Al migdia del dilluns 7 de juliol es va iniciar l’incendi de Paüls. La força del vent era moderada en aquell moment i la ràpida intervenció dels bombers de la Generalitat feia presagiar el ràpid control de les flames. No obstant això, davant la proximitat del foc al poble i al Parc Natural dels Ports, des del primer moment se li va donar caràcter de màxima perillositat i es van destinar equips d’extinció arribats des de diversos llocs de Catalunya. La mateixa tarda del dilluns ja hi havia 15 mitjans aeris atacant l’incendi: 2 helicòpters de comandament, 5 helicòpters bombarders, 2 avions de vigilància i atac, 6 helicòpters de les Brigades de Reforç en Incendis Forestals (BRIF), del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i un parell d’hidroavions de l’Estat, de les bases de Pollença i Saragossa.
A mesura que avançava la tarda el vent va anar intensificant la seva força fins a arribar als 90 km/h, en un ambient extremadament sec. Les condicions meteorològiques no podien ser pitjors. Quan només havien passat unes hores des de l’inici del foc i davant la perspectiva que pogués empitjorar la situació, el president de la Generalitat va sol·licitar la intervenció de la Unitat d’Emergència de l’Exèrcit (UME). Aquella mateixa nit del dilluns sortia de les bases de Saragossa i València el primer equip format per 104 efectius de l’UME que a l’alba del dimarts ja estaven treballant sobre el terreny. Durant el matí del dimarts van arribar 114 militars més fins a sumar els 218 efectius i juntament amb ells 47 vehicles terrestres i dos helicòpters Kougar, als quals es van sumar dos hidroavions més del Ministeri de Transició Ecològica.
Tot i la dita que les comparacions sempre són odioses, no puc deixar de pensar en les grans diferències que hi ha entre la manera d’actuar en aquesta ocasió i en l’últim gran incendi que van patir les nostres comarques, el de la Ribera d’Ebre el 2019. En aquella ocasió, quan el conseller Buch va demanar ajuda a qui ell es va referir com «el país veí», el foc ja havia arrasat 4.000 hectàrees. Com saben molt bé els experts, la intervenció de l’UME no es pot sol·licitar cada vegada que corprengui flames un bosc, perquè faria impossible la seva missió, que és la de suport quan els equips civils no són suficients per a solucionar una emergència.
Però l’important de l’incendi de Paüls és que ens ha servit no només per a comprovar el grau d’eficàcia dels equips de bombers, que van lluitar en unes condicions extremes i encara així van aconseguir evitar que el foc s’estengués al Parc Natural dels Ports i a la Serra de Cardó, sinó tot el que encara es pot millorar, especialment en prevenció. Lamentablement, els ensenyaments que ens permetran optimitzar la nostra lluita contra els incendis forestals, no retornaran la vida al nostre veí Antonio Serrano, que va morir complint amb la seva vocació i el seu treball com a bomber.
Catalunya és la zona amb major proporció de zona forestal total (la suma de boscos, matolls i pastures forestals) de la península Ibèrica i no és notícia que els nostres boscos han tingut fins ara una mala gestió. A això se suma l’abandó de milers d’hectàrees de terrenys pròxims a les zones arbrades, que per ser les menys productives han deixat de conrear-se. I no podem obviar l’avanç imparable del canvi climàtic, que està provocant incendis d’una voracitat mai vista per l’ésser humà. La Generalitat ha accelerat el treball ja iniciat des de l’arribada del president Salvador Illa al Govern en el terreny de la prevenció i la mateixa setmana de l’incendi es van anunciar mesures concretes i factibles.
El primer pas, per descomptat, ha estat donar suport des del primer dia als afectats, i per a això s’han format taules d’assessorament, gestionades pels departaments d’Interior, Agricultura i Administració Local, per a facilitar tràmits administratius, assegurances i ajudes. El president Illa s’ha compromès personalment al fet que la Generalitat doti de recursos a les administracions locals per a la reconstrucció d’infraestructures. Des de l’endemà de l’extinció es despleguen brigades per a netejar camins, retirar arbres cremats i emplenar basses d’aigua com a mesures preventives per a futurs incendis.
La mateixa setmana el conseller Ordeig va anunciar una sèrie de mesures, algunes de caràcter immediat i altres que necessiten més termini, per a millorar de manera eficaç la prevenció d’incendis. Només enumeraré les principals perquè puguem tenir una visió global de l’abast d’aquestes: reducció de massa forestal i foment del paisatge agroforestal; aprofitament de la fusta com a recurs econòmic, inspirant-se en el model basc, per a fer rendible la cura del bosc; s’agilitzaran tràmits perquè els propietaris puguin fer gestió forestal sense traves, facilitant ajudes per a tala, pastures i neteja; es destina 1 milió d’euros per a manteniment d’equipament (basses, vehicles, eines) de les agrupacions de defensa forestal; es crearan franges protectores al voltant de nuclis vulnerables, retirant vegetació i creant zones de baixa càrrega de combustible; s’augmentarà la iniciativa de pasturatge (ovelles, cabres) per a netejar sotabosc i reduir combustible; i s’eliminarà en més de 1.000 hectàrees la continuïtat del bosc per a crear defenses naturals per a la biodiversitat i contra incendis.
La guerra contra els incendis en el context de crisi climàtica en el qual vivim, serà extremadament difícil encara comptant amb la imprescindible col·laboració de tots. Les coses es podien haver fet molt millor i des de fa molt temps, però ara el que toca és deixar de lamentar-se pel passat i continuar aprenent i treballant per a tenir un futur. En 2009 l’incendi d’Horta de Sant Joan es va emportar la vida de cinc persones, bombers del Graf, va trigar catorze dies a donar-se per extingit. En 2019 l’incendi de la Ribera d’Ebre va trigar onze dies a donar-se per extingit, va arrasar 6.500 hectàrees. En 2025, amb vents de més de 90 km/h, una vegetació extralimitada per les pluges de la primavera i a les portes de la massa forestal del Parc Natural dels Ports, l’incendi ha cremat menys de la meitat de superfície que el de Flix i ha pogut ser extingit en nou dies. Estem aprenent.
*MANEL DE LA VEGA, senador i primer secretari del PSC a Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari