Una de les tasques essencials d’un polític, i també una de les més complicades, és establir prioritats. Gairebé mai hi ha pressupost per a fer tot el que cal fer i per ràpid que es faci sempre és tard. Els tècnics decideixen el com, però el què i el quan és la nostra responsabilitat. No obstant això, hi ha una excepció que dilueix qualsevol dubte que pugui sorgir sobre la prioritat d’una mesura i és quan aquesta es pren per a salvar vides.
Fa uns dies, el director general de Trànsit de la Generalitat deia que s’haurien d’haver pres mesures abans d’aixecar els peatges de l’AP-7. La seva afirmació, des del seu punt de vista com a tècnic, sens dubte és encertada. És innegable que l’aixecament dels peatges ha fet que augmenti exponencialment el trànsit a l’AP-7 i amb això el nombre d’incidències, que inclouen des d’una circulació més lenta, fins a un major nombre d’accidents.
Però a aquesta evidència li hem de confrontar una dada que desbarata qualsevol possible discussió sobre la conveniència d’aquesta mesura: Des de 2021 s’han salvat 24 vides a les Terres de l’Ebre. Dit d’una altra manera, vint-i-quatre veïns nostres viuen avui gràcies al fet que fa quatre anys el Govern de Pedro Sánchez va prendre la decisió d’eliminar els peatges de l’autopista. En aquest cas, com en tants d’altres, les estadístiques no sols són dades. En el període que va de 2010 a 2019, en el tram de l’N-340 i de l’AP-7 que passa per les nostres comarques, van morir per accident de trànsit un total de 39 persones, una mitjana de gairebé 8 morts per any. Des de l’aixecament dels peatges en 2021 fins a 2024, el nombre de morts ha estat de 6 persones, una mitjana d’1,5. En cas d’haver-se mantingut les mateixes condicions viàries, amb la mitjana de gairebé 8 morts per any, les víctimes haurien estat 30, 24 més de les que s’han produït.
Evidentment, en aquesta espectacular baixada de víctimes mortals no només ha influït l’aixecament dels peatges. Les mesures que es van prendre a l’N-340, amb la prohibició de la circulació de camions, la construcció de rotondes o la separació dels carrils amb una mitjana, han tingut també la seva importància. Però, a les dades em remeto, ha estat la supressió dels peatges el que més ha influït en el descens de víctimes mortals.
Encara que alguns ens atorguen als polítics poders gairebé infinits, la realitat és que el poder de parar el temps no està entre les nostres habilitats. Sens dubte, l’ideal hauria estat poder construir el tercer carril de l’AP-7 abans d’aixecar els peatges. El projecte ja està en la fase final de redacció, però una obra d’aquesta magnitud i quantia econòmica (40 quilòmetres d’autopista i 162 milions d’euros de pressupost) no es pot executar en menys de set anys. Facin vostès números del cost en vides que hagués suposat mantenir els peatges durant tot aquest temps.
Des del mateix moment en el qual es va fer evident el problema de l’augment de trànsit en l’autopista, el Govern Central i la Generalitat estan treballant en mesures que ajudin a pal·liar-lo. El ministeri té un programa d’accions per a millorar l’AP-7 i l’AP-2, amb aportacions pluriennals fins a 2031 per un total de 250 milions d’euros. Entre altres accions està previst implementar un sistema de senyalització intel·ligent entre l’Hospitalet de l’Infant i L’Ampolla per a limitar la velocitat segons el volum de trànsit, fer-la variable o prohibir avançaments de camions quan sigui necessari. Aquest pla inclou estudis previs sobre la distribució actual del trànsit des de l’alliberament de les autopistes i nous enllaços al Vendrell, Roda de Berà, l’Hospitalet de l’Infant i Masdenverge.
Com deia al principi d’aquesta columna, una de les tasques més difícils per a un polític és la d’establir prioritats. La d’haver prioritzat l’aixecament dels peatges de l’AP-7 sabent, com ens deien els tècnics, que salvaria vides, va ser molt fàcil de prendre. Les estadístiques ens diuen que han estat 24 vides, però una sola ja hagués estat suficient.
*Manel de la Vega. Senador i primer secretari del PSC a Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari