Vendre fum i regalar duros a quatre pessetes és el que juga el PSOE a Catalunya. Ara li toca el finançament singular i pinta malament malgrat que el socialistes tinguin govern a Espanya i a Catalunya. La raó és que la vicepresidenta Montero ja va dir que això del singular no podia ser. A Espanya el repartiment de diners és “el café para todos”, com en el seu dia van fabricar i maquinar allò de les autonomies per regions quan algunes d’elles, ni sabien què volia dir “autonomia”, sense tenir en compte que el president Tarradellas, abans de l’aprovació de la Constitució, ja havia restaurat la Generalitat destruïda pel cop d’estat del general Franco.
De Catalunya, Espanya, en treuen una gran tallada econòmica havent de patir de sempre un dèficit fiscal insuportable. Els catalans servim per pagar i callar, considerant-nos espanyols de segona classe, súbdits i sotmesos a les seves lleis. Quan reclamem, la contesta és que tots hem de ser iguals davant d’una llei i d’una Constitució que sempre els beneficia i si cal l’adapten a les seves necessitats i hem de continuar callant perquè son ells els que la interpreten. I si obrim la boca i actuem en conseqüència quan l’emprenyament és inaguantable, convocant una consulta popular, la seva justícia la declara il·legal, i s’acaba la història. Com una Constitució emparada per la democràcia, pot retallat l’Estatut, aprovat a les Corts i al Parlament,? I igualment, pot negar que el poble celebri un referèndum? Així funciona la Constitució i la democràcia a Espanya!
A Madrid s’hi poden invertir els diners que els doni la gana, amb Constitució o sense, mentre que a Catalunya, la gent dia rere dia, arriba tard a la feina i s’avarien els trens per arribar al metge, a la universitat o a les reunions. Els vagons fan pena i massa vegades es troben aturats dins d’un túnel i els viatgers han d’anar a peu a l’estació més propera. Quina vergonya, aquesta Espanya, tan democràtica, que de la democràcia en fan el que volen, per sobre dels polítics i el poder executiu, com son alguns jutges aplicant les lleis!
Amb la corrupció del PSOE d’alts membres del govern, reconec que han rebut un cop molt seriós, tant, com per poder-se trencar el govern. Però ells i els que els donen suport, saben que si el PP manava ho hauria de fer amb el suport de l’extrema dreta i Espanya reviuria novament una dictadura. Aquest és el fil, molt dèbil, que subjecta el govern de Pedro Sánchez. Saben que l’alternativa seria fatal. I ho coneixem pel que succeeix a València o a Mallorca. Aquesta gent no van amb minúcies. Van a totes com Franco i altres dictadors anteriors. I el PP, el partit més corrupte d’Europa, tornaria a disposar dels ressorts amb l’ajuda de l’extrema dreta, de poder continuar exercint la corrupció. Vet aquí el greu problema que sofreixen els partits que donen suport a Pedro Sánchez, i malgrat el desprestigi li mantenen el suport.
Per això i perquè els catalans no som estimats a Espanya, malgrat produir més, exportar més, crear més riquesa que ningú, pagar més impostos, i suportar un dèficit fiscal inaguantable, no resultarà fàcil aconseguir el finançament singular. Els Page i altres socialistes que no ho declaren per no perdre les substancioses cadires que li va donar en el seu dia, Pedro Sánchez, no acceptaran mai la singularitat del finançament. No es queixaran dels diners que cada any rep Madrid per sobre dels pressupostats, com no diran res sobre les obres d’art de Sixena espoliades i exposades a museus madrilenys. Però, en canvi, tots aplaudeixen que Catalunya hagi de tornar unes obres que avui no existirien si no haguessin estat recuperades per de l’ostracisme, la incultura i el foc del convent, quan pertanyien a la diòcesi de Lleida i han estat restaurades, revitalitzades i pagades amb els impostos dels catalans.
Espanya és això i continuarà sent així. Els espanyols saben que tenim costums, llengua i idiosincràsia pròpia però no la volen acceptar. Pretenen fer-nos com ells i com van guanyar una guerra, ens imposaren tractes de vençuts, van aniquilar les institucions ancestrals més antigues que les seves, per la força de les armes i a callar tothom! Vet aquí la qüestió i el per què el finançament singular mai no existirà. En el que ens diferenciem, ja tindran pólvora i traca per manipular-la pels seus periòdics, els seus jutges, la seva Constitució i al final si no se’n surten, enviaran els “a por ellos”, i ens tornaran a pegar cops de porra, a destruir les nostres esperances i els projectes de llibertat, amb mentides de la policia patriòtica del moment, enganys preparats i empresonant els promotors. La cosa resulta molt fàcil de comprendre i molt difícil de realitzar. Tenen el poder, tenen els diners i nosaltres amb els 14 diputats d’ERC i de Junts, essencials per manar el PSOE, rebrem promeses i paraules altisonants, però els trens no funcionaran, les carreteres no es construiran, els hospitals, les escoles i les universitats continuaran sense diners, els serveis socials sense les corresponents atencions quan els nostres impostos marxen a Madrid i es perdran pel camí. Per cada euro que s’invertirà a Catalunya, a la capital se’n gastaran deu i així continuarem!
El Sr. Illa parla, regala a diari projectes d’hospitals, de variants com la N-420 de Gandesa, que fa vint-cinc anys que la tenen parada, i esplendideses que la gran majoria es queden aturades pel camí. Particularment desitjo que Sánchez no perdi el govern pel que he explicat, però les coses van malament i tot s’aguanta dèbilment. Davant de tantes incongruències, com el dia 14 de juliol, pot acordar-se el finançament singular?
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari