Al meu poble natal hi havia un cinema que es deia el Kino. Va tancar a la dècada dels 1960s, i des de llavors l’edifici ha sigut una sala de bingo, una sala de billar, una acadèmia de ball, i dos o tres supermercats diferents. Doncs, la gent que vol baixar de l’autobús allà sempre demana per la parada del Kino, seixanta anys més tard! El mateix passa a Tortosa – quanta gent encara parla de Sabeco o Carrefour referint-se als dos supermercats que van canviar de nom fa anys? És una demostració més dels tossuts que som els humans i com ens costa canviar de costums. Però, a priori, en casos com aquests, no passa res.
Fa uns dies vaig veure publicitat de les festes que es feien al barri tortosí, Grup El Temple, i al cartell encara hi figurava el nom vell i franquista del barri: 13 de Gener. Aquest és el nom que va posar el dictador al barri quan van construir les cases noves entre els anys 1954-1960. Franco volia recordar i celebrar l’entrada de les tropes feixistes a Tortosa el 13 de gener del 1939, i totes les morts i destrucció que el seu cop d’estat havia generat.
Al 1981, amb govern local de CiU, l’Ajuntament de Tortosa va decidir, com és normal en una democràcia, retirar aquell nom feixista i canviar-ho pel nom nou, Grup del Temple. Incomprensiblement, però, cap consistori posterior va aplicar aquest acord i es va continuar usant oficialment el nom franquista fins al 2010 quan, en part gràcies a la pressió publica, l’Ajuntament va decidir finalment fer el canvi de veritat.
Però, passa res per seguir usant el nom vell? Doncs, en aquest cas sí, passa alguna cosa. Si no fem l’esforç de deixar enrere els noms i símbols franquistes en el nostre dia a dia, i si no expliquem als joves qui era Franco de veritat i per què no podem glorificar el feixisme tenint els seus noms i símbols en espais públics, correm el risc de tornar a caure en temps foscos. Només cal mirar les noticies cada dia per a veure que tenim el feixisme picant a la porta – i en gran part és per culpa de no haver gestionat bé el tema del post-franquisme, i per seguir banalitzant la dictadura i el feixisme.
Passa res si els pares, professors, i joves continuen dient Institut Bau a l’Institut Dertosa? Es va decidir retirar el nom del feixista Joaquim Bau d’aquest centre educatiu al 2018 (quaranta-tres anys tard, però vaja). Els adults que, com hem dit al principi, ens costa canviar de costums, en aquest cas també estem fent una mala jugada als joves i a la democràcia en general si seguim repetint el nom vell i usant l’excusa mandrosa de que ens costa canviar o que “sempre s’ha dit així” – una excusa ben pobra ja que ni l’institut Dertosa ni el barri del Temple tenien noms feixistes abans dels anys 1950s.
Cal fer un esforç. No pot ser que joves que tenien només 6 anys quan es va canviar el nom, avui dia diuen “estudiem al Bau” degut al que senten a casa o a classe. Si seguim usant els noms franquistes, com he dit abans, estem banalitzant el feixisme i obrint la porta a una tornada a aquells temps. Costa canviar d’hàbits però cal fer-ho. Jo, quan un jove em diu, innocentment, que va “al Bau”, li explico qui va ser aquell home, per què es va canviar el nom del centre, i li dona l’exemple de si usem el nom vell és com si els alemanys diguessen Hitler o Himmler a les seves escoles. I ho entenen en seguida!
Va, fem un esforç entre tots. Els canvis costen i la nostàlgia és un lloc (massa) còmode, però hi ha canvis que sí que son importants i necessaris per a tothom, especialment de cara a les generacions joves.
*BRIAN CUTTS, pare i professor
Fes el teu comentari