El president del Govern, Pedro Sánchez, va demanar perdó en la seva compareixença del passat dijous. Pot semblar que un president del Govern demani perdó no hauria de ser notícia, però és quelcom tan poc habitual al nostre país que, sens dubte, ho és. Com va dir el president, no és possible la corrupció zero, però sí que és imprescindible aconseguir la tolerància zero. Al Senat, el dia anterior a la compareixença de Pedro Sànchez, jo els havia recordat als senadors del Partit Popular, que tenien més casos de corrupció descoberts, que escons de senadors. Malgrat ser cert, ha arribat el moment de deixar d’utilitzar per part de tots el «i tu més» i atacar la corrupció sense partidismes.
Els casos Koldo, Ábalos i Cerdán és un amb tres protagonistes, però no per això se li ha de restar la mínima gravetat. I ho és molt més quan el partit al qual pertanyien els tres és un partit d’esquerres. Dic el partit al qual pertanyien, però poso en dubte que se sentissin identificats amb el seu ideari. Per descomptat que ser de dretes no implica, de cap manera, que hi hagi una major predisposició a la corrupció, però sí que és cert que ser d’esquerres hauria de ser un plus per al contrari.
El principal perill de la corrupció, a més del desencant que provoca pel sistema democràtic, és que aombren i, en el pitjor dels casos, entorpeixen la tasca de govern. Aquests dies es compleixen els primers set anys de Pedro Sánchez en la Moncloa. La memòria col·lectiva cada dia sembla ser més curta, però basti recordar que des d’aquella tarda en la que la bossa de Soraya Sáenz de Santamaría perdia la moció de censura, mentre la seva propietària i Mariano Rajoy es refugiaven durant vuit hores amb dues ampolles de whisky en un reservat del restaurant el Arahy, el nostre país ha fet un salt al futur descomunal.
Les ciències polítiques no són una ciència exacta, però són una ciència i consegüentment es basa en dades. En els temps de Mariano Rajoy, Espanya ocupava el lloc número 15 en el rànquing de països amb major PIB del món. Set anys més tard, després d’epidèmies, volcans, la sequera més gran del segle i un llarg etcètera que els estalvio, Espanya és el dotzè país més ric del món. Hem superat a economies com l’Australiana i la de Corea del Sud i estem gairebé a l’una amb Rússia, que ens triplica en habitants. Hem passat de tenir una població ocupada de 18,6 milions a 21,8 milions i el nombre d’aturats ha disminuit en un milió de persones. Som el cinquè país del món en inversió estrangera de noves empreses i dupliquem la mitjana de creixement econòmic de la Unió Europea.
Però la part més important del treball que s’ha fet des del Govern en aquests anys és la que té a veure amb els avanços socials, perquè Espanya no només ha estat capaç de créixer més que cap altre país d’Europa, sinó que ho ha fet augmentant la justícia social. L’SMI ha passat de 735 a 1.184 euros, un 61% més i la pensió mitjana de 1.082 a 1.505 euros. La guardiola de les pensions va passar de 66.000 milions amb el president Zapatero a 5.000 milions amb Rajoy. Avui està per sobre de 11.000 milions i acabarà la legislatura en 27.000 milions. La temporalitat ha baixat del 27% a menys del 12% i els nous contractes estables que abans eren un de cada deu ara són un de cada dos. El percentatge d’instal·lació d’energies renovables ha passat del 46% al 66%, 20 punts més. La fibra òptica cobria el 49% de les llars i ara cobreix el 95%.
Podria continuar amb moltes més dades, com el que l’abandó escolar ha passat del 17,9 al 13%, però encara que els números diuen la veritat, la bona política no es basa només en xifres sinó què aquestes siguin un indicador de que la societat avança. El preocupant és que si en set anys s’ha pogut fer tot l’enumerat en els paràgrafs anteriors, destruir-ho necessita molt menys temps. La cara de Pedro Sánchez en la seva roda de premsa del dijous reflectia una enorme decepció, però encara més una tremenda preocupació per un futur en el qual tot l’aconseguit es pot perdre. El nostre treball és evitar que això pugui passar.
*MANEL DE LA VEGA, senador i primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari