1/ Catalunya registra les mateixes emissions de CO2 que l’any 1990. En el conjunt de la Unió Europea, s’han reduït, des de llavors, un 37%. Anem bé?
2/ La població de Barcelona torna a créixer per tercer any consecutiu i assoleix el nombre d’habitants més alt dels darrers 40 anys. El fenomen, en termes numèrics, és uniforme a tots els barris. Tampoc varia gaire la distribució per procedència dels nous barcelonins. I hi ha dues dades més que significatives. Una, només un 45% són gent nascuda a Barcelona. L’altra, en un 80% de les llars no hi viu cap menor.
3/ Els que us heu criat només en euros teniu una determinada impressió dels diners. Els que ens vam criar en pessetes encara ho valorem, potser, amb altres barems dineraris… Que el Barça pagués 7 milions d’euros a Negreira és una barbaritat. Però com us sona que tal pagament fos de prop de 1.200 milions de pessetes?
4/ El preu de l’or es dispara, i fins i tot bat rècords, arran de les tensions aranzelàries que Donald Trump ha introduït en l’economia mundial. Res de nou sota la capa del cel. Aquest metall ha estat històricament un valor refugi en qualsevol època convulsa.
5/ La venda de cotxes ha tornat a pujar aquest passat maig i recupera, per primera vegada, les xifres anteriors a la pandèmia. És símptoma que hi ha coses de l’economia que van bé. En concret, la pujada del salari mínim i la major estabilitat derivada de l’última reforma laboral.
6/ Encara en el terreny de l’automoció… Les assegurances d’automòbil han pujat un 40% des de 2019 ençà. Les companyies diuen que no s’han recuperat encara de la pandèmia… Es venien menys vehicles, sí, però també hi havia menys sinistres pels diferents confinaments i restriccions de mobilitat. I no van deixar de cobrar les pòlisses, no.
7/ Cinc universitats catalanes figuren en el top ten de les millors de l’Estat espanyol. Són, per aquest ordre, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Rovira i Virgili i la Ramon Llull.
8/ Per no enganyar-nos, sempre és bo preguntar-se qui elabora aquesta mena de rànquings. En el cas que ens ocupa, una fundació que té com a principal patró el banc Santander, a més d’altres grans empreses i algunes universitats privades. Per dir-ho fi, aquests centres, sense estar al capdamunt del llistat, no en queden precisament mal parats.
9/ De calor n’ha fet sempre, és clar. I de vegades, quan no tocaria. Hi ha qui nega el canvi climàtic a partir d’això. Però tenir nits tropicals, fins i tot nits tòrrides, en ple mes de maig, és normal?
10/ Catalunya és la comunitat on es triga més dies a aconseguir una llicència d’activitat: una mitjana de 93 dies, quan l’estatal és de 65,8 dies. I és també on el termini de pagament d’un contracte públic és mes alt: 80,1 dies davant dels 63,7 estatals. L’únic “consol” és que els empresaris catalans dediquen menys temps a la paperassa, el 9,5% del seu temps de feina, quan la mitjana estatal és del 10,5%. Ho diu el Banc Mundial.
11/ És clar que aquests “inconvenients” els acostumen a proclamar als quatre vents tots aquells que voldrien que de regulació no n’hi hagués cap ni una. Ni tan sols les que poguessin ser beneficioses per ells mateixos. Qüestió de “principis”…
Fes el teu comentari