És una expressió castellana molt introduïda al català col·loquial i usada habitualment perquè és expressiva i fàcil de comprendre, com altres castellanismes o anglicismes que s’han vulgaritzat en el nostre parlar. En el meu article d’avui esmentaré “el menos mal” que en català té la traducció correcta de “encara sort que” usada per un àrbitre de futbol en una jugada polèmica en el darrer partit del Barça Madrid. Va ser quan Fermin va marcar el cinquè gol i van haver unes mans involuntàries quan havia pres la pilota al defensa madrileny, el qual li va tornar a prendre però el barcelonista a la fi la va controlar, va avançar de cara a porteria i va fer el cinquè gol barcelonista que es va invalidar perquè el VAR va advertir les mans esmentades. A un dels àrbitres li va sortir del cor, “MENOS MAL… que podemos anular el gol”, expressió desafortunada per aquell que ha de ser imparcial quan arbitra un partit de futbol. I quedava clar perquè la derrota dels madrilenys resultava més ruïnosa per 5 que per 4 gols quan desitjaven que el Barça perdés, legal o il·legalment, ja que pocs minuts abans s’havien produït unes mans a l’àrea madrilenya d’un dels seus defenses d’una pilota que anava a gol i el VAR va dictaminar que no era penal.
D’aquest “menos mal”, els castellans fa segles que se’n serveixen, quan es tracta de Catalunya. Potser des l’any 1412 al Compromís de Casp, quan es va elegir un rei de Dinastia castellana dels Trastàmara per la Corona d’Aragó i no el català, comte Jaume d’Urgell. I continuà quan un dels seus descendents, Ferran es va casar amb l’Isabel, dita la Catòlica i els territoris catalans de la Mediterrània ja foren dominats per Castella. I quan Pau Claris, 94è President de la Generalitat, va proclamar la República sota la protecció de França l’any 1640, i “menos mal” que al cap d’unes setmanes moria enverinat, tornant Catalunya a ser dominada per Castella, després d’haver pronunciat el discurs que deia: “Castella, superba i miserable, no aconsegueix un petit triomf sense llargues opressions…”, quan les tropes castellanes del Conde-duque de Olivares ocupaven Catalunya a sang i foc. O “el menos mal” quan els representants de Felip IV van regalar als francesos Catalunya Nord, al Tractat dels Pirineus, l’any 1659, sense reunir les Corts catalanes ni advertir-ho al Consell General, “com a càstig simbòlic contra les reivindicacions catalanes d’afirmació de la voluntat i sobirania catalana, per damunt de la castellana o la francesa”. O “menos mal”, quan regalaren als anglesos Gibraltar i Menorca, a canvi que deixessin de donar suport a les armes catalanes l’any 1713, durant la Guerra de Successió, acabant-se amb la presa per Felip V de Barcelona i el amb el Decret de Nova Planta on imposaren la llengua castellana, eliminaren les institucions polítiques catalanes que venien funcionant des del segle XIII, tancaren les universitats, i imposaren tributs i lleis castellanes a Catalunya. Com l’àrbitre de futbol, pensen “Menos mal” que els catalans els fem caure a la trampa i a cada bugada perden un altre llençol!
Aquesta és la persecució que els catalans hem patit durant segles, més o menys dissimulada, tractant-nos com una colònia, envaint el nostre territori, imposant les seves lleis, servint-se en alguns moments de dictadors com Primo de Rivera o Franco, amb cops d’estat i milions de morts, i amb l’afusellament del president Companys, elegit pel vot popular i imposant-nos una monarquia corrupta durant varies generacions, expulsada per voluntat expressada pel poble i imposada novament per la signatura d’un colpista sense haver preguntat a la ciutadania si s’acceptava o no. Així, doncs, sempre existeix “el menos mal” perquè tenen la força de les armes, la força de la justícia i la força dels governs siguin autocràtics o democràtics.
Vet aquí i “menos mal” que en la democràcia actual, quan no és per la força de les armes ho és per la força de la justícia, i poden anul·lar un Estatut aprovat pel Parlament català i pel Parlament espanyol, amb un recurs imposat per un partit polític, i com a conseqüència del qual van arribar l’emprenyament dels catalans i sortírem al carrer a protestar més de 2 milions i mig. I “menos mal” que es va acabar amb milers de “piolins” desplaçats d’Espanya per reprimir-nos i uns jutges que anticipadament sabien les sentències a aplicar “por el bien de todos los españoles”, que havien d’empresonar els nostres polítics, havien d’espiar els seus telèfons, havien de fabricar falses proves contra ells per poder-los acusar d’actes fraudulents no comesos, amb la complicitat de la “policia patriòtica”, podent maquinar les eleccions catalanes publicant a les portades dels diaris de Madrid les invencions dels diners que els nostres polítics tenien a l’estranger i inclús guanyant les eleccions a Barcelona els sobiranistes, als despatxos de Madrid del PP i del PSOE, acordaren nomenar Collboni alcalde. Son “molts menos mal” que sempre actuen per una raó o altra contra Catalunya!
I així a Madrid s’inverteixen el doble dels diners aprovats als pressupostos generals de l’Estat i a Catalunya mai s’arriba a la meitat. L’espoli fiscal es continuat de fa molts anys. Els jutges poden imposar el castellà a les nostres escoles i el PSOE pot fabricar Pacte Nacional per la Llengua, sense tenir en compte el principal sindicat d’ensenyants, ni l’ANC o la presència a la signatura dels presidents de l’Òmnium i Plataforma per la Llengua, ni disposar de pressupostos, moquejant-nos i fotent-se’n. O el desastre dels trens de rodalies perdent-se milers d’hores de feina, les obres publiques estan parades i del “finançament singular” ja no se’n parla més.
El “Menos mal” és l’escàndol continuat de fa segles i continua. Catalunya seria massa rica si fos tractada per un igual que la resta dels territoris. Però no; prefereixen tractar-nos com una colònia i fer-nos “callar” perquè ara, segons diuen, hem entrat en un “oasi” de tranquil·litat, malgrat que ens segueixin perseguint, maltractant, espoliant i obligant a “obeir” incondicionalment. El Barça n’és un exemple però les escopetades sempre van dirigides des de segles indignament contra nosaltres i ara per un “govern de tots” que son els escolans del PSOE del 155 i de les promeses que no arriben i continuen els enganys.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari