La normativa que regula la pràctica de la pesca recreativa en aigües interiors de la costa de Barcelona, Tarragona i les Terres de l’Ebre s’endurirà a partir del mes de setembre, un cop s’aprovi la nova regulació que el Departament d’Agricultura ha sotmès a informació pública. Seguint el mateix model en vigor des de 2024 al litoral gironí, la nova normativa per als pròxims dos anys establirà quotes diàries i talles mínimes per a 44 espècies. També vedes biològiques en una desena de casos. Conscient que poden ser mesures impopulars, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, ha defensat en declaracions a l’ACN la necessitat de regular un sector que captura mil tones de peix i mou 65 milions d’euros a l’any.
La nova normativa, que estarà vigent entre setembre de 2025 i el mateix mes de 2027, actualitza el decret de l’any 1995 amb el qual es regulava la pràctica de la pesca recreativa i vol donar compliment també als requeriments de la Comissió Europea per ordenar el sector. Entre les novetats, es troba la rebaixa de deu a cinc quilos de la quantitat de peix que els pescadors recreatius d’aigües interiors poden capturar diàriament per a autoconsum.
Aquesta xifra equipara el límit màxim de captures per a autoconsum, amb les embarcacions que pesquen en aigües exteriors, que són objecte de regulació i titularitat estatal. Les aigües interiors, competència de la Generalitat, se situen entre les concavitats de la costa: en el cas de Barcelona, la línia entre Arenys de Mar i Barcelona; a Tarragona i la costa de l’Ebre, entre el cap de Salou fins a Alcanar.
Addicionalment, incorpora la regulació de captures d’una llista de 44 espècies, les més conegudes i apreciades entre els pescadors recreatius. A tall d’exemple, permetrà pescar un màxim diari de set orades de 30 centímetres de talla mínima, tres llobarros de 40 centímetres, dos meros de 50 centímetres, quinze sípies de 12 centímetres o deu calamars de 18. Segons remarca Espanya, la idea és garantir que aquestes espècies puguin ser capturades quan ja siguin reproductivament aptes.
A més, s’estableixen diferents període de veda biològica per a una desena d’espècies, que en el cas de la costa barcelonina i tarragonina s’aniran succeint en el temps, per “protegir l’època de reproducció i alevinatge”. En el cas del llobarro i el corball de sorra serà un mes. Pel mero s’allargarà un mes i mig. Pop roquer, corball de roca, oblada i gall de sant Pere en tindran dos mesos d’aturada i tres la palomida així com la círvia. En canvi, la veda de la llampuga s’allargarà set mesos i mig.
La normativa afectarà tant als pescadors recreatius en embarcacions com aquells que ho fan amb canyes des de la costa o els que practiquen la pesca submarina. En aquest últim cas, s’eliminarà el requisit d’haver de presentar anualment un certificat mèdic que acrediti la condició física del titular de llicència com a apta per l’activitat, que se substituirà per una declaració responsable de salut, com en la pràctica del submarinisme amb equips autònoms.
Les mesures parteixen de la valoració actual dels estocs pesquers que efectua l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i és fruit de la posada en marxa de la Taula de Congestió de la Pesca Recreativa el 2023, que va donar lloc a la primera regulació a la costa gironina el setembre de l’any passat i que ara s’estén a la barcelonina, tarragonina i ebrenca. En aquest organisme hi són presents representants dels pescadors, tant en superfície com subaquàtics, la mateixa administració a través d’ICATMAR i entitats ambientalistes com WWF. S’anirà actualitzant cada dos anys en el marc de l’anomenat mecanisme de governança basat en la cogestió.
Durant els últims anys, a més, la Taula ha impulsat una recollida de dades massiva entre el sector recreatiu, amb 40.000 enquestes telemàtiques i 8.000 a peu de territori per disposar de dades sobre pràctiques i captures. Espanya subratlla que, en aquests moments, els 53.000 pescadors recreatius registrats a Catalunya treuen del mar 1.000 tones de peix i mou uns 65 milions d’euros anuals, per les 19.300 tones i 90 milions d’euros de la pesca professional.
Jubilats i tecnològicament ben preparats
“Hem de tenir en compte que cada vegada hi ha més gent, jubilada o persones que la tenen simplement com la seva afició”, apunta el director general. Assenyala que, en alguns casos, fins i tot, alguns d’aquests pescadors recreatius tenen una “capacitat de pesca superior” a la dels professionals i tecnològicament van més ben equipats.
Tot i assegurar que la Comissió Europea no veuria encara com una “preocupació important” l’impacte d’aquesta activitat sobre els recursos pesquers, Espanya entén que “cada vegada hi ha més pressió al mar per la pesca recreativa i les captures ja són una vintena part de la pesca professional”. “En un moment o altre s’havia de regular”, precisa. Serà un primer pas en la direcció que ja marca Brussel·les, segons ha avançat, d’aprovar una normativa que obligui també els pescadors recreatius a “declarar” les captures efectuades, tal i com ja fan actualment els professionals.
“Som conscients que pot ser una mesura impopular”, admet Espanya, assumint que els pescadors no encaixaran bé l’aprovació d’una nova normativa que limita la seva activitat, com ja va passar a la costa gironina en un primer moment, segons recorda Espanya. Llavors el Departament rebre més d’un centenar d’al·legacions d’associacions i pescadors. En el cas de la costa barcelonina, tarragonina i ebrenca, la regulació es troba encara en fase d’exposició pública i s’hi poden presentar al·legacions fina al pròxim 11 d’agost.
Futura declaració de captures
El director general, que ha assumit el compromís de millorar-la, precisa que es tracta d’una normativa que tindrà un abast temporal de dos anys, després dels quals s’haurà de revisar i “anar afinant” en el marc de la Taula de Cogestió, a la llum de noves dades sobre els estocs així com de les possibles noves limitacions legals que acabi introduint la Unió Europea. “Però també ull transmetre un missatge que és una primera regulació, que el que volem és millorar-la de la mà dels propis representants dels pescadors recreatius i de la ciència i de les organitzacions ambientalistes. Però el que també tothom ha de tindre clar és que en un moment o altre això s’havia de regular”, ha insistit.
Per fer-la efectiva al mar, però, el Departament d’Agricultura ja preveu un increment de l’activitat d’inspecció i, molt possiblement, del nombre de multes i sancions imposades als pescadors que no la respectin. En aquests casos, compten amb el desplegament de les noves unitats marítimes tant dels Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals, que a banda d’efectius terrestres disposen també d’embarcacions marítimes per patrullar la costa, així com dels inspectors propis i dels efectius del Seprona de la Guàrdia Civil.
Fes el teu comentari