1/ El principi que el salari mínim no és un subsidi i ha de tributar no pot desacreditar-se d’entrada. Drets i deures, i tal i tal. Passen dues coses, però. La primera, que el salari mínim espanyol és molt inferior al d’altres països europeus. La segona, que les grans fortunes continuen pagant percentatges irrisoris. Aquests factors antipàtics no fan fàcil
acceptar mesures que no deixen de ser raonables en alguna mesura.
2/ Dit en frase brava… Implantem el salari mínim de Luxemburg, el més alt de la Unió Europea, el doble que l’espanyol, i després ja discutirem el que calgui.
3/ Hi ha coincidències que resulten sospitoses. La Unió Europea estima en 800.000 milions d’euros el cost de rearmar-se per no dependre dels Estats Units. Fa poc, la UE va encarregar a Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu, un informe que proposés idees per a reactivar una economia en declivi. Les mesures plantejades costarien, oh sorpresa, oh casualitat, 800.000 milions d’euros.
4/ I una altra… L’informe Draghi apostava principalment per la tecnologia. I sabeu quin sector seria el que rebria més diners del programa de rearmament? Efectivament, el tecnològic. Ves si la reactivació econòmica europea no vindria d’aquí…
5/ Per cert, sembla que el rearmament europeu va més enllà de la fabricació o compra de tancs. Però recordeu que aquí fem, menys sovint del que voldríem, un Índex Leopard, una forma de posar en carn viva l’enormitat d’algunes xifres. I aquí va… Si Europa invertís tots aquests diners en blindats Leopard, aconseguiria una força de prop de 70.000 tancs. Caldria pensar que Vladimir Putin estaria tremolant, però no és
el cas, no.
6/ Els Estats Units viuen una curiosa crisi alimentària, a propòsit dels ous. I un govern que va pel món desafiant i amenaçant tothom, resulta que ha de trucar a la porta dels desafiats i amenaçats per poder continuar fent truites i ous ferrats… Sic transit gloria mundi.
7/ I no és únicament la grip aviària que ha provocat una gran mortaldat de gallines ponedores. És l’elevat consum d’ous dels paisans de Trump. Cada nord-americà en consumeix 290 l’any, un cada 1,28 dies. Molt més que la resta del món: la mitjana és de 161 ous, un cada 2,26 dies..
8/ Un problema afegit és que la grip aviària afecta altres fonts de proteïnes, com la carn de pollastre. La salut dels nord-americans se’n ressentirà… I és que aquestes qüestions tenen una continuïtat més enllà dels anys immediats. El trencament de les cadenes de reproducció costa moltíssim de recuperar en l’activitat ramadera. No descobrim res de nou, ja que ha passat manta vegades al llarg de la història.
9/ Una dada “complementària” sobre la gravetat de la crisi de Rodalies, que arrossega els regionals. Un 24% dels trens està fora de servei per tota mena d’avaries i incidències. I la major part dorm a alguna via morta, de vegades durant mesos, perquè no hi ha prou tallers i els que hi ha no donen a l’abast.
10/ Tendim a pensar que el problema del servei ferroviari és la infraestructura o la informació a l’usuari, obsoleta una, un mal acudit l’altra. Però l’envelliment del material mòbil no n’és aliè, i un afegit: la manca de tallers crea una situació de bucle.
11/ El serial Muface, del qual n’hem parlat en ocasions anteriors, s’ha tancat amb l’adjudicació del servei a les asseguradores privades Adeslas i Asisa. DKW, que participava en l’anterior contracte, en queda fora per pròpia voluntat. És per a tres anys, amb un cost de 4.808,5 milions d’euros, IVA a banda, amb un increment de 330,5 milions sobre el preu anterior.
12/ Per tancar el tema, del qual parlem des de fa temps… Pot entendre’s que unes empreses privades desisteixin d’un contracte públic si perden diners. Però l’anomalia de fons és la mateixa: que l’Estat proporcioni de franc sanitat privada a un terç dels funcionaris públics i les seves famílies. El lloc natural seria la Seguretat Social, no?
Fes el teu comentari