Els arqueòlegs han descobert que el jaciment ibèric del Coll del Moro de Gandesa té un assentament de prop de tres hectàrees fora de les muralles de la fortificació, amb un nucli de població gran, més de ciutat que de poblat, i amb “un important poder polític i territorial”, durant el segle III aC. Un altre dels descobriments de les darreres excavacions és una premsa de biga per torsió que consolida que l’estructura fortificada del jaciment protegia un centre de producció de vi. “És dels pocs jaciments amb dues estructures de vinificació”, ha remarcat Rafel Jornet, codirector del projecte de recerca del Coll del Moro. L’any 2016 ja hi va aparèixer el trull més antic de Catalunya.
La darrera campanya arqueològica al jaciment ibèric del Coll del Moro de Gandesa, que es va fer l’estiu passat, ha deixat dues “sorpreses” importats. Es tracta dels “indicis de l’existència d’un gran espai urbà associat a la torre” fortificada, i de la segona estructura de producció vitivinícola que apareix al jaciment. Segons Rafel Jornet, codirector del projecte de recerca que porta a terme el Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social (GRACPE) de la Universitat de Barcelona, aquestes troballes fan “canviar la idea de la importància i rellevància que té aquest enclavament pel que fa al control polític i econòmic del territori”.
La segona ciutat Ilercavona
Els arqueòlegs ja havien trobat, en campanyes precedents, fins a 8.000 fragments de material protohistòric. Amb aquests indicis s’han fet els sondejos i prospeccions geològiques que han fet aparèixer restes de molts edificis i possibles traces de carrers a la zona. Estan fora de les muralles de l’assentament fortificat i s’estenen en una superfície aproximada d’unes tres hectàrees.
El codirector del projecte ha apuntat que s’han descobert “cases del segle III adC, fins a més de 500 metres a fora de la fortificació”. “Això canvia moltíssim la configuració en l’àmbit social d’aquestes societats protohistòriques” les quals sempre s’ha pensat que vivien en petits assentaments o poblats molt fortificats. “Ara hem de començar a canviar la idea i parlar de ciutats”, ha insistit l’arqueòleg.
De metròpolis protohistòriques d’aquestes dimensions a les Terres de l’Ebre només hi ha el Castellet de Banyoles de Tivissa, que té un nucli de població d’unes quatre hectàrees. “Ara sumem el Coll del Moro a aquesta xarxa de ciutats importants que vertebrarien aquest territori ebrenc durant la protohistòria i en aquest cas, singularment, trobem una acròpolis o un espai fortificat segregat de la resta de la ciutat que es dedica a salvaguardar la producció vinícola”, ha destacat Jornet.
Un gran celler iber
En la darrera excavació també han aparegut noves estructures que confirmen que aquesta fortificació del poble ibèric dels Ilercavons al Coll del Moro es dedicava a la producció mecanitzada de vi. L’any 2016 es va trobar el trull més antic de Catalunya i ara han trobat una premsa mecanitzada.
En les últimes intervencions de l’estiu ha aparegut un “contrapès de pedra amb encaixos esculpits per al suport d’una premsa de biga i un mur de pedra que decanta a una canal de maçoneria”. Les excavacions han posat al descobert també un espai format per banquetes de fang adossades als murs on s’hi ha conservat els negatius dels fons de les tenalles o gerres, que contindrien el most per tal que hi fermentés el vi.
Jornet ha apuntat que les fortificacions es feien servir per “defensar les estructures de producció de transformació d’aliments del territori”, bàsicament de transformació vitivinícola, i que la gent s’hi desplaçava des dels assentaments poblacionals. “El que protegien és el vi”, ha dit.
Els investigadors han enviat tot el material a analitzar, com es va fer amb la descoberta del trull i que va permetre confirmar que les restes d’àcids filtrats en les estructures eren àcid tartàric, molt típic del vi, i àcid siríngic, de les fruites roges. També es faran estudis dels sediments i de possibles llavors trobades en aquestes estructures de producció per saber de quines restes vegetals es tracta.
El director de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Joaquim Borràs, ha apuntat que el suport a la continuïtat de la recerca al Coll del Moro està garantida. Borràs ha defensat la “singularitat” del jaciment per la seva relació amb la cultura del vi i la manufactura de productes. “És l’acròpolis del poblat ibèric i s’estan trobant descobertes que avui en dia són molt reveladores, amb nous elements que reinterpreten aquest jaciment”, ha destacat.
La campanya d’excavacions arqueològiques al Coll del Moro forma part del projecte de recerca quadriennal ‘La formació, desenvolupament i dissolució de la Cultura Ibèrica al curs inferior del riu Ebre’, que desenvolupa el GRACPE amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i amb el suport del Departament de Cultura i de l’Ajuntament de Gandesa.
Fes el teu comentari