Era l’any 1627, durant el regnat de Felip IV, el comte-duc de Olivares li dirigia la política i hagué de declarar suspensió de pagaments de l’Imperi Hispànic, per la corrupció existent del govern i les intromissions dels latifundistes, malgrat arribar d’Amèrica vaixells carregats d’or, plata i altres riqueses. Aquell va ser el principi de la fi de l’Imperi que per aquells dies era la primera potència mundial. Anteriorment, els jueus i els moriscs havien estat els causants dels mals. Els jueus foren expulsats l’any 1492 i els moriscs el 1609. I ja només quedaven com a culpables els catalans de tots els mals de l’Imperi espanyol. Des del casament dels Reis Catòlics, les relacions entre el poder central i Catalunya eren bilaterals i les ajudes que se’ns demanaven eren acordades per les nostres corts. Davant la manca de diners que patia Castella durant el segle XVI, es pactaven pel conveni conegut per “La Unión de las Armas” per atendre les contínues campanyes militars que sempre quedaven curtes de recursos. En aquell moment Olivares va generar una gran tensió a Catalunya enviant-nos 40.000 soldats flamencs, italians i castellans que foren allotjats pels nostres domicilis particulars. És famosa la frase d’aquell moment, “a los catalanes hay que molerlos a palos” quan l’imperi sofria una gran crisi dinerària produïda per la disbauxa dels grans terratinents que se’ls havia imposat l’impost de “Millones y Centenas”.
En ser ocupada Catalunya per les tropes de Olivares, provocà que esclatessin les protestes dels pagesos i conduïren a la Revolució dels Segadors i la Guerra de la Separació del 1640. L’any següent fou enverinat el president de la Generalitat (Consell General), Pau Claris, quan a Catalunya s’havia declarat la república amb l’ajuda de les armes del rei de França. Des d’aquell moment els catalans resulten ser els grans enemics a batre per Espanya. Fet continuat i prolongat fins avui, siguin de dretes o d’esquerres, liberals o conservadors, monàrquics, republicans o catòlics.
Les baralles actuals entre el PSOE i el PP són la continuïtat de les lluites d’aquests darrers 400 anys quan s’enfronten entre ells i normalment amb Catalunya com a fons. Quan el jutges investiguen el PP, aquests es queixen de la parcialitat judicial i quan investiguen el PSOE fan el mateix. En canvi, quan judiquen els catalans es manifesten tots units perquè Catalunya no té dret a dir res, inclús després d’haver anul·lat pel Tribunal Constitucional part de l’Estatut aprovat al Parlament i a les Corts, i posteriorment manipulant proves falses des de la policia patriòtica, la premsa i els mateixos jutges Pujol, Trias, Mas, Junqueras i el que faci falta per dividir els catalans i fer-nos enfrontar amb enganys i si convé amb la força del “a por ellos”. En definitiva, contra Catalunya i contra els catalans, tot s’hi val, sigui veritat o mentida.
Som els que més paguem i els que menys rebem. Marxen milers de milions cada any i es perden pel camí. Vet aquí que l’exdirector del Diari de Tarragona, Correal, publicava a la seva columna diària que potser hauríem de tornar a pagar les autopistes de Catalunya perquè les feren gratuïtes sense preveure que abans calia eixamplar-les. Cada dia es col·lapsen i els soferts catalans hem de sofrir-ne les conseqüències. Els trens de Rodalies, el mateix ministre del ram, el Sr. Puente, ho reconeixia, són les pitjors de l’Estat, per manca d’inversions durant anys. O sigui que som els que més paguem i els que menys rebem i d’això se’n “Cornuts i pagar el beure”.
Ara tenim els Tribunals que tornen a atacar la nostra llengua a l’escola en contra de la voluntat del poble. Saben que el català és l’identificador bàsic de la Nació Catalana i amb les trampes ja imposades dels del 1716 pel Decret de Nova Planta, volen fer-lo desaparèixer. O sigui que no inverteixen el que haurien d’invertir però a Catalunya els tribunals ens obliguen a l’ensenyament del castellà que no és la nostra llengua, quan aquesta avança a tots nivells de forma agegantada i el català retrocedeix. La seva pretensió és eliminar-nos com a poble que pensa, treballa, produeix, paga i dona riquesa a un Estat que ens menysté i ens maltracta com a ciutadans de segona i com si fóssim una colònia. Les carreteres estan sobresaturades, els trens no funcionen, els hospitals, les escoles, els serveis socials, la cultura i la resta de serveis no disposen de prou diners per atendre les seves necessitats. O sigui, i en definitiva, no vivim en dictadura, però PSOE i PP es barallen entre ells per raons electorals sempre amb el fons dels temes catalans. Tots dos tenen voluntat de maltractar-nos i quan desitgen rectificar, una de les dues parts, per raons electorals no ho accepten. El tema de l’amnistia n’és l’exemple més clar. Si l’òrgan legislatiu ha aprovat per majoria l’amnistia dels nostres polítics culpats gràcies a proves falses, per què el poder judicial s’hi oposa?
Vet aquí que els catalans no podem estar d’acord amb aquesta gent que ens tracta com a ciutadans de segona. Per ells som Espanya i ens volen fer espanyols al preu que sigui, però pagant més que ningú i rebent el que ens volen donar com una almoina. Totes les propostes pactades amb Junts i amb ERC, el PSOE, diu que es portaran a cap però cap d’elles les compleixen com s’han pactat. Perquè la Constitució del 1978 és la seva constitució i quan cal la poden doblegar a les seves voluntats, gràcies als seus jutges, als seus periòdics, els seus policies i els seus polítics. Malauradament, Olivares era l’executor corrupte i depravat del segle XVII, però els seus descendents, siguin blancs o negres, de dreta o d’esquerra, republicans o monàrquics, catòlics o agnòstics, tots a una, prossegueixen la seva farsa dominadora i repressora, considerant-nos ciutadans “de pagar i de callar”.
Però nosaltres, tal com digué Pau Casals, “Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-nos i recloure-us, sinó per a tenir veu pròpia en el gran concert dels sentiments i les esperances dels homes”. Ho hem vist a les manifestacions de la Diada. Els independentistes estem enfadats, però l’essència de llibertat hi és i molta gent que estima la Terra i la llengua, s’han quedat a casa, resignats però emocionats, perquè els catalans seguim en peu i els nostres sentiments queden de la mateixa forma que quan ens manifestàrem 2 milions i mig.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari