L’assentament de l’Antic d’Amposta va ser ocupat durant la primera edat de ferro, a partir del 700 aC. Així ho ha constatat l’última campanya d’excavació arqueològica liderada pel grup GRESEPIA de la URV, que finalitza aquest divendres. L’objectiu de la campanya és seqüenciar la informació d’un jaciment que va estar ocupat durant set segles. En aquesta sisena campanya s’han trobat vestigis fenicis que han permés als investigadors concretar que el poblat es va erigir en època preibèrica. Es tracta d’un morter amb trípode vinculat al consum de vi propi de la comunitat fenícia, a més de nivells ceràmics de la mateixa època. Tot i refermar l’origen de l’assentament, de moment continua sent una incògnita el motiu pel qual va ser abandonat.
Els investigadors porten des del 2020 treballant al jaciment de l’Antic, a Amposta. En aquesta sisena campanya, l’actuació s’ha concentrat en dues àrees; d’una banda, la part baixa del jaciment, on es troba la línia defensiva d’una muralla i de l’altra, l’espai residencial denominat com a ‘sector 2000’. En aquest indret, el grup GRESEPIA ha trobat dades “molt interessants” sobre la pràctica de la pesca i ha pogut refermar que va ser ocupat a partir del segle III aC en endavant.
Pel que fa a l’assentament, segons el professor del departament d’Història de la URV Samuel Sardà, constava de cinc o sis terrasses, un lloc d’hàbitat des de la primera edat de ferro. Es tracta d’una informació que enguany han pogut confirmar després de la troballa de vestigis fenicis, com ara materials just damunt de la roca natural que determinen l’origen del jaciment. En aquests treballs, iniciats la penúltima setmana de juliol, també s’han localitzat altres elements, com àmfores fenícies o un morter amb trípode d’uns vint centímetres de diàmetre. “És una peça realment significativa associada en aquest consum i procés del vi”, ha assenyalat Dani Pujol, un dels membres del GRESEPIA.
Amb tot, l’equip ha treballat amb el repte de seqüenciar correctament 700 anys d’història condensada en aquest turó. “La campanya d’enguany ha estat especialment interessant per mirar de precisar bé el que serien les dades referents al que és la fase més antiga d’ocupació del turó, que ens porta clarament a la primera edat del ferro”, ha remarcat Sardà.
Per contra, la incògnita pendent de resoldre és saber com va ser abandonat aquest assentament. El grup de recerca treballa amb diverses hipòtesis, com ara que s’abandonés entre l’any 130 i 120 aC i que fos reocupat mig segle més tard en el context bèl·lic de les guerres sertorianes. Tampoc es descarta que l’ocupació de l’Antic fos ininterrompuda fins al canvi d’era i s’enllacés amb la fase inicial del món romà, tal com ha comentat Sardà.
Tres setmanes de treballs arqueològics
Durant gairebé tres setmanes, una quinzena de persones han pujat diàriament fins al jaciment per fer les tasques d’excavació, entre membres del grup GRESEPIA i alumnes del quart curs d’arqueologia de la universitat tarragonina. “Hem pogut avançar bastant, les campanyes que fem amb alumnes són profitoses des de l’àmbit de formació i divulgació”, ha afegit l’investigador predoctoral del grup GRESEPIA Ernest Capella.
Les excavacions s’inclouen en un projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya. A la vegada, les dades que s’extreuen d’aquest jaciment serveixen en un altre projecte dedicat a l’evolució del poblament protohistòric en aquesta zona més propera al que era l’antiga desembocadura de l’Ebre.
Fes el teu comentari