1/ Es calcula que el 2024 han mort unes 10.500 persones intentant arribar a les costes espanyoles. 30 cada dia, de mitjana. Un 58% més que el 2023. Però és que la dada de 2023 va triplicar la de 2022. I la ruta atlàntica cap a les Canàries és la més letal del món, dins d’aquest trist rànquing. Les xifres reals segurament són superiors.
2/ No és per molestar, però aquesta estimació de difunts depassa en un 25% els morts durant la primera onada de la Covid als geriàtrics de Madrid que, amb raó, considerem un genocidi. Pe rquè ens indignem en mesures diferents? Antipàtic, oi?
3/ Mentrestant, hi ha ànimes de càntir que parlen ja no de segellar fronteres, sinó d’expulsions massives d’immigrants per a desactivar l’efecte crida. A aquests il·lusos, no necessàriament d’extrema dreta, cal recordar-los que les xifres del primer punt fan evident que continuaran venint. Quan tanta gent està disposada a jugar-se la vida, fruit de la desesperació, no hi ha aturador.
4/ Benvolguts mitjans de comunicació, no us entusiasmeu tant dient que la Caixa torna a Catalunya. Que torna la fundació i el hòlding inversor, que no són temes menors precisament, però Caixabank, que és on es regiren cireres de debò, ja tal…
5/ La “crisi” ferroviària dels darrers dies, sobretot el passat cap de setmana, ha servit per a fer palesa una sospita que existia: que les repetidíssimes incidències a Rodalies tenien a veure, si més no en part, amb un boicot laboral o vaga encoberta. Amb l’aigua al coll, la meitat del servei cancel·lat i milers de persones penjades a les estacions, Renfe va acabar reconeixent que, de fons, hi havia el que va anomenar “conflictivitat laboral”.
6/ I sense acusar ningú de res, per descomptat, hi ha coses que no són normals. Acaben les obres al túnel de Roda de Berà, es restableix la circulació i, de repent, una instal·lació semafòrica propera comença a fallar cada poques hores, i això que és nova, tot interrompent i retardant el servei. És clar que uns cables poden incendiar-se sols. Ara, que es tallin ells mateixos és francament rar.
7/ L’autèntic problema no són exactament les grans precipitacions del litoral mediterrani, sinó la seva irregularitat. Una realitat que complica tant la gestió de les inundacions com la de les sequeres. I que dificulta la percepció del perill, fins i tot si Protecció Civil funciona bé.
8/ Aquesta setmana, les pluges s’han tornat a deixar sentir al País Valencià. A un racó de la província d’Alacant hi van caure 255 litres per metre quadrat. A només 9 quilòmetres, van ser 13. Què els dius als del segon cas, que gairebé passegen sense paraigües, si a més les autoritats no els informen a temps o no els informen directament? Sort que els torrents no van anar a la contra, com quan la Dana del passat octubre…
9/ A uns quants edificis dels barris més benestants, encara hi ha una entrada de servei, clarament retolada. Actualment, acostuma a ser una rèmora del passat, poc usada fora d’excepcions. Però hi ha un classisme que es resisteix a morir i que surt a la superfície per on menys esperes.
10/ A Barcelona, la normativa municipal, que pot tenir els dies comptats però és del tot vigent, obliga a destinar a habitatge protegit el 30% dels pisos de cada nova promoció. I un sector dels promotors ha posat sobre la taula que hi hagi dues entrades. Una per als habitatges “normals” i l’altra, per als protegits. És a dir, una porta per a rics i una per a pobres.
11/ Construir habitatge social lluny de les zones senyorívoles ja era una pràctica habitual a tot arreu. Pocs ajuntaments han gosat trencar-ho i, els que ho han fet, de vegades ho han pagat a les urnes. Però això de les dues portes ho supera.
12/ Parlem d’un simple “only business”, però resulta obligat preguntar-se si no estem davant de qüestions psicològiques abans que econòmiques.
Fes el teu comentari