‘Isidre Gassol, un indià a Bítem: La Colònia Agrícola Gassol, La Masada que dorm (II)’, per Fernando Jaime Soler

La setmana passada parlàvem sobre l’arribada a Bítem de l’indià Isidre Gassol Civit on funda una Colònia Agrícola el 1879. Gassol, a Barcelona, forma part de l’elit econòmica de Catalunya i a més a més serà diputat i senador.

Ara, ja estem arribant al tombant del segle vint. S’han perdut Cuba i Filipines i les fortunes i els militars van assumint els nous temps. Gassol ja té setanta anys, una edat avançada per l’època, però suposo que encara té prou energia. Ara us explico, som-hi.

Quan la Llei Electoral de 1890 abandona el sufragi restringit i estableix l’universal (compte, només el masculí!) el cens electoral a Espanya passa de 850.000 persones a 5.000.000 d’electors i els candidats han d’esforçar-se una mica més per a ser votats. Gassol fa donacions a tort i a dret: per a construir l’església de Santa Bàrbara (1895), o per als pobres de la ciutat si es presenten a la plaça de Bous o al pati de la Mercè… o donatius a la Casa Provincial de Beneficència; també vol fundar un Asil; patrocina Jocs Florals… Inclús dona una casa per a fer escoles a Bítem.

L’enfrontament entre les faccions polítiques tortosines és molt greu. A les eleccions a Corts de 1899 hi ha rumors de frau electoral a favor de Gassol. Teodor González i els seus partidaris es presenten a l’Ajuntament després de la jornada electoral i son rebuts a trets. González no pateix danys però hi ha un mort i 7 ferits, 3 molt greus. Una multitud indignada es presenta davant de la casa d’Agustí Monner¹ -l’home de Bosch i Fustegueras² a Tortosa- i demana el seu cap. La Guàrdia Civil i els soldats del Quarter de Sant Francesc han de restablir l’ordre. A la ciutat hi ha una crispació considerable.

Gassol, malgrat la seva edat, no para quiet. Es mou per aconseguir el Canal Esquerre de l’Ebre. És membre i fundador de la Cámara Agrícola de Tortosa y Comarca (1892) i participa el 1906 en una comissió d’estudi per a la creació del Sindicat de Regs del Canal Esquerre de l’Ebre. També fa gestions parlamentàries sobre aquest canal que ha de passar per la seva colònia agrícola.

Finalment, el 5 de maig de 1912 el rei Alfons XIII inaugura el canal i em diuen que el monarca esmorza a la Colònia Gassol amb Don Isidro. Pocs dies després el rei li concedeix la Gran Cruz de la Orden Civil del Mérito Agrícola³ i la gran finca deixa d’abastir-se amb l’aigua del riu a l’Hort de la Màquina i ho fa des del nou canal.

Des de fa uns anys una part de la família Gassol és plenament tortosina: La filla gran, Josefina⁴,  resideix de forma permanent a La Masada. Els seus fills estudien al Col·legi de Sant Lluís de Tortosa i el Bisbe en persona els dona la Primera Comunió al Palau Episcopal.

Quan Gassol passa dels vuitanta anys cada vegada visita menys la Colònia. Com a darrera donació, el 1914 construeix  una escola a Savallà del Comtat (Conca de Barberà), el seu poble natal. La seva salut és delicada i aquest anys ja no es mourà més de Barcelona, on morirà el 1917. Els arquebisbes de Toledo, Tarragona, València i Saragossa i els Bisbes de Tortosa, Vic, Girona, Seu d’Urgell, Lleida, Solsona i Madrid-Alcalà ofereixen indulgències. Tot plegat explica la influència del personatge. A la ciutat es fan misses per la seva ànima a la Catedral, Sant Blai, Sant Jaume, Els Dolors i Bítem.

La Masada és venuda a l’administrador de la finca i alguns treballadors de la colònia compren els habitatges. Els treballadors formen un Sindicat Agrícola amb una fàbrica de farines a la Colònia. Les terres son segregades i venudes a parcel·les.

Passa el temps i arriba la II República. El 1935 La Masada i uns 20 jornals de terreny son venuts a la Generalitat de Catalunya per 165.000 pessetes de l’època. Un any abans la Conselleria d’Economia i Agricultura ha convocat un concurs⁵ per adquirir una finca al Baix Ebre. Es presenten quatre propostes⁶ i es tria La Masada per la qualitat dels terrenys de conreu i pel gran edifici amb jardí on es pot establir una Granja Comarcal Agrícola, amb escola, internat, oficines, laboratori, biblioteca…  La Generalitat de Catalunya està suspesa pels Fets d’Octubre⁷ de 1934 i la compra-venda es fa sota la presidència interina d’un personatge molt peculiar, Josep Pich i Pon⁸, que poc després resulta involucrat amb l’escàndol per corrupció conegut com l’estraperlo i abandona la política.

Amb el restabliment de la Generalitat l’any 1936 es reactiva tot el projecte i el maig es creen els Serveis Agrícoles Comarcals del Baix Ebre i la Terra Alta, com a secció depenent dels Serveis Tècnics d’Agricultura. Estaran ubicats a la Granja Agrícola de Bitem⁹. Es nomena com a Cap dels Serveis Agrícoles -amb residència a La Masada-  a un enginyer tècnic agrícola amb inquietuds culturals: el canareu Josep Bòria i Ulldemolins¹⁰.

