PP i PSOE és barallen com a gossos, inclements els uns contra els altres, i es mosseguen tant com poden i pretenen fer-se el màxim mal possible. No els importa que les conseqüències de les seves baralles perjudiquin tota la ciutadania perquè desacreditant els contraris, es desacrediten ells mateixos i conseqüentment els que ens governen i els que ens governaran s’acusen mútuament de corruptes i lladres. Representen el poble pels vots rebuts en les eleccions, però com s’hi juguen el poder, i el “manar” és l’objectiu d’ambdós, que se’ls en fot el poble i els seus interessos? Denunciar que la gent de l’altre partit és corrupta és la manera de perjudicar els interessos dels opositors i quins espectacles veiem a les Corts tractant-se de lladres!
Ho està usant l’extrema dreta arreu del món, seguint els passos del ministre de propaganda nazi, Josep Goebbels, “enganya i menteix, i torna a enganyar i a mentir, i quelcom queda…” Tots plegats semblen “una olla de grills”. Espanya no podia arribar a menys! Quin fàstic, estimats lectors! Molts dies veient la televisió, el que manifesta el govern com l’oposició, aparenten més ser “una casa de barrets” que un país normal, respectat i respectable.
A Espanya aquesta pràctica ve de lluny, de fa segles. En morir Franco havia de practicar-se un nou estil de governar. Havíem d’entrar a la democràcia i redactar noves lleis per aconseguir la igualtat entre tots els espanyols. Però els jutges, els alts funcionaris, la policia, l’exèrcit, i les famílies que havien viscut emparades pel dictador, continuaren exercint. Ningú va ser depurat, i d’aquells mals d’ahir, avui en paguem les conseqüències! I de tantes baralles, Catalunya, motor econòmic durant segles, sempre en surt perdent. Ho explicaré a continuació.
El president Tarradellas va aconseguir restablir la Generalitat abans d’aprovar-se la Constitució. Però no podien acceptar restablir un govern propi i autònom a Catalunya, destruït pel cop d’estat del general Franco l’any 39. I així van muntar “el cafè para todos”, inventant governs autonòmics. Existien els Països Catalans (Catalunya, València i Mallorca), el País Basc, Navarra i Galícia amb identitat pròpia, a la vegada que Castella, que s’havia declarat la conqueridora del gran imperi, en nom del rei, va imposar la llengua, les lleis, els impostos i el govern. I d’aquí va arribar el desori!
Catalunya, Mallorca i València, en perdre la guerra de Successió, arrasats pels exèrcits francesos i castellans el 1714 i el 1707, el nou rei Felip V, va destruir les institucions polítiques que regien des del segle XIII, (les més antigues i democràtiques d’Europa) i va abolir les nostres lleis i els nostres governs. Des d’aquell moment fórem considerats països conquerits, prohibir-nos participar en les conquestes de l’Imperi i obligant-nos a ser espanyols. Com a conquerits no disposàvem dels mateixos drets que els conqueridors. Fórem dominats per les forces d’ocupació, van obligar-nos a usar la llengua castellana a les institucions polítiques, quan ningú no el sabia parlar, igual que a les audiències judicials, a l’església i a les universitats. I així va arribar la castellanització imposada per la força de les armes, fent-nos espanyols “por derecho de conquista”
Amb els cops d’estat, “pronunciamientos”, lluites dinàstiques amb les corresponents guerres civils i dictadures dels segle XIX i XX, Catalunya sempre va patir la repressió i les imposicions. I d’aquí ve el que, malgrat la democràcia sui generis actual, els Països Catalans continuem sent els més maltractats d’Espanya. Som els que més produïm, conseqüentment els que més paguem i a sobre els més mal tractats dels diners dels nostres impostos que se’n van a Madrid i no tornen en la proporció necessària per atendre les obligacions de la ciutadania.
I quan reclamem els nostres drets, el PP i el PSOE, es barallen, s’insulten i es mosseguen com els gossos i el preu que hem de pagar els catalans es enorme, amb la premsa madrilenya, l’opinió pública i inclús la Conferència Episcopal Espanyola, menystenint-nos. Convoquem un referèndum declarat il·legal per les seves lleis, sense recordar-se’n que ens van conquerir per la força de les armes i amb el nom de la seva Sagrada Constitució obvien que preguntar el poble és la base de la democràcia. Conseqüentment jutgen, empresonen, inhabiliten, multen i castiguen els polítics que han atemptat contra “gran il·legalitat d’un referèndum”. Els jutges d’un i altre bàndol, es barallen perquè convocant el referèndum aquests polítics han malversat diners, sense tenir en compte els milions que cada any se’n van a Madrid i no tornen pel dèficit fiscal. Els nostres son malversadors, i M.Rajoy, cobrant sobres de diners negres donats de la mà de Bárcenas, “no sabe, no contesta” i aquí no passa res. Lladres declarats que no declaren els diners percebuts a Hisenda no son culpables de res i els que han muntat un referèndum, sense posar-se un cèntim a la butxaca, són malversadors i mereixen la presó i el deshonor. Vaja democràcia!
I els que ara es barallen, PP i PSOE, pel finançament just o l’amnistia dels nostres polítics, anaven agafats de la mà amb el 155, les manifestacions i el discurs del rei. Segons sembla, plegats van patrocinar la policia patriòtica i vam fabricar fal·làcies, mentides i muntatges contra polítics catalans, per culpar-los de lladres. Mentre succeeix tot això, les rodalies no funcionen, els hospitals catalans no disposen de suficients metges, tenim escoles primàries amb barracons i tot son promeses i més promeses que mai arriben.
Estimats lectors, tot això és un desori!. Mentre Catalunya desitja i demana ser un Estat lliure, el PSOE creu que portant el rei d’una monarquia imposada per Franco sense referèndum a Montserrat, havent-lo d’entrar per la porta del darrera, i el president de Catalunya parlant en l’idioma dels conqueridors, la política catalana es normalitza. Quanta fal·làcia!
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari