Els cristians anaren ocupant els territoris a meitat del segle XII entre Lleida i Tortosa, que els àrabs s’havien apoderat a partir de l’any 714. El riu Ebre era la principal via de comunicació entre la Mediterrània i l’interior de la península. Tortosa, doncs, era la capital d’on sortien i anaven a parar totes les mercaderies del nord peninsular. Era també la capital social, política i militar de la zona i en caure en mans cristianes aquesta plaça, tots els castells situats al mateix riu, com el de Miravet, Móra, Ascó o Flix, amb més o menys resistència sarraïna, s’anaren ocupant per Ramon Berenguer IV comte de Barcelona. I en caure els del costat del riu, també s’anaren apropiant dels castells més llunyans, com el de Siurana i Orta, i abans ja s’havien apoderat dels territoris de l’actual Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta, com Falset, Benissanet o Gandesa. A l’actual Terra Alta, tingueren preponderància els castells d’Orta (actual Horta de Sant Joan) i l’Algars que estaven situats al costat del riu Canaletes el primer i al de l’Algars el segon. Aquest dos castells estaven situats estratègicament per defensar els territoris de l’interior de les escomeses dels àrabs amagats per la carena dels Ports, baixaven als plans a proveir-se d’aliments. Ramon Berenguer IV els va repoblar d’immediat, abans d’organitzar administrativament els territoris de l’interior, mantenint els costums propis d’Orta i Algars-Batea.
A les zones banyades per l’Ebre, el Segre i inclús per l’Algars hi quedaren poblacions mossàrabs que les havien explotat durant els tres segles d’estada i domini dels àrabs. Sobretot a poblacions com Ascó, Vinebre o Benissanet. Als seus habitants mossàrabs se’ls concedí una Carta de Seguretat, per tal que seguissin conreant les terres, pasturant els ramats i exercint en els seus oficis d’antuvi, i disposant d’un dret popi o Sunna, basades en l’Alcorà. Quan els territoris de l’actual Terra Alta, Ramon Berenguer IV, en cedí l’organització territorial a l’Orde del Temple, dependents del castell de Miravet, coneguda per La Batllia de Miravet. Hi quedaren viles habitades només per àrabs com eren el mateix Miravet o Ginestar, que es regiren en la pròpia organització política, judicial i social en L’Aljama. El govern municipal corresponia al cadí i els jurats al Consell General de l’Aljama.
A la resta dels pobles de l’interior de l’actual Terra Alta, on quedaren molt pocs mossàrabs es regeixen per costums pròpies, en principi segons els costums d’Orta i de l’Algars-Batea. Quan els territoris es comencen a repoblar a partir del 1192, que coincideix amb la primera Carta de Poblament d’Orta i de Gandesa, els receptors del territori, l’Orde del Temple, imposa els Costums de Lleida. La característica del dret en l’Edat Mitjana és la multiplicitat i la diversitat d’ordenaments jurídics locals o comarcals. És a partir del moment dels repoblaments de cristians dels nostres territoris quan es manifesta una tendència unificadora, perquè a la Batllia de Miravet, existia el dret propi a cada localitat, i inclús els pesos i mesures podien ser diferents, controlades per un operari municipal conegut per mostassaf.
És a darreries del segle XII quan l’Orde del Temple es planteja la necessitat de fixar el seu dret propi a causa dels conflictes entre els Costums de Lleida que regien i alguns no escrits que modificaven els de la Batllia. Però els Templers, que menejaven cabdals de diners quantiosos, eren els tresorers de la Santa Seu, de diferents reis i banquers que dominaven el món econòmic del moment, el rei de França Felip IV, inicià una campanya de desprestigi per apoderar-se dels seus béns, amb el suport del Papa Climent V. El comte-rei, Jaume II, contrari de principi a la dissolució, pressionat per França i el Vaticà, acabà per sucumbir.
El templers acusats de diferents delictes, la majoria inventats, foren processats i condemnats, i dissolta l’Orde. Totes les comandes catalanes i algunes d’Aragó passaren a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, proclamant al castellà d’Amposta, fra Martí Pérez d’Oros, cap de totes elles. Jaume II cregué convenient, l’any 1319, desmembrar la Castellania d’Amposta i crear el Gran Priorat de Catalunya, quedant dividides en dues grans administracions. La ratlla de la divisió fou el curs del riu Ebre, del Segre en vistes a Almacelles i el Noguera Ribagorçana. La Batllia de Miravet restà sota la titularitat directa del Castellà d’Amposta qui establí la residència al convent-palau de Gandesa, exercint com a capital civil i administrativa. El Gran Priorat es va dirigir des de Falset.
Els Costums de la Batllia de Miravet s’aprovaren a Gandesa, el dia 3 de juny del 1319. El document es redacta en català i agrupa tres pergamins signats pel notari Bernat Pallarès. L’any següent es presentà a la localitat d’Arles on quedà ratificada pel Capítol General de l’Orde. Dins els costums agrupa diferents grups de disposicions; l’ordre jurídic-públic, l’àmbit penal, el règim privat, el tributari, el mercantil, el processal i el dret supletori.
Aquestes lleis imperaren al nostre territori, que agrupa l’actual comarca de la Terra Alta i algunes poblacions de la Ribera d’Ebre, que es coneixia per Castellania d’Amposta, entre el 1320 fins el 1714, fins que Catalunya quedà agrupada a Espanya, en perdre la Guerra de Successió. Anteriorment formava part de la Corona d’Aragó on s’hi agrupaven confederats Aragó, València, Catalunya i Mallorca, com entitats independents. I quedaren suspeses quan el rei Felip V promulgà el Decret de Nova Planta, derogant el sistema jurídic, polític, lingüístic, social i institucional del Principat per imposar el sistema castellà, en tots els seus àmbits.
A Gandesa, l’any 1319, el mateix any de l’aprovació dels Costums de la Batllia, es celebrà el casament entre el fill del comte-rei Jaume II i la filla del rei de Castella Fernando IV, Elionor. Uns anys més tard, el 1333, s’hi celebrà el Capítol Provincial de l’Orde de l’Hospital amb l’assistència dels comanadors de la Castellania i del Priorat. El 1337 Pere III convoca Corts Generals de la Corona i el mateix rei dóna el terme de la Fontcalda i la seva font a la Universitat de Gandesa. La majoria d’aquests actes es celebren dins el temple romànic de l’Assumpció de Maria, per aquells dies, un dels més significats del bisbat de Tortosa.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari