Crec que va ser l’any 1961 quan es va produir l’última gran inundació del riu Ebre al seu pas per Tortosa. Recordo com l’aigua arribava fins a l’entrada de Roquetes, fins l’hort de Cruells per un costat del carrer major i de Tallers Barberà per l’altre. També recordo com la tarde abans el meu pare m’havia portat, amb bicicleta, fins al pont de Tortosa per veure de prop la crescuda anunciada del riu i la impressió que provocava la “remor” de l’aigua.
Per què explico això ? Perquè han passat 64 anys i no he tornat a viure una riuada com aquella -i no dic que no pugui tornar a passar- però no per això la transformació urbanística fruit del creixement demogràfic i la necessitat de donar resposta als reptes del futur creixement de Tortosa no va aturar els governants de l’època -ni els més recents- a planificar i desenvolupar urbanísticament aquell espai entre Tortosa i Roquetes -en aquest cas Ferreries i Quatre camins- ni a planificar-hi i executar tots aquells equipaments o infraestructures necessàries per a la població. Equipaments, d’us públic o privat, o infraestructures viàries que tothom coneixem i gaudim. A Roquetes vam fer el mateix, planificar el creixement urbanístic en l’espai més planer, accessible i millor comunicat cap a Tortosa.
Però aquesta realitat, coherència i valentia de les persones que des dels anys 60 fins avui han governat les nostres ciutats ha canviat. Avui la interpretació de les lleis vigents fa que es qüestionen, i possiblement desestimen, els terrenys adquirits per l’ajuntament de Tortosa per a construir-hi el nou Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre al pla parcial Camí de Roquetes. Avui, amb l’excusa del canvi climàtic, es prenen decisions que hipotequen la possibilitat de creixement industrial, sanitari o residencial en unes zones i no en unes altres. En canvi no es detalla amb dades i estudis específics concrets sobre la possibilitat real d’inundació del riu Ebre a Tortosa -i l’afectació que es produiria- tenint en compte el canvi realitzat en la regularització, aprofitament i gestió del seu cabal al llarg de tota la conca hidrogràfica des dels anys 60 fins avui. Actualment la inundació que pogués provocar el riu Ebre al seu pas per Tortosa sempre seria previsible, anunciada, controlada i regulada. Una afectació, la del riu, que no té res a veure amb les inundacions i destrucció que si que produeixen els barrancs quan es desborden a conseqüència d’una gota freda. A la ciutat de València no es va desbordar el riu Túria a causa de la DANA, si que ho van fer els barrancs i rieres de les les poblacions veïnes. Un desastre natural imprevisible però incrementat per la inexistent i desastrosa gestió -que fins ben avançada la tarde- no van dur a terme els responsables polítics de la Generalitat valenciana.
Avui, en aquest triangle que formen Tortosa-Jesús-Roquetes -i que sempre ha estat zona inundable- està quasi tot urbanitzat, hi ha grans equipaments comercials, lúdics, educatius, sanitaris, esportius, parc de bombers, residències de gent gran, llar d’infants privada o edificant-se una llar d’infants pública,… fins i tot fa unes setmanes es va inaugurar -adjacent al CAP Roquetes- el nou centre de rehabilitació hospitalària gestionat per l’Institut Català de la Salut. És a dir, a 300 metres d’on s’hauria de construir el nou Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre. Una ubicació en un espai catalogat com a Zona de Flux Preferent, i per tant zona inundable, lo qual comporta aconseguir per part de l’ajuntament, un Règim Especial del Reglament de Domini Públic Hidràulic i realitzar un projecte constructiu amb les mesures correctores adequades que redueixin l’afectació en cas d’inundació.
I fer-ho és possible. Aquesta mateixa setmana l’ajuntament de Roquetes ja ho ha aprovat i, per tant, li permetrà desenvolupar urbanísticament terrenys situats en Zona de Flux Preferent del riu Ebre i així continuar el creixement de la ciutat de forma continua, compacta i ordenada.
Si Roquetes ho ha fet, no entenc perquè en els terrenys del Pla Parcial camí de Roquetes -al llindar mateix dels dos termes municipals- no es pot dur a terme la construcció del nou Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre. Una excel·lent ubicació, ben comunicada, equidistant de la majoria de poblacions ebrenques i al centre de la major concentració de població de les Terres de l’Ebre.
L’any 1976 un destacat dirigent polític ja va dir, en referència a les reivindicacions de Catalunya, “que la prudència no ens faci traïdors”. Avui, i en referència a la ubicació i construcció del nou Hospital Universitari a Tortosa, que jo també reivindico, diria: “que les excuses climàtiques no amaguen la covardia política en la presa de decisions”.
*PACO GAS, exalcalde de Roquetes
Fes el teu comentari