Queda clar que menjar-se el Banc Sabadell per un banc més gran, no és bo per les petites i mitjanes empreses catalanes. En la meva època de director d’oficina bancària, les empreses necessitades de crèdit, jugaven a favor d’aquells que millors condicions els facilitava. Com més bancs, més competència, i més fàcil resultava aconseguir millors preus iguals pels passius com pels actius. En el meu temps, era així. I avui, sense competència, els necessitats de comptar amb la banca per fer funcionar els seus negocis, és el mateix. No és igual que vagin 5 entitats bancàries al darrera del crèdit que necessita l’empresari que només dues, les més grans i poderoses, que poden repartir-se el pastís amb la màxima facilitat, imposant preus superiors. El Sabadell, actualment té uns 70.000 milions de crèdits concedits a petites i mitjanes empreses, que molts cops, aquestes, han de lluitar per subsistir. Un crèdit amb més comissions o més interès pot suposar-li reduir beneficis o no poder efectuar la inversió, debilitant el seu negoci i per tant el conjunt de l’economia catalana. Així doncs, si el BBVA aconsegueix menjar-se el Sabadell, ni que sigui posant-li condicions de renovacions de crèdits durant determinats anys, no rebaixar la plantilla i no tancar oficines, les pèrdues pels empresaris catalans, però també pels valencians i mallorquins, on el banc té una forta implantació, els representarà un perjudici important pels seus negocis.
Per Catalunya també altres temes representen pèrdues considerables. En molts casos existeixen oficines doblades del BBVA i Sabadell a moltes poblacions mitjanes i grans. Com és natural, com ja ha succeït, amb el tancament de diferents caixes i bancs, de la crisi del 2008 al 2012, també s’han tancat moltes oficines doblades. Poblacions mitjanes que disposaven de 8 o 10 oficines ara només en tenen 3 o 4. I sobretot a petites poblacions on disposaven de Caixa Tarragona a totes elles, en quedar absorbides, s’han quedat sense cap oficina bancària. Han d’anar a la capital de comarca a tractar dels dipòsits i dels crèdits o inclús per efectuar una simple transferència. Moltes operacions es poden efectuar des del mòbil però a les petites poblacions en despoblament constant hi queden pocs joves que sí coneixen com efectuar aquestes operacions però la majoria de la gent gran desconeixen com fer-ho. Obligadament han de marxar de casa i anar a la ciutat que els pot quedar a vint o trenta quilòmetres per operar llurs necessitats. Les pèrdues de temps, efectivitat i competència resulten més que evidents. Hom parla que el tancament del Sabadell, a més, pot representar la pèrdua de 5.000 llocs de treball que de cap manera ens beneficiarà.
Per tant no convé l’OPA del BBVA, ni als catalans, ni per Catalunya. Els darrers 15 anys Catalunya ha perdut aquelles caixes provincials i comarcals que ajudaven a les economies de cada poble per petits que fossin. Els ciutadans podien ser atesos a la seva localitat sense necessitat d’anar als caps de comarca o localitats més grans del costat. A més els ajuntaments disposaven de la possibilitat de sol·licitar les accions socials que aportaven subvencions per pintar ermites, arreglar camins, ajudar la cultura o l’esport o els serveis socials dels municipis. Petites ajudes que pels petits pobles representaven grans aportacions, en relació als migrats pressupostos municipals anuals. Això es va perdre i només tenim l’actual CaixaBank (antiga Caixa de Pensions) que continua aportant diners de l’obra social, però com també ha concentrat les oficines, la majoria de les petites localitats no compten per aquestes subvencions. Alguns bancs absorbents de caixes d’estalvi, com és el mateix BBVA, destinen petites quantitats a l’obra social part dels seus beneficis però sempre subvencionant obres més grans oblidant-se sempre dels petits municipis.
De moment la CNMC (Comissió Nacional de Mercats i Competència), amb condicions ha acceptat l’OPA i ara disposa de 15 dies per portar-ho al Consell de Ministres, pel determini final. El president del govern, Pedro Sánchez, aprofitant la reunió anual del Cercle d’Economia de Barcelona digué que farà una consulta pública per conèixer l’opinió de la gent, abans d’aprovar o denegar l’operació. A qui preguntarà o qui hi podrà participar? Però a més, la consulta no serà determinant i el govern podrà actuar sense tenir-la en compte. Les consultes son un sí o un no, a manera de referèndum, i hi ha un guanyador i un perdedor. Per tant faran el que voldran a favor o en contra.
Queda tot enlaire però malauradament Catalunya pionera en la banca mundial, les taules de canvi medievals i el comerç amb la majoria dels ports de la Mediterrània durant els segles XIII, XIV i XV, poc a poc, es va quedant sense caixes ni bancs. Va començar amb Indalecio Prieto, l’any 1932, quan Catalunya, va aprovar l’Estatut de Núria, tancant el Banc de Reus, filial de Banc de Catalunya. Va continuar amb la crisi de fa pocs anys amb el tancament de les caixes catalanes i ara mai s’hauria de permetre que el BBVA absorbís el Sabadell pel bé de Catalunya, els autònoms i els empresaris.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari