Que els pobles petits es despoblen, marxen els joves, es queden els grans i l’economia va perdent pistonada any rere any, ho sap tothom. Hi ha algú que s’ocupi per arranjar-ho? NO. Aquest no és rotund, perquè tothom s’adona del problema i els que n’haurien de posar-hi remei estan cecs o se’n fan. Existeixen iniciatives com la darrera de la Fatarella, realitzant el projecte “SomRuralitat”, conjuntament amb una sèrie de cooperatives de les Terres de l’Ebre, per revertir la manca de continuïtat de les explotacions agràries. I altres com “Arrelament”, “Escola de Pastors”, “Micropobles”, etc. Son moltes les iniciatives però el govern de la Generalitat, deixa anar a cadascú per la seva banda i poc a poc perden les possibilitats d’acció.
El tema del despoblament per mi no és un tema desapercebut. Fa cinc anys vaig publicar “El Despoblament Rural”. Es tracta d’un estudi sòcio-econòmic on recollia una cinquantena d’entrevistes de personalitats coneixedores del problema i cadascú d’ells em donava la seva opinió de com posar-hi remei. D’allí vaig aconseguir treure’n conclusions; la majoria de la gent les veia bé, i creia que portant-les a cap, es podria frenar el despoblament rural. No pretenia ser tant agosarat com canviar el rumb dels petits pobles, d’augmentar de població. En frenar-la ja en tenia prou! L’estudi va ser molt ben rebut per cambres de comerç, polítics, organitzacions i ajuntaments però han passat cinc anys, i alguns alcaldes hi treballen, reben promeses però de realitats poques perquè les accions han de ser globals i a tots nivells.
Ho explicava al meu llibre; només des de l’Estat i la Generalitat es pot actuar amb èxit. Son els estaments que disposen de poder real, i poden revertir la situació. Des d’alguns ajuntaments i des de les Diputacions es realitzen accions però disposen de poca coordinació i únicament tapen petits forats sense arribar a les solucions de fons. Els joves marxen dels pobles i fan cap a assentar-se on tenen la feina millor retribuïda. Les migracions sempre han existit però s’estan despoblant els petits municipis, ermant-se els seus termes municipals, deixant créixer els boscos sense control, i quedant-se sense relleu professional la majoria dels oficis, mentre que les capitals de província creixen, tenen problemes d’habitatge i s’han de crear noves infraestructures per satisfer llurs necessitats. Uns s’empetiteixen i els altres creixen desproporcionats. És, sobretot de l’Estat i la Generalitat, els que hi ha de posar remei. Un exemple el tenim amb les plantes eòliques i solars.
Uns fabriquem la electricitat i els altres consumeixen, i fabricant-la a casa nostra hem de pagar per desplaçar-la on la consumeixen, sense rebre compensacions a la factura
A les comarques pobres i agrícoles és on s’hi instal·len preferentment generadors eòlics, plaques solars, com també, en el seu dia, s’hi van muntar les centrals nuclears. Aquesta electricitat no es consumeix als llocs on es produeix. Marxa fora, a cobrir les necessitats de les grans conglomeracions urbanes. No ajuden en res per revertir el despoblament. Per tant el preu de la electricitat no potser el mateix a la Terra Alta o a les Garrigues que tenen instal·lats dotzenes de generadors que als pobles que no en tenen cap. Una rebaixa en el preu de la factura incentivaria el muntatge de noves empreses i d’eixamplar les existents. En definitiva, el productors no han de pagar igual que els consumidors. Resulta una suprema miopia no entendre el problema! Això s’ha de resoldre pels legisladors a les Corts i per l’Estat.
Els Fons Nuclears han de servir per reactivar el repoblament
Darrerament s’han creat, després de molts anys de reclamar-ho, els Fons Nuclears que podrien servir, si s’encerta en la seva distribució, en la reversió poblacional. Distribució que hauria d’anar a parar per empresaris, autònoms i nous emprenedors per crear llocs de treball que quedessin assentats als municipis beneficiaris. Els ajuntaments no haurien de rebre ni cinc cèntims d’aquests fons, si no els destinessin clarament per crear llocs de treball. Els que els necessiten son els que haurien de ser els receptors, sempre que creïn riquesa i feina a la localitat o la comarca. Com també haurien de rebre sòlides ajudes aquells propietaris que els cal millorar els habitatges per poder-los llogar als nous vinguts a preus socials.
L’objectiu principal, per tant, per aconseguir el repoblament és crear llocs de treball i disposar d’habitatges. Amb els Fons Nuclears podrien aconseguir-se els objectius. Però no per fer obres públiques als pobles, millorar les Festes Majors i realitzar actes de publicitat per la reelecció dels alcaldes. Els diners haurien tots anar a parar a empreses, autònoms i emprenedors per crear ocupació. Si no creen llocs de treball, no incrementen l’economia, mai no haurien de rebre subvenció. Una altre línia hauria d’anar per arranjar les cases que durant anys s’han quedat sense ocupants perquè han emigrat, s’han mort o han canviat d’habitatge. S’han de destinar els diners pels dos objectius, principalment; per crear llocs de treballs i poder-los donar habitatge. També hauria d’afectar als pagesos i als pastors, aquests per mantenir el relleu professional, amb ajudes significatives que servirien per mantenir treballats els camps de conreu.
Un bon exemple el tenim amb els Plans Líder que amb fons europeus s’han ajudat a multitud d’empreses de les zones rurals. La Generalitat aquest pla ja el disposa inclòs dins del Departament d’Agricultura. Però hauria de crear una nova Conselleria de Desenvolupament Rural per agrupar entitats, iniciatives, subvencions al marge de la d’Agricultura. Aquest departament hauria d’unir esforços de la ruralitat catalana i unificar tots els estaments que actualment funcionen, aportant projectes a l’Estat per aconseguir els objectius.
Conseqüentment des del govern de l’Estat i des de la Generalitat s’haurien de posar en marxa per entendre que per combatre el despoblament s’han d’assentar gent als pobles rurals, donar- los habitatge on puguin viure i incrementar les economies de cada localitat.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari