Només el 16% de la població de les Terres de l’Ebre rep aigua gestionada públicament pels ajuntaments, una xifra per sota de la mitjana catalana del 22%. Per incentivar i promoure més gestió pública del recurs al territori, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha celebrat una jornada a la URV amb ponents de referència en aquest àmbit de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), la Diputació de Tarragona, Aigües del Prat de Llobregat o l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Una vintena d’ajuntaments ebrencs hi ha participat. La PDE reivindica que la gestió pública de l’aigua redueix el cost del recurs, permet controlar els consums o fer més polítiques socials, entre d’altres.
Tot i que la meitat dels ajuntaments ebrencs gestionen l’aigua de forma pública, només representen el 16% de la població de les Terres de l’Ebre. Amb aquestes xifres, la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha impulsat una jornada al campus ebrenc de la URV, a Tortosa, amb els representants dels consistoris sobre la gestió de l’aigua al territori. “Habitualment, parlem de l’estat del riu, del Delta i de cabals, però la gestió de l’aigua és un tema estratègic per a la conservació del recurs”, ha defensat el portaveu de la PDE, Josep Sabaté.
Una vintena d’ajuntaments han participat en la jornada en què s’han compartit experiències de gestió pública, com la d’Aigües del Prat del Prat de Llobregat o la del Pla de Santa Maria on l’han recuperat, “models supramunicipals” com l’empresa CONGIAC, i altres casos com el de la fiscalització de les concessions de Deltebre. Des de l’ACA, s’ha donat a conèixer la unitat de suport que existeix per als ens locals i també s’han exposat incentius per a una gestió eficient de l’aigua, com les ordenances d’aprofitament d’aigües grises i pluvials de Sant Cugat del Vallès.
Més estalvi i seguiment
La jornada també ha posat sobre la taula l’estalvi del recurs, sobretot les eines per reduir les pèrdues que es produeixen a les xarxes en baix dels municipis. Les Terres de l’Ebre, “tot i ser un territori referent en la defensa del riu”, lidera la gestió privada del recurs i també té municipis al capdamunt “del rànquing de fuites d’aigua”. “Per això pensem que hem de fer una reflexió, conjuntament amb i de la mà dels municipis, i trobar solucions”, ha dit Sabaté.
Satisfets amb la participació que ha tingut la primera jornada d’aquest divendres, l’entitat ambientalista confia que la iniciativa serveixi per “començar a caminar i deixar la porta oberta a col·laboracions”, de manera que el territori es converteixi també en “referent” de la gestió pública de l’aigua. El portaveu de la PDE ha defensat que el model “permet un millor control i millors polítiques socials” i ha assenyalat que, amb la gestió privada, l’aigua és un 30% més cara, té una gestió “més opaca” i consums més difícils de controlar.
“No podem deixar de banda que els grans lobbies que a Catalunya promouen, dia sí i dia també, transvasaments com el de l’Ebre estan bàsicament finançats o animats o articulats al voltant d’empreses de gestió privada de l’aigua”, ha remarcat. Josep Sabaté ha afegit que és “un problema” que l’aigua sigui considerada “un producte de mercat i no un bé de gestió democràtica” i ha defensat que els canvis de gestió als municipis “contribuiran a fer un canvi”.
Sequera persistent
La jornada, com també una conferència sobre la gestió de la sequera aquest divendres al vespre a la seu de la PDE, a Tortosa, tancaran una setmana d’actes en defensa del riu i el territori, en el marc del dia mundial de l’aigua. Tot i les pluges de les últimes setmanes, la Plataforma ebrenca insisteix que les reserves encara no són ni del 50%. Sabaté ha demanat prudència davant de “discursos exageradament optimistes” sobre les reserves hídriques del país, sobretot amb un context futur de canvi climàtic i escassedat d’aigua.
El portaveu de la PDE ha alertat que “Catalunya té una sobreexplotació del 31% dels recursos hídrics”, segons l’índex d’estrès hídric de les Nacions Unides. Això significa que “gasta un 31% més de l’aigua que té”. Per això, Sabaté ha recriminat que el Govern, no canviï el model, a excepció de les restriccions a la pagesia i als rius, i que mantingui “una planificació expansionista” de “més regadiu, més turisme, més urbanitzacions” amb les noves dessaladores “com a pedra angular” i com a “tapadora” dels transvasaments, com pot acabar sent la de Foix amb l’Ebre.
Fes el teu comentari