1/ Les borses mundials van desplomar-se després que Donald Trump anunciés la “mare de totes les batalles” en matèria aranzelària. La pitjor caiguda des de l’època de la Covid. Però més van ensorrar-se les nord-americanes, fins i tot el triple… Tothom hi surt perdent, des de l’òptica capitalista i global actual. Ara, l’aparent tret al peu dels Estats Units és per a pessigar-se.
2/ Consti que els mercats estan marejats davant el que podríem anomenar, en termes musicals, variacions sobre un tema de Trump. Ara pujo els aranzels, ara els baixo i ara els ajorno uns dies, o una temporada. Aquesta mena de ball de la yenka igual té algun sentit des del punt de vista del govern americà: si es tracta que el món et besi el cul i posar-lo de genolls, igual amb les amenaces ja n’hi ha prou.
3/ Un “explicació” més plausible a l’ajornament aranzelari d’aquesta setmana és l’evolució del deute americà. Trump pretenia reduir-lo o si més no baixar-ne el cost, però resulta que la inestabilitat dispara aquestes coses, fet que és de primer d’economia. Ara, ves si al final no passa res. En tot cas, el punt anterior il·lustra l’exacte nivell del personatge, de pinxo de barriada.
4/ Una derivada peculiar de la qüestió. Els milionaris que van finançar la campanya de Trump han quedat tocats. Els seus valors han patit pèrdues enormes. Per molts diners que tinguin, no els deu ser indiferent.
5/ Un “simple” exemple… Elon Musk, encara membre de l’Administració americana, ha començat a parlar contra els aranzels a partir del moment que només una de les seves empreses, Tesla, ha perdut el 44% del seu valor. La qual cosa, vol dir 600.000 milions de dòlars. Ni més ni menys.
6/ Beneïda coherència, quan ens toquen la butxaca… I usem l’expressió “encara membre” perquè el propi govern Trump ha dit que les paraules de Musk són les d’un venedor de cotxes. Que és literalment així, però que en cultures com la nord-americana equival a dir que algú no és de fiar. Musk va titllar el seu atacant com més talòs que un sac de totxanes… Com se les engalten…
7/ Però en honor a la veritat, cal dir també que l’autor de l’exabrupte, assessor presidencial de Comerç, ha estat a la presó per defugir anar a declarar sobre l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021. També aquest és el nivell… A Navarro no li cal patir pel seu lloc. Si això dels aranzels acaba malament, el boc expiatori serà el secretari de Comerç, Howard William Lutnick. Era partidari de més “mà dura” i serà sacrificat, com a ofrena ritual, si Trump fa marxa enrere.
8/ En canvi, i és ben curiós, milionaris que no van donar suport a Trump, com Warren Buffet, no és que no perdin res, sinó que els va a tota màquina. Hi ha alguna explicació? L’única que se’ns acut és que els mercats han decidit no castigar a qui no té responsabilitat en el daltabaix. No obstant, hi ajuda que Buffet té una muntanya enorme de diners guardada per invertir un dia d’aquests.
9/ Més curiós és encara que els efectes negatius dels aranzels en pròpies terres americanes, afectaran alguns estats en els quals Trump va guanyar de carrer. I aixecant la bandera dels treballadors, que el Partit Demòcrata, per cert, fa molt que s’ha deixat arrabassar.. “Sort” per a ells que això, presumptament, és a curt termini i que, més endavant, lligaran els gossos amb llonganisses.
10/ És més, el 60% de les famílies americanes té els seus estalvis, inclosos els plans de pensions, en renda variable. És a dir, a la borsa. Ja us fareu el compte que la patacada també ha estat per a ells.
11/ Això, allí. No cal dir que aquí també estan passant i passaran coses semblants. Aquesta setmana, alguns vaixells carregats de mercaderies europees que anaven cap als Estats Units han començat a fer tombs per l’Atlàntic, esperant esdeveniments. Sembla que els compradors americans intenten desdir-se dels contractes, perquè els preus dels productes, amb l’adició dels aranzels, s’han disparat.
12/ Mireu si en passaran que Pedro Sánchez ha estat rebut a la Xina, la primera potència econòmica mundial, com si fos un ministre plenipotenciari d’Europa. Gairebé com un líder mundial…
13/ Ja vam dir-ho, però insistim a disculpar-nos. Publiquem una vegada a la setmana i els esdeveniments econòmics mundials es produeixen no de dia en dia, sinó d’hora en hora. Intentem compensar-ho oferint el quadre general, malgrat no estar segurs de sortir-nos-en.
Fes el teu comentari