A juliol de 1936 es nomena una Comissió¹¹ per revisar l’expedient de compra i les seves condicions: alguna cosa no ha estat clara durant el període de la presidència interina de Pich i Pon amb la Generalitat suspesa. La formen un funcionari del Departament, Daniel Ventosa, i dos diputats: Miquel Cunillera i Josep Tarradellas. No he trobat les conclusions de la Comissió, perquè suposo que no n’hi ha cap ja que al dia següent de la publicació al Butlletí Oficial (compte, encara no es deia Diari Oficial) es produeix el cop d’Estat del General Franco.

Em diuen que durant la guerra civil La Masada és utilitzada com a hospital i que també rep infants refugiats de Madrid. Quan l’Ebre es front de guerra marxen al Parc Samà de Cambrils i La Masada queda abandonada.

Després de la guerra és utilitzada durant uns pocs anys pel Ministerio de Agricultura. Rondant per la colònia he pogut endevinar les restes d’un rètol del Ministerio a una façana.

I després, l’oblit… l’antiga Colònia Agrícola serà ocupada amb ramats i persones sense sostre. Els veïns, i especialment un, vetllen per ella i pel seu record. Aquest veí ho fa tan bé que el 1978 -ja amb la Generalitat restaurada- durant una estança de dos dies a la ciutat del president Tarradellas aconsegueix convèncer al seu equip per a que visiti La Masada. Com m’hagués agradat preguntar-li sobre les conclusions d’aquella comissió revisora del 1935!

Un any després -el 28 de maig de 1979- Tarradellas signa un Decret “sobre la utilització de la Granja Agrícola de Bitem per a la investigació, experimentació, extensió i capacitació agràries orientades a la promoció i desenvolupament del sector agrari català i particularment de les Comarques de l’Ebre” . Es fan intervencions de restauració i rehabilitació a La Masada entre 1979 i 1984. Gràcies a aquests treballs l’edifici ha sobreviscut, i recordem que és patrimoni.

I des de llavors fins avui… Hi ha hagut diverses idees i projectes per La Masada sense que s’hagi materialitzat en res concret. Durant un temps la cooperativa Soldebre utilitza les seves instal·lacions per la seva secció de cítrics. A les finques del costat, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) desenvolupa la seva tasca investigadora. Als habitatges i a les finques de la colònia altres persones fan la seva vida i el seu treball diari. Mentrestant, La Masada dorm el seu somni senyorial.

Un altre univers perdut, la Colònia Gassol i La Masada representen els temps dels indians, la Restauració, les oligarquies i les capelletes a la ciutat, a Catalunya i a la resta de l’Estat. Tempus fugit, però no del tot perquè, ja se sap, la història avança en espiral i no en línia recta.

*Fernando Jaime Soler

Agraïments:

Joan Ramírez Martinez, Artur Gaya Iglesias, Joan Josep Sancho Esteller, Laia Chavarria Luque, Sonia Delgado Espuny, Joan Gisbert Cid.

Notes:

1.  Agustí Monner Mauricio (1856-1923), farmacèutic, periodista i polític conservador. Va ser alcalde de Tortosa. La facció gonzalista l’acusà de ser inductor dels greus fets de 1899 a l’Ajuntament de Tortosa.
2. Alberto Bosch i Fustegueras (1848-1900), enginyer, llicenciat en Dret i Doctor en Ciències Exactes i polític conservador tortosí. Fill de la propietària tortosina Antònia Fustegueras. Nascut al carrer Taules Velles (vora el Forn de la Canonja). Va ser alcalde de Madrid en diverses ocasions i diputat.
3. Gaceta de Madrid, núm. 147 de 26 de maig de 1912.
4. Josefina Gassol Marqués es casa amb José Ramón Aparicio Muntadas i seran pares d’Isidre, Ignasi, Maria Lluïsa i Josep Maria Aparicio Gassol.
5. Ordre de la Conselleria d’Economia i Agricultura de 27 de juliol de 1934 per l’adquisició d’una finca al Baix Ebre destinada a Granja Agrícola per a intensificar els Serveis Tècnics d’Agricultura. No he pogut localitzar el número del Butlletí (encara no era Diari) Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Es presenten quatre propostes: la de Juan Viñas y Cort, de La Masada de Bitem; la dels creditors de Bartrolí Sociedad en Comandita i Josefa Queralt Aragonés a la Partida de Sant Bernabé; la de Juan Coloma Cabanne, a la Partida de Sant Llàtzer i la de Josep Bahima a la carretera de Tortosa a Garcia. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 226. 14/08/1935.
7. Els fets del 6 d’octubre de 1934 van ser un moviment insurreccional a Catalunya contra la involució del govern dretà de la II República i el president Companys proclamà l’Estat Català. A Astúries es produí l’anomenada Revolució d’Astúries fortament reprimida per la Guàrdia Civil i l’Exèrcit. A Catalunya es va suspendre l’Estatut de 1932 i el Govern fou empresonat.
8. Josep Pich i Pon (1878-1937). Empresari i polític barceloní. Membre del Partido Republicano Radical d’Alejandro Lerroux. Durant la II República va ser Subsecretari de Marina, alcalde de Barcelona i Governador General de Catalunya durant la suspensió de la Generalitat (1934-1936). Va estar implicat amb l’escàndol per corrupció anomenat l’estraperlo. Es recordat, també, pels seus errors de pronunciació o substitucions de paraules en els seus discursos, les anomenades piquiponades.
9. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 122 de 1/05/1936.
10. Josep Bòria i Ulldemolins (1904-1975). Enginyer Tècnic Agrícola. Director de la revista cultural Terra Nostra d’Alcanar i militant d’Acció Catalana. Va ser el Cap dels Serveis Agrícoles del Baix Ebre i la Terra Alta creats a La Masada de Bitem el 1935 per la Generalitat.
11. Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 199 de 17/07/1936.