Molts universitaris catalans que opten per estudiar medicina no hi poden accedir per no arribar a disposar de prou puntuació. Paradoxalment la nota d’accés d’un estudiant català ha de ser més alta que els estudiants que accedeixen a la mateixa carrera d’altres comunitats espanyoles, que sí hi poden entrar amb puntuacions molt inferiors. Així a Catalunya tenim un 26 % de metges exercint als nostres hospitals, centres de salut o clíniques privades arribats de la resta de les comunitats espanyoles i també de països estrangers, sobretot sud-americans. Mentre a Catalunya només hi poden accedir un grup d’estudiants molt excel·lents que representen el 7,1%, a altres comunitats, com Extremadura, Múrcia o Astúries hi accedeixen el 20% perquè la nota tall és molt inferior. A Catalunya disposem el curs 24-25 d’una quota de 1333 places en grau de Medicina, però només el 60% els estudiants catalans hi tenen accés i la resta s’han de cobrir de fora, podent estudiar la carrera amb notes més baixes. Resulta un greuge comparatiu enorme que té unes greus implicacions secundàries quan des de sempre a Catalunya hem tingut els millors centres mèdics de l’estat i d’Europa. I la paradoxa resulta incomprensible quan disposem d’excel·lents estudiants que no poden accedir a la carrera mèdica per dècimes de puntuació, molt més preparats que altres estudiants arribats de fora.
En el moment que ens anem a visitar, alguns metges acabats d’arribar desconeixen el català, la llengua pròpia de Catalunya. Contesten “Buenos días” i molts dels pacients catalano-parlants prossegueixen enraonant en castellà. En el meu cas continuo parlant en català i mai cap professional m’ha imposat el seu idioma, potser en veure’m gran i respectuós quan els contesto en la meva parla. Però cada dia arriben queixes en sentit contrari. “Estamos en España” o “hablen en español” o “no lo entiendo” i son els pacients els que paguen les conseqüències. I l’actual govern del PSOE-PSC posa terra sobre el problema per espanyolitzar Catalunya.
Aquest és un altre perjudici de ser català dins d’una Espanya que mai ens ha volgut entendre i sempre ens ha imposat la seva raó. El Dr. Sergi Boada, President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, ho explica en un article d’opinió al Diari de Tarragona, afirmant que els catalans parteixen amb desavantatge al seu propi territori. El més greu és que extraordinaris estudiants i amb puntuacions altíssimes no puguin estudiar la carrera vocacional que desitjarien. I per manca d’homologació de notes de tall a nivell estatal, altres estudiants menys qualificats de regions espanyoles hi puguin accedir. Per tant cal reequilibrar l’accés al grau que sigui igualitari per tota Espanya, a la vegada de descentralitzar els títols concedits d’especialista i establir que els col·legis professionals puguin avaluar metges sense especialitat reconeguda que garanteixi un mínim de seguretat clínica.
Son deficiències que han devaluat la Medicina a Catalunya. Arriben metges de fora ja amb títols reconeguts que no disposen de la competència necessària i homologable als metges que sortirien de les nostres universitats que no hi pogueren accedir amb puntuacions excel·lents però més altes que a la resta d’Espanya. I arriben especialistes d’universitats sud-americanes amb una preparació competencial molt inferior a la que se’ls hauria exigit d’haver estudiat a Catalunya i inclús a Espanya.
Aquest és un problema més de ser catalans a Espanya. Som els que més paguem i en canvi els que menys beques reben els nostres estudiants si els comparem amb la resta de les regions que necessiten una puntuació més alta per accedir a Medicina. Som els que més paguem i que patim un dèficit fiscal de 22.000 de milions anuals. Si els diners que paguem no marxessin a Espanya, Catalunya disposaria de recursos suficient per disposar de trens de rodalies de qualitat i no els que ara tenim de sofriment continuat. Sabem l’hora de sortida marcada però molts cops no arriben puntuals al destí per avaries, per robatoris de cables, per manca de vies, per desinformació o per trens passats de moda. La desinversió en ferrocarrils es tan paradoxal com ho és l’entrada a Medicina i les manques d’homologacions estatals en aquest sentit. Com ho van ser les autopistes quan les van convertir en gratuïtes, quan a Espanya la gran majoria ja ho eren, sense preveure que abans calia ampliar els carrils. Avui les nostres autopistes pateixen les conseqüències d’una mala planificació, com succeeix amb tot el que ha d’arribar de Madrid que la majoria dels cassos es queda a mig camí i Catalunya no disposa de finançament.
Vet aquí que els catalans hem de defensar-nos sense complexes de tants infortunis, tantes desconsideracions, i tantes imposicions. Ja siguin lingüístiques per jutges amb idees més polítiques que equitatives, imposen normes lingüístiques a les escoles, quan el català perd a diari la força que hauria de tenir com a llengua pròpia i s’imposa la disglòssia a favor del castellà, llengua imposada.
El Dr. Boada demana que s’arregli d’una vegada el tema dels metges. A Caps de Salut de comarques agrícoles teníem metges d’alta qualitat i quan s’han jubilat n’han arribat d’altres, sobretot sud americans amb preparació deficient. Per què no ho arreglen senyors del PSOE? Pregonen que estimen molt Catalunya i reparteixen milions a diari, sense disposar de pressupostos. En canvi el que fan és espanyolitzar-nos cada cop més.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari