1/ La trama Gürtel encara tomba pels jutjats gairebé 18 anys després. Continuen jutjant-se algunes de les causes separades i en un dels judicis ha saltat una xifra que obliga a fregar-se els ulls. Un empresari acusat ha declarat que li van reclamar, i va pagar, una comissió de 25 milions d’euros per tirar endavant una operació
urbanística. Compteu les cireres que es regiraven, si “només” la comissió era aquest dineral.
2/ Sense disculpar en absolut les comissions per les mascaretes i altre material sanitari de la pandèmia, aquests darrers bandolers eren uns autèntics aficionats. Uns matats als quals se’ls podria aplicar una expressió que un cop vam escoltar pel centre d’Espanya: “Muertos de hambre hartos de comer”.
3/ L’any 2006, un informe de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona xifrava en 6.000 milions d’euros la inversió necessària per a posar al dia la xarxa de Rodalies. D’aquí en va sorgir un acord entre el govern de Madrid, del PSOE, i el tripartit a la Generalitat. Gairebé 20 anys després, s’ha invertit un 1% d’aquell import.
4/ Això explica moltes coses. Fins i tot les derivades còmiques. Quan el drama esdevé tragèdia, es convoca una cimera al màxim nivell per a buscar solucions. I alguns alts responsables convocats arriben tard, perquè venien en tren…
5/ Ara, què voleu si hi ha un col·lapse històric (un més) un dissabte a primera llum del dia i el comitè de crisi no es reuneix ipso facto, encara que sigui per videoconferència, i es convoca l’endemà al migdia de forma presencial. I això, no ens enganyem, perquè es vol donar la imatge que hom està al peu del canó un diumenge…
6/ Tampoc us sorprengui, per tant, la migradesa dels resultats de la trobada. El titular principal és que es millorarà la informació a l’usuari i que l’atenció serà “exquisida”. Com aniria posar al dia d’una vegada vies i trens, situació en la qual no caldria tanta informació, exquisida o barroera?
7/ Una dada més que pot afegir-se a la secció de la setmana passada (la número 75) sobre dades de la Covid. També referida a la ciutat de Barcelona, on les desigualtats socials van arribar fins i tot a la vacunació. Va haver-hi un 30% d’immunitzacions més a Sarrià i a les Corts que a Ciutat Vella. La correlació amb la renda de les respectives
zones és terrorífica.
8/ El comerç tradicional està quedant devastat. Però no és únicament a la ciutat de Barcelona. És un problema escampat arreu de Catalunya. I comparativament més greu que a la capital del país.
9/ Entre 2017 i 2023, Catalunya ha perdut 16.200 comerços. És el 16% dels que hi havia. Però hi ha una dada particularment greu: hi ha un centenar de municipis (gairebé el 10%) que no tenen cap botiga. Ni la més bàsica per a comprar queviures.
10/ Això també és la Catalunya buida o buidada. La que sovint ignoren poders polítics, grans agents econòmics i mitjans de comunicació nacionals, per als quals el món s’acaba al territori delimitat entre els rius Llobregat i Besòs, la serra de Collserola i el mar.
11/ Mentrestant, disculpeu la insistència, l’establishment del país malda per una “pluja de milions” per a allargar la pista curta d’un aeroport, el de Barcelona, que té una pista llarga infrautilitzada. Els factors implicats són més complexos, però el retrat de la situació és demolidor. El retrat també ajuda a entendre dels punts del 3 al 6.
12/ El nivell cultural que es llegeix o s’escolta als mitjans de comunicació no sempre és el que hauria de ser. Per dir-ho fi… En termes de ciència o tècnica, el que per entendre’ns no serien lletres, la cosa pot ser pitjor. Aquesta setmana, a una televisió estatal parlaven de vents de 166 quilòmetres per hora, “casi huracanados”. I disculpi
l’ardit reporter: un huracà ho és a per vents sostinguts a partir de 118 quilòmetres per hora. Quan arriba a 166, no és gairebé, sinó molt per sobre.
13/ De vegades, l’actualitat ens desborda. Però sempre intentem oferir una visió de les coses més enllà de les immediates. Mirem d’explicar també el perquè, no únicament el què.
Fes el teu comentari