A partir de les propostes de Josep Maria Simó sobre el futur d’Amposta, publicades en Marfanta https://www.marfanta.com/2025/03/16/el-futur-damposta-josep-maria-simo-huguet-per-gabriel-perles/ , volem publicar una sèrie d’articles que ens ajuden a pensar en una ciutat més habitable i sostenible.
La ciutat d’Amposta, aquest darrers cinquanta anys, ha crescut de població significativament, però a més a més l’estructura familiar s’ha fet més petita. Per tant, el nombre d’habitatges necessaris per a la mateixa població ha augmentat considerablement i encara ho serà més en els propers anys. La manera de resoldre-ho per una part és augmentar la superfície destinada a habitatges i, per l’altra, rehabilitar els habitatges abandonats o amb desús del nucli urbà.
L’ampliació natural del nostre poble es en direcció sud mes enllà del barri de Valletes.
El barri de Valletes està en un estat avançat de consolidació urbana i, per tant, s’ha de pensar en preveure nous assentaments urbans. Valletes està delimitat pel nucli urbà i per la antiga via de Vall de Zafán que el separa de la zona rústega, actualment avinguda Aragonesa.
La futura àrea urbana a ampliar ha de ser la zona que va des de la avinguda Aragonesa fins el carrer Sant Cristòfol (lligallo de la Cambra ), delimitat pel oest per la carretera de Santa Bàrbara.
En una segona fase, s’ha de considerar ampliar la zona urbana des del carrer Sant Cristòfol fins Eix de l’Ebre, per tan s’hauria de contemplar les grans línies de creixement i d’integració d’aquesta àrea.
És evident que l’ampliació del nucli urbà ha de complir amb tota la normativa de canons de urbanització i serveis segons la legislació vigent com ja es va fer al projecta el barri de Valletes, especialment en zones lliures, equipaments i zones verdes, i que ajudi a compensar els dèficits estructurals que hem patit sempre a Amposta.
La tipologia d’habitatge ha de ser plural, una combinació d’habitatge unifamiliar i plurifamiliar així com habitatge social, d’arrendament tenint una consideració especial als sectors més joves de la societat així com per a la gent gran.
Especial tractament han de tenir els solars que com a conseqüència del aprofitament mitjà pertoqui a l’Administració (Ajuntament).
Els diversos tipus d’habitatges han d’estar prou integrats per a que no pugui haver cap tipus de segregació.
L’ampliació del nucli urbà que serà una necessitat en pocs temps. No és contradictori amb una política intensa i profunda de rehabilitació d’habitatges dels diversos barris del poble.
La proporció d’habitatges que necessiten rehabilitació és molt alt, per tant, la intervenció en aquest camp és imprescindible realitzar-lo quant abans millor. No es tracta com s’ha fet sovint en els darrers any de substituir unes cases de planta baixa i un pis vell per un bloc d’habitatges de tres plantes com hem fet al nucli antic, ja que això en lloc de ajudar a resoldre el problema més aviat l’empitjora.
S’ha de fer una política d’ajuts per rehabilitar habitatge sense augmentar sensiblement l’edificabilitat de les mateixes, per adaptar-se a la normativa d’habitabilitat, hem de millorar la qualitat de vida dels habitants d’aquestes àrees. Per altra part, hem de fer una política d’alliberar sòl urbà per oxigenar l’àrea, aconseguir sòl per fer equipaments, zones de jocs i espais del lleure, especialment per als joves i per a la gent més gran que faci agradable el barri.
S’han de prendre decisions compromeses per part de l’Ajuntament com aplicar rebaixes o augmenta el IBI, segon l’ús que es faci dels habitatges a rehabilitar.
L’Ajuntament ha de tenir un compromís d’ajut a la tramitació de totes les possibles subvencions per rehabilitar els habitatges i millorar la seva qualitat i estalvi d’energia.
Ha d’haver un compromís municipal envers la rehabilitació integral dels habitatges i els barris del municipi per millorar tant els uns com els altres.
*LLUÏSA LIZÁRRAGA és la primera secretària del PSC d’Amposta.
Fes el teu comentari