1/ El ministeri d’Educació aprova 170 milions d’euros per a reforçar les matemàtiques i la lectura als centres educatius. No volem fer broma de qüestions serioses, però se’ns escapa el riure. “Només” 170 milions?
2/ Fins i tot en termes d’Índex Leopard és un import migrat: equival a 14,7 tancs. Per defensar el propi ministeri i poc més. Tampoc ajuda gaire a complir la quota OTAN que Estats Units ens ha imposat, malgrat que tot faci bullir l’olla.
3/ Un titular de “La Vanguardia” explica certa mentalitat barcelonocentrista del país: “Protecció Civil anuncia un simulacre de risc químic a 11 localitats, però no a Barcelona”. Podria ser per què a la capital del país no hi ha indústries químiques? Si més no, comparables al complex petroquímic de Tarragona i altres grans instal·lacions repartides per la geografia catalana?
4/ Parlant de Barcelona… Recordeu una polèmica de fa un parell d’anys per uns immobles ocupats al barri de la Bonanova? Doncs des que van passar les eleccions municipals de 2023 no se’n sent cantar ni gall ni gallina. Podria ser per què a alguns dels partits que estaven al darrere d’aquella moguda els va anar bé en aquells barris?
5/ Al districte de Sarrià-Sant Gervasi, el PP va multiplicar per 2,3 els vots en relació a 2019; Vox va quadruplicar, ni més ni menys… As-pac-ta-cu-là, per cert. Les restes de l’operació Manuel Valls, que es presentaven amb el nom Valents, es van desplomar. Fins i tot la pseudo-empresa Desokupa entrava en política. No se’n recordarà ningú de tot plegat, però és que la moguda va quedar amortitzada més ràpid que les pròpies ocupacions.
6/ I tot allò està fent el seu camí urbanístic, no sense grans dificultats perquè el tema era complicat de debò. Un bunyol que feia que uns terrenys que, per ubicació, valien una milionada, en realitat no és que fossin un saldo, sinó un senyor problema que no volia quedar-se ningú. Però la cosa va avançant, i positivament, i des de l’únic punt de vista possible, el públic, perquè l’aritmètica electoral ja no hi té res a veure.
7/ El món polític s’estripa sovint les vestimentes, parlant de desconnexió o de desafecció entre ell mateix i tot allò que podríem encabir en el concepte de la vida real. Però què esperen? Tot plegat ens ha fet pensar en un gloriós ple del Parlament de Catalunya, en els moments més durs de la crisi iniciada el 2008. S’hi va aprovar una llei sobre la cria d’ocells cantaires. I no és que la cosa fos dolenta, no.
8/ Aquí no tenim res contra els milionaris, que consti, sempre que paguin impostos com a milionaris. És fàcil d’entendre, oi? Però no passa sempre. Més aviat, poc. I recordeu que tenir empreses o comptes a paradisos fiscals no és il·legal, sempre que es declarin aquí. Evidència de pa sucat amb oli: si es tenen empreses o comptes a tals indrets no és precisament per a declarar-ho aquí.
9/ 1.800 funcionaris de la Generalitat esperen que els assignin plaça, un any després de l’oposició. 650 places més també estan pendents, perquè no poden assignar-se sense que es resolguin les anteriors. Tot plegat perquè, pessigueu-vos, algú va recórrer la convocatòria d’una plaça reservada a persones amb discapacitat. Deia que els seus drets fonamentals havien estat vulnerats.
10/ El cost derivat del pagament de les prestacions per incapacitat transitòria ha augmentat un 78,5% des de 2019 i se situa en alguna cosa més de 15.000 milions d’euros, prop d’un 1% del producte interior brut (PIB), segons el Banc d’Espanya. El servei estadístic de l’entitat afirma, sense embuts, que el motiu és el deteriorament de la salut dels treballadors després de la pandèmia.
11/ El Banc d’Espanya no s’està de deixar anar una atzagaida de línia neoliberal, per molt emparada que pugui estar per dades. La cosa també té a veure amb el cicle econòmic: històricament, hi ha més baixes durant els períodes d’expansió.
12/ En relació a les matemàtiques número 84, algú ens diu que no és rellevant que el 75% d’espanyols actuals no hagi votat la Constitució. Que, al capdavall, el 0% dels nord-americans actuals no ha votat la seva. Però hi ha una diferència. La constitució dels Estats Units ha estat modificada en 27 ocasions, bona part de moltíssima entitat. Aquí, tres vegades i gairebé forçades. O sense el gairebé.
Fes el teu comentari