La joventut tortosina sempre s’ha queixat de la poca vida nocturna que hi ha a la ciutat. Als anys setanta i principis dels vuitanta hi ha un carrer prou dinàmic per l’oci: el carrer Llarg de Sant Vicent a Ferreries. Hi ha bars, restaurants, una whiskeria, una sala de festes (La Ponderosa), una discoteca d’efímera existència (la Xeic)… Allà obre una discoteca encara avui recordada: és la Discothèque Harlem. He fet una petita recerca i ara us ho explico.
El 1976 obre la discoteca Harlem. Ho fa un jove tortosí: Jaume Codorniu Querol, conegut per Mito. Avui el definiríem com a emprenedor, perquè obrir una discoteca a la Tortosa dels anys setanta és tota una gosadia. Més encara si ets un menor d’edat: té només 20 anys i fins l’any 1978 no s’estableix la majoria d’edat als 18 anys1, per això la documentació consta a nom de son tio. La seva família l’ajudarà i serà també part del seu equip de treball.
Hi ha una petita revifalla a la Tortosa dels anys setanta: estan en construcció el Parador Nacional de Turismo, el Polígon Industrial de Campredó i l’Autopista del Mediterráneo (actual AP7); s’inaugura la Residencia Sanitaria Virgen de la Cinta, obre el centre de la UNED, es construeix habitatge al centre i als barris… Alhora hi ha el tancament de la línia de ferrocarril de la Vall de Safan (actual Via Verda), la pèrdua del darrer tren Talgo a Madrid (per València) que parava a la ciutat… També hi ha l’amenaça al territori pels projectes de transvasament de l’Ebre a Barcelona i a Sagunt, però això és un altre tema.
Abans d’obrir la Harlem, Codorniu treballa a una sala de festes: La Noria de Plata, on avui hi ha la Torre 1 del Residencial SB Porta de Tortosa. Ell és qui organitza el 1974 les 6 Hores de la Cançó amb les actuacions de Pere Tàpies, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Joan Isaac, Toti Soler, Guillem d’Efack… Mentrestant ja projecta obrir la seva pròpia discoteca. Ho farà al local d’una sala de festes a Ferreries que acaba de plegar: La Ponderosa2. Un antic professor seu, Suárez, dissenya el logotip i Discos Altadill l’assessora tècnicament.
Codorniu encara recorda la primera cançó que va punxar la nit de la inauguració: “Nice and Slow” de Jesse Green. La ràdio local -amb la veu de Luz Acero- repeteix l’eslògan “Discoteca Harlem, la discoteca de la juventud”. La ciutat mostra una bona acollida, però Codorniu pateix algún entrebanc burocràtic, amb un tancament i una posterior reobertura, però aquest no és el principal problema.
Els mals de cap provenen de la policia d’aquells temps, la Policia Armada3, coneguda pel sobrenom de “els grisos” pel color del seu uniforme. El dictador ha mort fa no res però tot l’aparell de l’Estat franquista està intacte, les formes de fer i de pensar també. Codorniu explica que els policies de paisà –la Secreta-entren a la discoteca i beuen sense pagar. Fins i tot, porten als amics o la família. Quan Codorniu es nega i no ho consenteix, comencen els problemes. Per exemple: una nit la Policia ordena aturar la música i fa una redada per localitzar menors (recordeu que la majoria d’edat encara és als 21 anys). És tot un daltabaix al local i el públic mostra el seu rebuig i malestar. Codorniu és acusat de provocar aldarulls, d’atemptar contra l’autoritat, de més coses… el fan declarar a Comissaria, ubicada llavors al costat de Correus.
Faig una petita recerca sobre el Comissari d’aquella època. Em diuen que es deia Don Hipólito, però no ho és. Crec que es tracta de Germán Cano Villa, un comissari que arriba a Tortosa poc abans de morir el dictador Franco a novembre de 1975. Cano ha estat a la Brigada Político Social4 a Barcelona i Bilbao… i quan arriba a la ciutat les retencions, amenaces i presa de declaracions a sospitosos son freqüents. Temps de canvis i d’incertesa, tot allò que és modern, jove o no afecto al régimen és vigilat i reprimit.
La discoteca Harlem és un èxit i Codorniu ja pensa en obrir un altre negoci. El maig de 1978 obre L’Escarabat al carrer Felip Pedrell de Remolins, és una Sala de Festes-Music Hall-Discoteca. A la inauguració actuen Luís Aguilé i The Starlets.
Un mes després dos policies de La Secreta –el cara de perro i el guapo- apareixen amb una ordre de tancament. Ho fan una nit quan la sala de festes és plena de gent. Codorniu pregunta la raó i és per un petit detall: hi ha una una font vora les escales d’accés que no apareix a la documentació del projecte del local.
