Falta un any per l’eclipsi de sol més espectacular de l’últim segle i els astrònoms preveuen que Terres de l’Ebre serà el millor lloc de Catalunya des d’on poder observar-ho. Les reserves d’hotels i cases rurals per a aquestes dates s’han multiplicat exponencialment i en molts llocs s’ha col·locat ja el cartell de què no hi ha reserves. És una oportunitat magnífica per a promocionar el turisme a les nostres comarques, la pregunta és quin tipus de turisme volem? No sempre parlar de turisme és parlar de prosperitat, mal planificat pot significar exactament el contrari. I no es tracta simplement de diferenciar entre turisme de masses i turisme de qualitat, fins i tot en el cas del segon sense una política correcta pot ser perjudicial per al teixit econòmic i social d’una regió.
Des de Terres de l’Ebre partim amb un cert avantatge sobre altres zones de Catalunya, en les quals el turisme fa molts anys que es va implantar de manera massiva. El nostre escàs desenvolupament en aquest camp, excepte en algunes zones molt concretes com el Delta, ens permet ara aprofitar-nos de l’experiència d’altres llocs. Els mals del turisme mal planificat són coneguts per tots, però mai està de més recordar, sempre hi ha qui s’intenta beneficiar de l’amnèsia col·lectiva, els més perillosos.
Un dels principals és paradigmàtic, els turistes fugen de les grans ciutats a la recerca d’un entorn natural i la seva presència sense control deteriora el que anaven buscant. Per tant, una de les primeres mesures a prendre és evident: extremar la cura del medi ambient. I no sols per la seva importància per a l’ecosistema natural, que sens dubte és la principal, sinó també des d’un punt de vista interessat, si deteriorem el nostre principal atractiu li estarem posant data de caducitat al nostre progrés.
Un altre aspecte molt important a l’hora de decidir quin tipus de turisme és el que volem per a les nostres comarques, és el del model d’inversió que defineix les relacions econòmiques que s’establiran. Grans inversors, la major part de les vegades empreses sense cap relació amb el territori, solen conduir a treballs estacionals de baixa qualitat. A aquest fenomen se li uneix el de l’encariment de l’índex de la vida (lloguers, aliments, etc.) de la zona, la qual cosa aconsegueix l’efecte pervers d’empobrir en lloc d’enriquir el territori. Exemples d’aquest fenomen en tenim molts a Espanya, potser un dels més impactants és el de les illes Balears, on el cost de la vida, especialment de l’habitatge, està expulsant als seus habitants de la seva pròpia terra.
Enfront d’aquest model hem de contraposar el de la participació comunitària, amb la inclusió de la població i de les administracions locals en la planificació i la gestió dels recursos. Hem de treballar per a aconseguir una diversificació de l’oferta, amb una gran varietat de productes i d’experiències. Això permet un turisme sostingut en el temps i, per tant, sostenible, sense grans acumulacions de visitants en determinades èpoques de l’any. El nostre territori és petit, però té una gran varietat de paisatges, de cultius, de cultura popular. Des de la Terra Alta al Delta, existeix un mosaic tremendament variat que ha de servir per a crear una oferta tant única com atractiva. Un turista pot començar el matí degustant uns musclos o unes ostres mentre visita les muscleres del Delta i a la tarda gaudir d’una visita cultural al castell de Miravet i a la seva indústria ceramista, per a acabar el dia en una degustació en un celler modernista de la Terra Alta.
Hem d’advocar per un turisme que creï al seu voltant una veritable indústria global que potenciï les diverses activitats econòmiques de les nostres comarques. Un turisme actiu ben planificat, que s’allunyi del turisme de masses, genera llocs de treball estables i de qualitat. Les experiències d’alt valor afegit atreuen visitants no sols disposats a gastar més, sinó també més respectuosos amb el mitjà tant natural com cultural. Un bon exemple d’això ho tenim en la veina comarca del Priorat. Aquesta mateixa setmana s’han conegut dades dels primers mesos de l’any, que indiquen que mentre el turisme de qualitat, lligat a activitats culturals i enològiques que reserva en hotels i cases rurals de més categoria, augmenta, el de Low Cost no deixa de baixar.
El nostre principal atractiu, l’eix vertebrador de les nostres comarques és el nostre riu, l’Ebre. Des de la Generalitat i l’IDECE s’està treballant intensament en plans per a millorar la seva navegabilitat, per a adaptar les embarcacions al riu i no al revés, per a millorar la informació i les experiències que es poden gaudir als pobles que estan en les seves ribes. L’Ebre no es pot quedar només com a símbol de la nostra identitat cultural, ha de tornar a ser un dels motors del nostre creixement. Des de Riba-roja al Delta, el riu és on es manifesta amb major magnificència de tota la seva conca. El potencial és enorme, perquè a Terres de l’Ebre tenim més Ebre que enlloc.
*MANEL DE LA VEGA, senador i primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari