Reincideixo en el desgavell de la justícia espanyola. I s’hi ha de reincidir mentre existeixin dues vares de mesurar. Una contra Catalunya, de forma indiscriminada i tractant-nos com un poble inferior. I una altra que malgrat la corrupció, els robatoris, els falsos testimonis, exonera de culpes els personatges de la seva ideologia. En ple liberalisme, quan Espanya està unida amb Europa i forma part d’unes estructures de llibertats, la justícia de la nostra democràcia es comporta, quan es tracta de Catalunya, com els jutges de la Santa Inquisició o els de la dictadura del general Franco.
On és l’amnistia aprovada a les Corts de Madrid? Està on volen que estigui –i per tant aturada- per part d’una sèrie de magistrats que obvien els lleis emanades del legislatiu i apliquen la jurisprudència com en temps autocràtics. El més flagrant és que policies que van pegar cops de porra indiscriminats, i van arrastrar dones escales avall dels col·legis electorals, foren amnistiats, mentre que els polítics catalans han de continuar vivint exiliats o no poden presentar-se a noves eleccions perquè no se’ls ha volgut aplicar la mateixa amnistia. Resolen els judicis segons els convé. Alguns jutges poden amnistiar els seus i poden obstaculitzar els que consideren els seus enemics, oblidant la justícia equitativa i igual per tothom.
L’exemple clar el tenim amb M.Rajoy. No sap res, no contesta i com a bon gallec fa l’orni quan els magistrats que considera els seus amics, mai no l’inculparan de cap càrrec per molt demostrada que quedi la seva culpabilitat. Existeixen noves proves que confirmen la seva implicació en el tancament del BPA (Banca Privada d’Andorra) servint-se de les trapelleries més indecents. Tothom coneix que cobrava sous en diner negre de Bárcenas que no els declarava a Hisenda i estafava a tots els contribuents. Tothom coneix la seva directa implicació en l’Operació Catalunya orquestrada contra l’independentisme, servint-se d’irregularitats i maquinacions. I tothom va veure com va signar contra els interessos de Catalunya l’article 155. De tota aquesta sèrie d’actuacions, M.Rajoy, és invulnerable per uns jutges que abans del judici ja sabem què han de sentenciar. Si fa no fa, com en temps de la Santa Inquisició, la inviolabilitat de segons qui, uns per tenir-la marcada a la sagrada Constitució, poden robar i fer el que els doni la gana, com reis emèrits, i altres, perquè saben que els jutges son dels seus, dormen tranquils malgrat robar a Hisenda, repartir falsedats que incideixen en els resultats de les eleccions catalanes sempre en contra dels candidats independentistes i permetre atrocitats contra els catalans que son tractats com a terroristes. Vaja com funciona la democràcia d’Espanya!
Als jutjats catalans més del 90% dels judicis es celebren en castellà, malgrat la llei de normalització lingüística. Fins i tot, alguns recursos presentats en la llengua del poble son rebutjats perquè el jutge corresponent és passa pel folre el que emana del Parlament de Catalunya. Aquesta és la seva llei!
Ara el PSOE afirma que entrem a Catalunya en una etapa de “Normalització”. Serà perquè la nova presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sra. Mercè Caso, va dirigir-se com qualsevol altre president s’hauria hagut de dirigir sempre en l’idioma propi i ancestral del País. Fer-ho, com s’ha fet durant els tres darrers segles, en una llengua obligada, demostra que la justícia espanyola, ha funcionat fins avui, al ritme marcat pels poders polítics d’Espanya. És hora que als jutjats, les notaries, les comissaries de policia i a tots els despatxos oficials es puguin parlar i escriure en l’idioma del poble per tal que Catalunya sigui un País Normal. No cal cap “Normalització”.
A la vegada de la presa de possessió de la Sra. Caso també va emetre unes substancioses declaracions el Sr. Cándido Conde-Pumpido, president del Tribunal Constitucional. Va explicar que això de l’amnistia dels dirigents catalans anava per llarg. O sigui, mentre el tribunals espanyols estiguin dirigits per magistrats partidistes, la democràcia espanyola quedarà qüestionada i Catalunya serà tractada com a “terra conquerida” seguint les regles imposades de fa segles pels guanyadors de la guerra, al “Decret de Nova Planta”. Els catalans tenim dret a viure en un País Normal i no caldria normalitzar res, si realment Espanya fos un país igual per tots els seus habitants. Conseqüentment demanen que d’una vegada s’acaba el desgavell de la justícia espanyola i tots tinguéssim els mateixos deures i els mateixos drets.
- ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari