El tren, aquest mitjà de transport i de comunicació de persones i de vides i de tota mena d’embalums i mercaderies, i del qual tots els experts -els de debò, no els tertulians- diuen que ens salvarà com a humanitat i que si és el transport del futur i que si pataques amb suc… Tots, tothom, més que menys, ja hem sentit aquesta mena de discursos, que transiten entre el que podríem anomenar el bonisme infantil d’una xiqueta de 6 anys, el pragmatisme ucrònic d’una altra xiqueta catorze… Vaja, que totes dues visions solen ser força irreals. Com també ho solen aquesta mena de discursos. Principalment perquè la realitat s’imposa i aclapara i dissortadament a les Terres de l’Ebre aquesta realitat també ofega i limita i ens resta vida. El tren, que hauria d’esdevenir símbol inequívoc de justícia social -fins i tot al mateix nivell que l’ensenyament, la sanitat o la cultura- a les Terres de l’Ebre ja fa massa anys, massa dècades, que ha esdevingut paradoxalment un símbol de la injustícia que pateixen aquestes Terres del Sud d’aquesta Catalunya suposadament avançada i equitativa i equilibrada, però que és evident que ha menystingut i abandonat fins el paroxisme més cínic i criminal el Sud del país. I cap govern, de qualsevol dels colors que han escalfat les butaques de Palau i del Parlament han tingut la valentia de trencar aquesta dinàmica. De les bones voluntats les persones, el poble, ben poques vegades aconsegueix millorar les seues vides.
I no m’estendré a elaborar un memorial de greuges ferroviaris i de mobilitat d’aquestes terres. Els convido a remenar les hemeroteques. Però del que sí que escriuré serà de la darrera injustícia que patirem el proper primer de juliol, amb les noves tarifes que entraran en vigor, i que faran més feridora i profunda i crua la ferida i la distància entre uns catalans (de primera), i uns altres catalans (de segona), que senzillament per ser-ne menys i viure on viuen no tenen les mateixes oportunitats. I tot plegat ho tindrem malgrat la feina incansable de la Plataforma Trens i Transports Dignes Terres de l’Ebre-Priorat, que mou cel i terra per què aquestes terres deixin de ser un fangar, un desert ferroviari. Una Plataforma de la qual en tinc l’honor de formar-ne part. I que m’ha palesat sense matisos que només el poble coordinat i unit pot i podrà aconseguir millores pel propi poble. Més tard o més d’hora, però arribaran. Però el que dèiem, les tarifes. El proper 30 de juny serà el darrer dia de vigència dels famosos abonaments recurrents, i l’endemà, ja caldrà tornar a pagar per enjaumar-se dalt del tren, amb noves tarifes. A banda de què els joves i els infants tindran una consideració especial (em pregunto, però, quin sentit té que ma filla de 6 anys pugui gaudir de tren gratis, quan l’agafa de forma molt excepcional), l’assumpte principal és que hi haurà una tarifa plana de 20€ al mes només en el nucli de Rodalies; i que en Regionals hi haurà descomptes que arribaran al 60% en abonaments mensuals, també en l’Avant. A falta dels números oficials -que fem comptes que no els presentaran fins el mateix dia 30, per allò de la planificació a llarg termini-, si fem un càlcul ràpid la majoris dels ebrencs que viatgem de forma regular a Barcelona haurem de pagar entre 90 i 100 i escaig euros cada mes, depenent de la distància.
Vaja, que la cosa s’enfila, a casa ja he advertit a la meua santa que l’estiu començarà amb una gratada de butxaca. I llegeixo sorprès que la Consellera Paneque ha admès que hi havia “un greuge” entre els usuaris de Regionals i Rodalies amb les tarifes vigents a partir del mes que ve i ha dit que s’aplicarà aquesta mesura en resposta a les queixes de les plataformes d’usuaris, en especial les del sud de Catalunya, després de les obres a Roda de Berà. “Atenem aquesta demanda, és de justícia. Volem un model tarifari just i equitatiu, que s’adapti a la realitat territorial”, ha continuat. Sincerament, no veig per cap banda on tinc el benefici i en què ha millorat la meua vida i la de la meua família pel fet de poder tenir aquest 60% de descompte, i que posem per cas, un habitant de Sant Adrià de Besòs pugui agafar sense límit per 20€ al mes tots els tres dins del nucli de Rodalies, i mentrestant jo hagi de gastar-me més de 100€ cada mes per poder agafar només un línia. No hi veig ni la justícia ni la equitat per cap banda. Sra. Paneque, m’ho explica ben lent per a què pugui entendre? El model tarifari just i equitatiu, Consellera Paneque, és el que ja hem traslladat en diverses reunions des de la Plataforma als representants de Territori, i que passa per tenir les mateixes eines que tenen a altres parts de Catalunya. Un greuge comparatiu, Sra. Paneque, és que després de les obres del túnel de Roda de Berà a la R16 hi havia dos trens al dia directes entre Tarragona i Sants, els famosos “semidirectes”; uns trens que han desaparegut com per art de màgia, sense donar cap mena d’explicació. Senzillament, volem tenir el mateix i ser tractats de la mateixa manera en matèria de mobilitat que ho fan amb un barceloní. I que si a Rodalies tenen una tarifa plana, natros, aquells catalanets oblidats i menystinguts, també volem una tarifa plana per a Regionals. Una advertència: amb aquestes noves tarifes els usuaris del tren a les Terres de l’Ebre tornaran a afonar-se, també les de l’Avant pel qual tant hem lluitat.
Perquè no voler que tinguem les mateixes oportunitats que tenen a l’AMB, Consellera Paneque, això sí que és discriminació, i discriminació de la que fa mal i es pateix i de la que cou molt per dins. Perquè no voler aplicar polítiques de discriminació positiva en matèria de mobilitat sobre escassament el 2,5% de la població catalana, i començar a revertir les injustícies que seguim patint, això, Consellera Paneque, és tenir una manca de voluntat més que evident i també ben poca valentia política. I pel que mos cal i hem de somniar en aquests temps de desànim és precisament per ser més valents i justos.
*DANIEL GIL
Fes el teu comentari