El passat dimarts al Senat vaig començar la meva intervenció recordant els 20.000 nens palestins que no podran iniciar el curs escolar perquè han estat assassinats per l’exèrcit israelià. És el cas més tràgic, però els nens palestins que no iniciaran el curs, que no ho fan des de fa dos anys, són moltíssims més. L’ONU calcula que uns 650.000, tots els menors que sobreviuen a Gaza.
Quan el món va descobrir el genocidi que els nazis havien comès amb els jueus, i també amb molts altres grups minoritaris i amb opositors al règim de Hitler, l’excusa per no haver actuat va ser que no se sabia. Era una excusa falsa, hi havia moltes proves del programa d’extermini des de molt abans que comencés la Segona Guerra Mundial, però per a la immensa majoria de la comunitat internacional va resultar més còmode mirar cap a un altre costat.
Si algun país hagués denunciat crims tan execrables i hagués tingut el valor d’enfrontar-se a Alemanya, molt probablement altres estats s’haurien mobilitzat i potser, i un potser ja és molt més del que es va fer, els nazis no haurien arribat a creure’s intocables i invencibles. El paper que ningú es va atrevir a fer als anys trenta del segle passat, l’està exercint ara Espanya.
L’immobilisme internacional en el cas del genocidi palestí és ara més injustificable del que ho va ser davant el nazisme. Dir que es manca d’informació, quan estem veient en directe, amb imatge i so, com cada dia es bombardegen hospitals, escoles o centres de recollida d’aliments, és un insult a la intel·ligència. Les xifres de morts oficials ja pugen a 65.000, la immensa majoria civils, però tant l’ONU com altres ONG que encara treballen a la zona calculen que els morts poden superar els 600.000, més d’una quarta part de tota la població. Als cadàvers que encara estan sota les runes i que no han estat comptabilitzats, cal afegir-hi les desenes de milers de persones que moren per malalties cròniques que no poden ser ateses, els ancians que no tenen medicació, els nens que per una alimentació insuficient contreuen malalties per a les quals allà no hi ha tractament.
Els mateixos que al segle XX van defensar o van participar en el genocidi contra els jueus, fonamentalment l’extrema dreta, són ara els que donen suport al govern genocida de Netanyahu. I els mateixos que en aquell temps ho van denunciar, són els que al segle XXI defensem el dret a la vida dels palestins. La història demostra que independentment del color o la procedència de les persones, l’extrema dreta sempre està del costat dels poderosos, diguin el que diguin i facin el que facin.
He parlat de la postura internacional, en la qual Espanya lidera gairebé en solitari la denúncia del genocidi, però no és una postura unànime entre els partits polítics del nostre país. Vox, per descomptat, no només dona suport al genocidi sinó que molts dels seus membres, mai millor dit, estarien encantats que els deixessin participar. El PP, que no té pèls a la llengua per cridar “fill de puta” al president del govern, té enormes escrúpols a utilitzar la paraula “genocidi” per descriure el que passa a Gaza i Cisjordània (no oblidem Cisjordània). Amb el seu no a la denúncia es converteixen en col·laboradors del crim.
I encara més en clau interna, a Catalunya, Junts viu amb una contradicció interna, hi ha un grup que denuncia els crims i un altre, liderat pel seu líder Carles Puigdemont, que defensa el govern israelià. Davant les notícies dels centenars de milers de morts, a l’expresident el que li preocupa, tal com va manifestar la setmana passada, és que es veti la presència d’Israel al Mobile World Congress. Fa molt temps que Puigdemont defensa, paraules textuals, que: “Catalunya i Israel tenen projectes nacionals semblants”. I què dir d’Aliança Catalana, el nostre VOX en català, que veu el genocidi com una forma eficaç de defensar Catalunya de la invasió estrangera.
Isabel Díaz Ayuso acaba d’anunciar la prohibició que als col·legis de la comunitat autònoma que governa es puguin realitzar actes de suport al poble palestí i en contra del genocidi que comet el govern israelià. Segons Ayuso, explicar als col·legis que assassinar civils de forma indiscriminada és un genocidi, només es pot interpretar com adoctrinament. Acaba de començar el curs escolar al nostre país i no se m’acut millor ensenyament, més sa adoctrinament, que aconseguir que les nostres nenes i nens creixin sabent distingir entre el bé i el mal.
*MANEL DE LA VEGA, senador i primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari