1/ Per un cop, la dada que encapçala la secció és pròpia. 100 matemàtiques recreatives ja. Des de les número 23, també al diari digital de Tortosa marfanta.com. Això, des que van agafar vida pròpia. Anteriorment, i sense títol, ja fèiem comentaris com aquests el diumenge al matí. Gràcies per la paciència.
2/ Una xifra sobre la vitalitat de Catalunya. Amb un 0,1% de la població mundial, “produeix” l’1% de totes les publicacions científiques. Això vol dir que, al darrere, hi ha una recerca important, tot i els recursos, comparativament escassos, que s’hi destinen. És un 1,8% del PIB, lluny del que passa en el món occidental en general.
3/ És una “simple” conseqüència del mercat, però obliga a plantejar-se què està passant i si una regulació de preus no és cap idea boja. L’onada d’incendis forestals d’aquest estiu a Espanya va afectar molts serveis ferroviaris, sobretot d’alta velocitat. Els bitllets d’avió per fer per aire els mateixos trajectes van arribar a multiplicar per sis el seu preu.
4/ Sobre incendis i altres desastres… L’autèntic debat no són les vacances a què tingui dret qualsevol responsable públic, tot i que els entri en el sou deixar-les immediatament en cas de desgràcia. El que cal plantejar és perquè falla contínuament la coordinació entre administracions. Un Estat descentralitzat no vol dir desorganitzat. Menys després de dècades de problemes repetitius.
5/ El Japó té una economia molt peculiar. És el tercer PIB mundial i té una balança comercial espectacularment positiva, però fa dècades que viu instal·lada en la deflació (inflació negativa). I de crisi en crisi des de 1990. Potser aquesta resiliència és el seu miracle econòmic, més que no pas la recuperació després de la Segona Guerra Mundial.
6/ Però hi ha detalls, no precisament complementaris, que són per a fregar-se els ulls. És l’única economia del Primer Món en què el preu de l’habitatge baixa. Concretament, un 25% en els darrers 35 anys. I és que malgrat l’escàs terreny disponible per a la població existent, hi ha més oferta que demanda.
7/ És un fenomen insòlit, però que acabarà produint-se a tots els països desenvolupats. El nombre d’habitants baixa per l’envelliment de la població i una baixíssima natalitat. Sobretot si no hi ha relleu demogràfic en forma d’immigració. Això darrer mou moltes discussions sobre avantatges i inconvenients. Però algun dia haurem de decidir què volem ser quan siguem grans en aquestes qüestions.
8/ Aviam, invertint 250 euros pots guanyar-ne 750 de diaris? De debò? On s’ha de signar, que ens ve de gust ser milionaris per la nostra cara bonica… Sarcasmes a banda, són “ofertes” que corren com la pólvora per a les xarxes socials, sovint adreçades a persones molt joves.
9/ Hi ha una dita popular aplicable a situacions com l’anterior, que convida a protegir-se davant certes situacions: “La mà, a la cartera”.
10/ Un sarcasme de manual. Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili apunta que el 88% dels usuaris de tren noten un increment dels símptomes d’ansietat, depressió i malestar físic causat per somatitzacions. No podem evitar afegir: “només” un 88%?
11/ Però hi ha dades que donen encara més fe del problema que tenim. La incidència d’aquests mals entre els viatgers dels serveis de Rodalies o de Regionals ve a duplicar la mitjana general en el conjunt de la població.
12/ De debò hi ha mitjans de pagament que permeten finançar les compres que es fan per Glovo? Finançar una pizza? Una hamburguesa (o smash burguer, diguem-ho en el llenguatge de moda)? No estem portant massa lluny algunes coses?
Fes el teu comentari