L’apagada general del dilluns demostra que el món actual no som res sense fluït elèctric. Sense corrent tot es paralitza. Tot s’atura; els ascensors, els trens, les fàbriques, els semàfors, els telèfons mòbils, la televisió…i tothom resta impotent perquè sense electricitat la vida de les persones canvia de dalt a baix. I més, encara, si no es coneixen les causes; la desorientació dels usuaris, els governs i les elèctriques resulta total. La desinformació provoca inquietud i ningú sap que ha de fer. Les fàbriques tanquen i no poden informar quan obriran. Els trens es paren, les entrades i sortides de les poblacions es bloquegen. És un caos i els que manen diuen que no se’n coneixen les causes. Les elèctriques tampoc aclareixen gran cosa. I en definitiva tothom es treu la pols de sobre perquè ningú vol assumir les culpabilitats, que al fons, sense cap mena de dubte, existeixen. Ells amaguen l’ala i segurament coneixen la veritat malgrat esquivar-la. Un servidor amb tots el respectes exposaré el meu criteri.
Els molins de la Terra Alta i la producció elèctrica de renovables
Des de la meva capçalera de llit, només aixecant una mica el cap, observo 34 molins situats als termes municipals de Vilalba, la Pobla i la Fatarella. A la Terra Alta tenim 170 molins funcionant que poden donar llum a gairebé dos milions d’habitatges familiars. Produïm electricitat per totes les famílies de la província i encara en sobra pel consum d’una bona part de Catalunya. Però els que tenim els molins a la nostra vista, que enlletgeixen els nostres paisatges i escoltem el run-run de les agulles quan volten amb força, no en tenim compensació. Les societats elèctriques que els han muntat i hi guanyen suculents beneficis, ho han aconseguit pagant un tant als ajuntaments. El cas és que a la nostra comarca, com al Priorat, les Garrigues o diferents poblacions del Baix Ebre o la Ribera, els resulta fàcil aconseguir les instal·lacions de molins. En canvi a les comarques riques els alcaldes no els deixen passar de la porta, als que els van a vendre la possibilitat d’instal·lar-ne. I així, a tota la zona de Girona, que els vents son tant o més constants que a les Terres de l’Ebre, allí no se n’instal·la cap.
Es construeixen més centrals de renovables però no s’amplien les línies d’alta tensió per evacuar la producció.
En aquests moments a les comarques del Matarranya i la zona dels Ports d’Aragó i València, i altres de la província de Terol, comarques pobres, on els ajuntaments necessiten diners per sobreviure, es parla que s’han d’instal·lar centenars de molins. A les zones de l’interior, que es despoblen per moments, on es tanquen els negocis existents, i els serveis sanitaris, administratius i fins i tot eclesials, van desapareixent, és on les societats elèctriques disposen del terreny adobat per muntar noves instal·lacions. Llurs produccions s’hauran d’evacuar de cara a Barcelona passant pel nostre territori. Ja està previst construir-hi xarxes de molt alta tensió que encara malmetran més el nostre paisatge. Però ara els ajuntaments, com en principi han de passar pels nostres territoris però han de continuar per termes municipals que no necessiten les compensacions que els donen, no se’ls permetrà construir-les. Els queda la solució de soterrar la línia però com els costos son molt més alts, no es construeixen.
Les línies d’evacuació s’haurien de soterrar i construir bateries per gratificar les comarques productores
Munten molins, munten centrals d’energia solar i no disposen de suficient capacitat per emmagatzemar i d’evacuar aquestes energies renovables que en alguns moments representen gairebé la totalitat de l’energia que es consumeix. Sembla que l’apagada, malgrat no dir-nos-ho, ni parlar clar, radica en aquest problema. S’han de construir noves evacuacions però ajuntaments i consells comarcals no accepten que passin pel seu territori, mentre que les empreses no vulguin soterrar-les. Com tampoc muntar gran bateries que retindrien els sobrants que es produeixin en moments determinats que produeixen desequilibris a la xarxa.
Hom diu que noves apagades poden tornar si elèctriques i governs amaguen el cap sota l’ala i no resolen el problema de l’evacuació de les renovables, que per altre costat son necessàries per evitar les contaminacions. I les comarques com la Terra Alta productors d’electricitat, hem de pagar la mateixa factura que Barcelona o comarques turístiques que necessiten el fluït elèctric i els ha d’arribar de centenars de quilòmetres. Les comarques pobres, cada cop ho seran més i les riques, amb el que nosaltres produïm s’enriquiran sobradament.
Rebaixar la factura elèctrica a les comarques productores
La solució hauria d’arribar rebaixant la factura elèctrica a les comarques productores per poder incrementar la seva economia. I disposar de bateries instal·lades als mateixos municipis productors per les elèctriques, per poder consumir dels seus propis molins sense necessitats d’anar a parar a la xarxa general per retornar-la on es produeix.
Per què no s’hi dóna solució?
Perquè les companyies volen guanyar diners per repartir-los entre els accionistes i REE, és una empresa pública que té accionistes privats que li demanen resultats i la seva presidenta, a més beneficis empresarials, també cobra més incentius. Governs, companyies i xarxa, tots, amaguen l’ala i no els interessa destapar les veritats, perquè tots son uns i marxen pel mateix camí. Com poden destituir la presidenta de la REE, si son ells que l’han designat i cobra un sou 8 vegades superior al mateix president del govern? I mentrestant les Terres de l’Ebre produïm electricitat renovable per les llars de mitja Catalunya i hem de sofrir les conseqüències igual que els receptors i pagar els mateixos impostos que els territoris que deneguen la implantació de molins.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari