1/ Un diari britànic, en un acte d’abnegació periodística, va calcular que Mick Jagger Feia uns 20 quilòmetres per l’escenari en cada concert. Mitja marató, tu. I amb més de 80 anys. Ara, que no se us escapi el riure en llegir l’explicació de tanta energia: la bona dieta i fer exercici.
2/ Isabel Díaz Ayuso diu, de tant en tant, que Catalunya roba a Madrid. Algun altre “baró” del PP s’hi apunta. La comptabilitat nacional del regne d’Espanya els desmenteix. Fins i tot avala aquells famosos 16.000 milions d’euros, després 21.000, en què els independentistes xifraven l’espoli fiscal. Ara, no donen per bones les dades oficials perquè els desmenteixen. Si els donessin la raó, les xifres serien poc menys que l’Oracle de Delfos.
3/ Aquest món a l’inrevés ens fa pensar en mogudes que es produeixen de tant en tant a barris benestants, que es queixen que el seu ajuntament inverteix més als barris “pobres”. Com si no tinguessin més necessitats o no hi haguessin prioritats. Un exemple és això el barri del Turó Parc de Barcelona, amb una renda per càpita que frega la de Pedralbes.
4/ La vena sarcàstica que ens caracteritza ens ha fet encunyar el lema “El Raval ens roba”. També funciona, encara més, dient “Ciutat Meridiana ens roba”, o tirant d’algun altre racó de Nou Barris.
5/ La llista Forbes relaciona les persones més riques del món. Es publica una vegada l’any, durant el mes de març. Rep freqüents crítiques, per allò de la moralitat d’algunes fortunes. Però penseu com se’n defensen: “La nostra és una llista de milionaris, no de bones persones”.
6/ Europa Press és una històrica agència de notícies espanyola, fundada el 1957. Tot i el seu acusadíssim conservadorisme i ser una empresa relativament petita, ha tingut certa aura de prestigi. Ara, acaba de ser comprat el seu paquet accionarial principal, sense que se’n donin dades. Però no sembla que hagi de ser un mal negoci, malgrat la modèstia de les xifres. L’any passat, va ingressar 30 milions d’euros i va tenir un benefici de 4,3 milions.
7/ Això darrer potser ens indica que la clau d’un bon negoci no són necessàriament imports multimilionaris, sinó la relació entre cost i resultat a l’escala que sigui. La comparativa és complexa, perquè els negocis a l’engròs sovint depenen més de les expectatives borsàries que d’una activitat productiva real, encara que aquesta hi hagi de ser de totes formes.
8/ L’ERO a Freixenet, el principal productor de cava, ha acabat amb acord amb la plantilla, a base d’unes condicions més que bones dins del cas. Semblava la fi del món, dins de la situació del sector. Inclosos els arguments tremendistes per la sequera dels darrers anys.
9/ Però cal veure si Freixenet abandona la seva política expansionista al preu que sigui, amb més o menys plantilla. Fa anys que l’empresa, amb una propietat o una altra, està per batre rècords. Produeix milions d’ampolles, fins i tot desenes de milions, encara que Pirineus enllà, les vengui a preu de saldo.
10/ Recordeu l’apagada del 28 d’abril? Doncs l’empresa Red Eléctrica de España continua insistint que no ha trobar cap error seu. I afegeix que no té previst fer provisions en els comptes de la companyia per a cobrir el pagament d’eventuals indemnitzacions. El llenguatge és una mica florentí… Passat per la traductora: no pensen pagar un euro.
Fes el teu comentari