Els incendis i el despoblament rural són dos fenòmens que van lligats. Sempre han existit incendis forestals i moviments migratoris; l’acció humana, els llamps, la calor, la sequedat, la manca de pluges, el canvi climàtic… Però els incendis forestals cada cop són més extensos i difícils d’extingir. Són més grans perquè moltes finques agrícoles s’abandonen sense conrear i amb massa vegetació s’encenen a la primera guspira que s’hi produeix. Els pagesos abandonen les terres de menys qualitat i, fins fa pocs anys, els pastors hi pasturaven i les netejaven. També els mateixos pagesos, per evitar “els tiradors” dels ribassos i espones, els cremaven o els tallaven, que xuclaven l’aigua de les plantes conreades; tot quedava net.
Les terres, quan els fruits es pagaven a preus raonables, es treballaven pràcticament totes. Tant és així que pels anys 30 del segle passat, existien poquíssimes terres sense conrear. Terraplens, boscos, pedreguers, muntanyes i feixes estretes s’aprofitaven quan els pagesos les aplanaven i les posaven a punt pel conreu. Encara a l’actualitat, dins els boscos es poden veure els marges de pedra en sec que es construïen per subjectar les terres i aprofitar la pluja per regar les vegetacions. La llenya que hi extreien servia per escalfar les llars o vendre-les als pastissers com a carburant dels forns. I a la terra hi sembraven el blat per fer-ne farina i elaborar el pa de casa, i l’ordi pels animals domèstics, uns destinats pel nodriment de conills, gallines o coloms i altres per les mules i matxos que feien servir per llaurar les terres i transportar els productes. Milers d’hectàrees plantades d’ametllers i olivers a mig metre dels marges de pedra en sec per subjectar les terres. Eren famílies que amb constància aconseguien fer productius territoris que s’han convertit en boscos.
Cadascuna d’aquestes petites parcel·les conreades feien de tallafocs naturals. I quan per sobre dels marges creixien incontrolats alguns vegetals no desitjats, els cremaven o amb l’aixada els arrencaven. I els pastors remataven la feina dels petits indrets que no podien condicionar-se pels conreus. Les cabres i ovelles menjaven les herbes, arrossegaven romers i matissars, i els territoris quedaven nets. En conseqüència, pagesos i pastors aprofitant els fruits que extreien d’aquelles terres, que les netejaven de forma natural convertint-les en tallafocs .
Però els preus dels fruits han anat baixant durant les últimes dècades. Avui les ametlles es paguen una quarta part del que el pagès les venia fa 30 anys; la vida ha pujat i els pagesos no poden viure de la terra. El mateix succeeix amb cabres i xais que es venen a 80 euros per animal. A cada poble pasturaven dotzenes de pastors i ara no en queda cap i les terres marginals s’han abandonat.
Els seus fills estudien i acabats els estudis, marxen de les poblacions d’origen on hi continuen habitant els pares. Quan aquests es moren, la casa unifamiliar s’abandona i s’enruna. Així les viles es despoblen irremissiblement, l’economia s’afebleix i els professionals desapareixen. Cada dia sentim clamar la necessitat de nous habitacles de gent que arriba i no troba el lloc on viure. Als pobles existeixen centenars de cases unifamiliars que podrien rehabilitar-se. S’han creat des del Parlament accions clares, efectives i precises per rehabilitar-les? Amb les lleis actuals només tenim petites ajudes per tapar forats i no gaire més.
Quan es produeixen els incendis, el senyor Pedro Sánchez i el senyor Salvador Illa, molt apesarats es lamenten manifestant-se davant els parcs de bombers i dels ajuntaments. Però de solucions reals no n’aporten. Són ells que han de crear als respectius parlaments les lleis per revitalitzar l’agricultura i la ramaderia i, a la vegada, evitar el despoblament rehabilitant les cases abandonades. Moltes lamentacions però cap solució!
A Prat de Comte, l’ajuntament va aconseguir trobar un pastor per pasturar un ramat de cabres. Però la burocràcia, papers i més papers, i cent inconvenients, van bloquejar la instal·lació del pastor; en lloc d’ajudar, la burocràcia dels governs va entorpir la feina dels soferts regidors que necessiten atreure gent al seu poble per sobreviure com a comunitat. Quants milions costa apagar aquests focs? No seria millor indemnitzar a pagesos i pastors per cada hectàrea treballada, amb un cost inferior? No seria millor evitar tanta “burocràcia” de lleis que no entenen res dels pobles que s’estan desertitzant?
Fa cinc anys vaig publicar el llibre “El Despoblament Rural”. Va resultar ser un gran èxit. Només a la Cambra del Comerç i la Indústria de Reus van acudir 200 persones a la seva presentació cridades per la necessitat de repoblar els petits municipis agrícoles; polítics, advocats, periodistes, pagesos, empresaris… Aportava solucions que haurien revertit el despoblament, ajudant pagesos, pastors i retornant la riquesa perduda. Els polítics dels actuals governs es lamenten, però accions concretes no les endeguen per revitalitzar els conreus i evitar incendis. Què s’ha fet?, ben poca cosa!
I mentre, els incendis són més grans i imparables. La tasca dels bombers és ben lloable però s’han de comprar més avions, més helicòpters i nous materials, i contractar nous efectius, sofrint pèrdues humanes com a Nonasp, Horta o a Paüls. A Gandesa, als barrancs de l’Infern i el de les Caragoles, els rurals han realitzat cremes controlades de diverses hectàrees. Malgrat la feina d’aquests magnífics professionals, què representen unes hectàrees controlades comparades a les 3.300 cremades al Baix Ebre? I els milions d’euros malversats per apagar-lo, els riscos i sacrificis de centenars de bombers, les finques arrasades i la mort d’un pare de família? Cal aprofundir fortament en el tema, deixar-se de paraules i baralles al Parlament, i solucionar el despoblament amb accions efectives. Solucions n’hi ha, però cal abordar-les amb plenitud! Mans a l’obra, President Illa!
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa i autor del llibre ‘El despoblament rural’
Fes el teu comentari