Finalment L’Escarabat reobrirà i Codorniu demana audiència al Governador Civil per a queixar-se de l’assetjament policial que pateix. No he pogut aclarir si es va entrevistar amb Agustin Castejon Roy -un falangista de l’ala dura- o amb Francesc Robert Graupera -més aperturista i pragmàtic, en el futur amb càrrecs a la Generalitat de Convergència i Unió. Allò cert és que al comissari de Tortosa la queixa li senta com un tiro.
La Harlem és un èxit cada cap de setmana. És present a la vida social de la ciutat. Patrocina el seu equip de futbol-sala i participa a les Festes Majors, per exemple al Cos-Iris. També organitza el Gran Carrusel Harlem durant les Festes Majors. Ho fa durant quatre anys, de 1977 a 1980, sempre amb actuacions de primera línia5, a l’Escola de Ferreries o a un envelat a l’antic solar del Carrilet, l’actual Plaça del Temple. També organitza bingos i sorteja viatges. El 1980 allà es fa el concurs de La Juventud Baila, un èxit del programa Aplauso de TVE1 que volta per tot l’Estat amb José Luís Urribarri, José Luís Fradejas i Silvia Tortosa.
A L’Escarabat també es fan actuacions de primer ordre amb cantants, grups i humoristes. S’ofereixen sopars freds, i també algún espectacle porno… Encara avui és recordat el concurs 1,2,3, responda otra vez de TVE1 que es fa amb Kiko Ledgard i les hostesses del programa, amb premis aportats pels patrocinadors locals.
El 1980 tot acabarà: al març una empresa tarragonina compra L’Escarabat per a montar un bingo. La nova empresa conserva el nom: la retolació a la paret del Bingo L’Escarabat encara serà visible molts anys després d’haver tancat. A la Harlem les relacions amb un nou soci no van bé i Codorniu plega després de les festes d’aquell any i es desvincula totalment. La discoteca tanca i més tard reobre amb un altre nom, América, però la seva activitat serà curta.
Un altre univers perdut: la Harlem i L‘Escarabat formen part de la memòria de la nit a la Tortosa dels anys setanta, anys d’incertesa, de canvis i d’esperança. Encara avui hi ha gent que recorda a les go-gós de la Harlem ballant dins d’una gàbia o al cantant Ramoncín fent la intenció de mostrar els genitals a un Carrusel Harlem de les Festes Majors de 1978.
He escrit aquest text escoltant música de John Paul Young, Bob Marley, Santana, i Collage, entre molts altres… Ara vaig a fer una volta pel carrer Llarg de Sant Vicent a veure què ha canviat en tots aquests anys.
- Fernando Jaime Soler
Agraïments: Jaume Codorniu Querol, Josep Garcia Caudet.
Notes:
- La majoria d’edat era 21 anys fins el 1978 que es va canviar als 18 anys amb el R.D.L. 33/1978 de 16 de novembre (BOE núm. 275). Els franquistes van acusar el nou govern pre-democràtic de voler captar el vot jove.
- La Ponderosa és el nom de la finca de la familia protagonista de la sèrie nordamericana de televisió Bonanza, emesa entre 1962 i 1974 a TVE i que va ser molt popular.
- La Policia Armada és la policia franquista de 1939 a 1978. El seu uniforme és de color gris per això als policies s’els anomena popularment els grisos. El 1978 es crea el nou Cuerpo de Policia Nacional, amb uniforme de color marró, i llavors són anomenats en els maderos. El 1986 es transforma en el Cuerpo Nacional de Policia amb uniforme de color blau.
- La Brigada Politíco-Social va ser la policia franquista repressora de la dissidència i l’oposició al règim. Són recordats els seus torturadors, cruels i sàdics, com Creix, Conesa, Yagüe, Navales, Manzanas, Ballesteros, Solsona, González Pacheco… a les comissaries de Puerta del Sol (Madrid), Via Laietana (Barcelona), Gran Via (València) O Paseo Maria Agustín (Saragossa)… Popularment era coneguda com “La Secreta”, “La Social” o “La Brigada”.
- Als Carrusels van actuar, entre altres: Santa Bárbara, Manolito Royo, Josep Guardiola, Oscar Janot, Micky, Juan Pardo, Los Puntos, Lusson y Codeso, Guillermina Motta, Gonzalo, Elsa Baeza, Ramoncín, Burning, Paolo Salvatore, Victoria Abril, Slalom, Sergio Fachelli, Andrés Pajares, Mabel… I també Lo Canalero, que va actuar a les quatre edicions.
Bibliografia:
Codorniu Querol, Jaume (2021). Històries de la Harlem. Punto Rojo Libros, S.L.
Bayerri Raga, Josep: Els dietaris de mitja vida, 1944-1982, inèdit.
Premsa de l’època: La Voz del Bajo Ebro, Ebre-Informes, Diario Español.
Fes el teu comentari