Aquesta setmana, després d’un treball intens amb una visió al futur del nostre territori, he tingut el plaer de compartir moments amb gent molt ferma; amb un gran potencial i estima pel territori, units per un projecte de futur. Repassant tot l’exposat aquests dies, em ve al cap una part essencial d’aquest projecte: la visió que l’impulsa, una visió que no només neix de l’estima pel territori, sinó també d’una profunda comprensió del que significa planificar per al futur.
Un dels pilars d’aquesta visió és una figura que ha sabut canalitzar aquesta energia i inspirar els altres a treballar en conjunt. Es tracta d’un home admirable, el senyor Bartomeu, que ha estat el motor d’aquest projecte. La seva capacitat per mirar més enllà del present, el seu compromís i la seva habilitat per liderar amb un enfocament que abraça tant les necessitats immediates com les del futur, el converteixen en un referent per a tots els implicats. La seva visió estratègica no només està orientada a la preservació del territori, sinó també a la creació de condicions que permetin un desenvolupament sostenible i equilibrat a llarg termini.
Com la catedral que es construeix amb paciència i dedicació, aquest projecte que avui estem dissenyant sota el lideratge del senyor Bartomeu. I el senyor Xavier R., no és només per al present, sinó també per a les generacions futures. És una obra que transcendirà el temps i que deixa una empremta positiva per a tots aquells que arribaran després de nosaltres.
“Tots tenim un cervell núvol de sucre, que es pot obcecar amb desitjos i recompenses a curt termini. Però també tenim un cervell gla que ens permet imaginar futurs llunyans i treballar en objectius a llarg termini”
Així ha començat tot; reflectint la dualitat entre el desig immediat i la capacitat de treballar per objectius a llarg termini. Una forma d’expressar la tensió entre el que ens impulsa a buscar gratificacions ràpides (el “cervell núvol de sucre”) i el que ens permet planificar i persistir en el temps (el “cervell gla”).
Vivim en una societat on la tensió entre els desitjos immediats i la necessitat d’una visió a llarg termini es fa cada vegada més palpable. El nostre cervell està modelat per desitjar recompenses ràpides, però també tenim la capacitat de planificar a llarg termini i treballar per objectius duradors. Aquesta dualitat es manifesta en la lluita entre els “propulsors del curt termini” i les “maneres de pensar a llarg termini”. Un combat entre la immediatesa i la reflexió profunda, entre l’apetència per allò que és instantani i la responsabilitat de planificar el nostre futur i el dels altres.
La clau per afrontar aquesta lluita rau en trobar un equilibri, aprofitant els moments de canvi per transformar les nostres vides i la societat en general.
Els “propulsors del curt termini” són forces que ens porten a centrar-nos en el moment present i en solucions immediates. Un dels principals factors és la tirania del rellotge, que ens obliga a veure el món a través d’un enfocament que prioritza el que es pot assolir ràpidament, limitant la nostra capacitat de pensar a llarg termini. La distracció digital, amb les xarxes socials i notificacions, fomenta una cultura de gratificació instantània, minant la nostra atenció i la reflexió profunda.
En l’àmbit polític, el presentisme porta a un miopisme electoral, on es prioritzen les solucions ràpides per guanyar eleccions, sense considerar les conseqüències futures.
Les maneres de pensar a llarg termini ens ofereixen alternatives fonamentades en responsabilitat i visió profunda. La humilitat del temps profund ens recorda que som efímers en el temps còsmic, i ens anima a reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions per a les generacions futures. La mentalitat de llegat ens impulsa a deixar una herència no només material, sinó també cultural, moral i ecològica, beneficiant aquells que vindran després de nosaltres. La justícia intergeneracional destaca la importància de tenir en compte les necessitats de les generacions futures, seguint el principi de la “setena generació futura” per garantir decisions responsables a llarg termini.
La imatge de la gota que penetra lentament i transforma la terra em recorda profundament l’equip dirigit pel senyor Bartomeu i el senyor batlle de la Ràpita. Com aquells que reguen la terra amb paciència, sense ells, aquest projecte no hagués nascut mai. El seu lideratge ha estat com aquell reg constant, discret però essencial, que nodreix i revitalitza les arrels d’un somni comú, fins que de sobte, en un moment inesperat, alguna cosa nova brota.
Són ells qui, amb la seva perseverança i el seu coratge, han mantingut viva l’espurna d’un projecte que semblava, en molts moments, estar a l’ombra, sense la visibilitat que mereixia. Però, igual que la terra que es rega, aquest projecte ha estat alimentat de forma invisible, en un procés silenciós, ple de treball i de dedicació. Sense ells, res d’aquest creixement hagués estat possible. La seva paciència, el seu amor pel que fan, la seva capacitat de confiar en el temps necessari per veure els fruits de la seva feina, és el que ha fet que tot això es faci real.
Com la llavor que es fa visible després d’haver estat profundament arrelada, el seu treball ha creat condicions per a què, mica a mica, tot el potencial latent s’obri al món. Els seus esforços, tot i ser silenciosos, han estat l’impuls que ha permès que el que era invisible, fins i tot a ulls indiscrets, es converteixi en alguna cosa palpable, alguna cosa que perdurarà més enllà del seu temps.
Com a ebrencs, hem de sentir-nos afortunats que hi ha persones com el senyor Bartomeu i el senyor Xavi, i molts altres, que vetllen pel nostre territori, treballant des de la discreció i amb una passió incommensurable pel que realment importa. Sovint, el valor d’aquest treball és invisible als ulls apresurats, però, si ens detenim i som capaços de mirar al voltant, amb paciència i una mirada sincera, veurem com aquest somni comú es materialitza davant nostre.
Potser, si ens prenem el temps de buscar l’essencial en els racons de la nostra terra, trobarem les respostes que ens connecten amb el nostre passat, el nostre present i el futur que estem construint junts. Aquesta és la força de la nostra comunitat, de la complicitat en la que ens unim per fer realitat aquest projecte. Si busquem amb el coratge i la paciència que ens calen, descobrirem que la màgia ja està en marxa i que cada petit gest, cada detall, suma per aconseguir un impacte que va més enllà del nostre temps.
La resposta és a la terra, a les persones que l’estimen i a les decisions que prenem junts.
Fes el teu comentari