Uns mesos abans d’acabar la guerra del 1936 al 1939, les tropes republicanes tenien com a objectiu arribar a Gandesa i ocupar-la per disposar de la cruïlla de les comunicacions terrestres al sud del riu Ebre entre la N-420 i la comarcal a Tortosa. Aquest encreuament l’havien perdut el 1 d’abril del 1938, a la retirada del Front d’Aragó. La contraofensiva republicana succeïa el 25 de juliol del 1938. I així va nàixer la Batalla de l’Ebre, la darrera de les grans batalles, i la més decisiva del final de la guerra com a conseqüència del cop d’estat del General Franco contra la República. Va durar 115 dies, van morir milers de soldats dels dos exèrcits i foren milers els ferits i desapareguts.
La República desitjava escometre la contraofensiva esperant que Europa veiés la necessitat d’ajudar-los quan semblava eminent el començament de la Segona Guerra Mundial. Els anglesos negaren aviat l’ajuda a la República i França, també, però més tard. Rússia i Mèxic seguiren donant-n’hi en petites quantitats. Les fronteres estaven tancades i no arribaren les ajudes externes necessàries, mentre que els revoltats disposaven del suport directe dels italians de Mussolini i els alemanys de Hitler. Les diferències entre l’exèrcit revoltat i el legal, eren abismals. A Franco li arribava armament de tota mena, artilleria, tancs, aviació i recanvis per reparar la maquinària, mentre que la República no disposava ni de recanvis ni d’armament nou. Per cada canó artiller dels republicans, els franquistes en disposaven 20, més potents i de nova creació. El mateix succeïa amb l’aviació, amb una desproporció, encara més gran. I pel “Pacte de no Intervenció”, en plena Batalla de l’Ebre, s’hagueren de retirar 35.000 soldats voluntaris de les Brigades Internacionals que debilitaren encara més la República.
Les tropes que travessaren el riu Ebre a la primera hora del dia 25, no passaren del Celler Cooperatiu de Gandesa. A la Farola, a l’encreuament de les dues carreteres esmentades, un parapet de sacs terrers defensats per uns pocs homes, aturaren els cansats sodats republicans que havien arribat a peu havent caminat 9 hores, carregats de l’armament reglamentari, sense suport de transport, ni d’artilleria ni de l’aviació. Entre defensors i atacants només els separaven 250 metres però els republicans no pogueren ocupar-la. Els dies següents arribaren tropes per un costat i l’altre, i els combats es multiplicaren amb les conseqüents desfetes.
Als fronts de la Serra de Pàndols, de Cavalls, Corbera, la Fatarella, Camposines, Benissanet, Móra i el Pinell, moriren molts soldats que ningú coneix on caigueren i on van ser enterrats. Foren milers els desapareguts només a la Batalla de l’Ebre. A Gandesa, l’any 1978, els Aviadors de la República, “ADAR”, construïren el Monument de la Concòrdia, la Pau i la Reconciliació. Abans de firmar-se la Constitució i constituir-se la democràcia, es va celebrar l’acte de concòrdia entre comandaments dels dos exèrcits. Van acudir autoritats dels dos bàndols i va formalitzar-se una abraçada d’amistat entre combatents dels dos exèrcits, als Quatre Camins de Vilalba i davant del Celler Cooperatiu de Gandesa. A l’acte s’hi reuniren uns 5000 combatents i familiars que els acompanyaven. Aquest monument, situat al costat del Museu i Memorial de la Batalla de l’Ebre de Gandesa, “CEBE”, és el primer i únic peiró aixecat dins el territori de l’Estat Espanyol d’aquestes característiques. Cada any s’hi celebra pel mes d’octubre o novembre l’acte rememorant la Concòrdia, la Pau i la Reconciliació, organitzat per ADAR amb la col·laboració de l’Ajuntament i amb el suport del Celler Cooperatiu i altres entitats. El passat novembre, el bisbe de Tortosa i el Pare Abat de Montserrat, acompanyats de diferents autoritats, van fer una ofrena i una pregària davant d’aquest monument, demanant la pau al món i la concòrdia entre els pobles de la Terra.
Els desapareguts foren dels dos bàndols però sobretot del republicà. L’exemple el tenim a la Punta del Cucut de Corbera, i els barrancs circumdants que baixaven de Vilalba i de la Fatarella. Quan els franquistes ocupaven un barranc, soldats republicans morts restaven al lloc on havien caigut i molts d’ells quedaren sense ser enterrats i sense catalogar-se, mentre els que queien per l’aviació o l’artilleria, als camps propis, eren enterrats i d’una forma o altra i identificats.
Per aquest fet s’ha cregut convenient crear el Monument del Soldat Desconegut a Gandesa. L’autor del monument metàl·lic serà l’artista Rafel Esteruelas de Vilalba, i s’està cercant l’indret per col·locar-lo amb total dignitat i que pugui ser visitat pels familiars dels morts desapareguts. Des del lloc es veuran els camps on hagueren les principals fronts de batalla, sobretot de les Serres de Pàndols i Cavalls, els barrancs de Corbera i la Fatarella i els Quatre Camins de Vilalba. AL CEBE ja s’ha exposat l’esbós inicial del soldat desconegut. El definitiu tindrà una aixecada de 2,10 metres i es col·locarà sobre una roca irregular extreta de la Serra de Cavalls, rodejada de carrasques i de bancs per descansar-hi els assistents. La inscripció dirà: AL SOLDAT DESCONEGUT. I com l’anterior serà el primer monument aixecat a Espanya, en record d’aquells soldats caiguts sense haver-se identificat. Cal recordar que aquells homes, la majoria molt joves, sortiren de casa i mai més hi tornaren. Un record que no hem d’oblidar perquè mai més tornin a succeir fets tan lamentables i sanguinaris. La Memòria Històrica d’aquells sacrificats, tindrà doble constància a Gandesa per sempre més, amb els Monuments de la Pau, la Concòrdia i la Reconciliació i el del Soldat Desconegut.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari