El dia 15 d’octubre de 2024 prenia possessió com a director dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional a les Terres de l’Ebre. Impactat per la notícia que vaig rebre telefònicament el dia anterior, ho vaig comunicar de seguida al meu equip; ja treballava “a la casa”, a la Inspecció d’Educació Territorial. Després a la resta de companys/es i família. L’acollida va ser immillorable. Els reptes que vindrien, insospitats.
Us comparteixo algunes reflexions com a part de l’aprenentatge que he fet al llarg de la meua vida professional i personal.
Agraïment
Simplement gràcies!
La cultura de treball dels Serveis Territorials és un patrimoni que no sempre es visualitza de forma clara, l’hem de posar en valor. He pogut beneficiar-me d’un traspàs en el càrrec que ha estat impecable per part de tots els companys/es, i tinc molt present l’aprenentatge de tantes persones amb qui he pogut formar-me al llarg de la meua carrera professional. Facilitar la continuïtat dels processos que estaven en marxa va estar una prioritat que vaig voler respectar i que va donar seguretat als equips. Les persones ho són tot, i respectar els ritmes inicials no compromet els canvis de futur, i convé fer-los de forma consensuada.
Les persones
L’educació canvia les persones que canviaran el món! (P. Freire).
És molt important no perdre de vista que tenim l’encàrrec de prestar un servei de qualitat en el territori, i que el nostre objecte de treball és l’Educació a les Terres de l’Ebre. És per això que cal recordar que sovint “el nom fa la cosa”, i sabem que prestem el Servei d’Educació i Formació Professional en el Territori de les Terres de l’Ebre (TE).
Cal evidenciar, per tal de no oblidar-nos, que ens devem a l’alumnat i les seues famílies i, per extensió, a la societat ebrenca. Tenim a les nostres aules allò més preuat per a les persones: els seus fills i les filles, i els hem d’oferir la nostra millor versió professional.
El model de societat futura que volem el tenim a les aules ara, hem de ser conscients que les persones que governaran, dirigiran i impulsaran el nostre futur estan ara en les nostres mans, per tant, el repte és estratègic i potser no sempre som conscients. Quins valors haguéssim hagut de reforçar als que van ser alumnes fa dècades i ara decideixen la política internacional, l’agenda sostenible i el canvi climàtic?
L’equip d’equips
Tots els projectes tenen un equip al darrera!
M’agrada explicar que als STEiFP a les Terres de l’Ebre (TE) “TEnim equip, TEnim projecTE”. És més que un bonic joc fonètic de síl·labes i sigles. A l’Administració no hi ha èxit individual, sempre és compartit. Formem part d’una estructura professional en la que cadascú desenvolupa un rol, i tots els perfils són necessaris per a la correcta gestió de les institucions. Què faríem sense un registre documental endreçat i que dona flux a la informació d’entrada i sortida? Què faríem amb unes instal·lacions sense un manteniment d’ordre, neteja i funcionament? Què faríem sense un suport tecnològic en un món cada vegada més interconnectat? Què faríem sense una visió compartida en un context tan complex com l’actual?
És per això que els equips fan els projectes, i els projectes s’expliquen pels equips que els impulsen. I els equips altament preparats amb professionals diversos són els que fan projectes altament productius i adaptables.
L’equip d’equips els visualitzem també en els centres educatius, en els serveis educatius i també en els serveis centrals del Departament d’Educació i Formació Professional. Ens necessitem i formem part d’una estructura connectada que arriba a tot el territori i de la que som corresponsables per una correcta prestació del servei.
L’objectiu: els aprenentatges en forma de resultats
Tindrem els resultats que ens mereixem!
Tothom som responsables dels resultats que tenim, també els que ens han precedit. Aquesta no és una situació sobrevinguda pròpia només del moment actual que hagi aparegut en els darrers mesos. Els antecedents, sense voler buscar culpables, ens han portat a la situació actual. Per sort, ara tenim un equip amb la diagnosi clara: l’objectiu és capacitar el nostre alumnat per a què tingui un aprenentatge de qualitat i, com a conseqüència, millori els resultats.
“Tots els professionals docents i de suport a la docència som corresponsables dels resultats!”
Ja sé que els resultats educatius són molt més amplis que els resultats acadèmics (de les àrees, matèries i mòduls). Ja sé que hi ha aspectes educatius de gran valor que són difícils de quantificar com ara la convivència a les aules, el respecte al professorat, la participació activa de tothom, la tolerància a la diversitat, la gestió de la inclusió, etc. També sé que el currículum es nodreix d’unes fonts psicològiques, sociològiques i pedagògiques, però cal no oblidar que també té una font epistemològica que aporta els coneixements (ara sabers) propis de cada disciplina, i això no és substituïble. En especial cal reforçar els continguts instrumentals lingüístics, matemàtics i cientificotecnològics, perquè precisament són instruments d’aprenentatge de la resta de matèries… i aquí hem estat fallant durant molt temps.
Ara, com a mínim, tenim el focus ben orientat. Cal no dispersar-se en un currículum extens i fer (com s’estan fent) la concreció dels sabers prioritaris que han de ser adquirits per tot l’alumnat. Sabem QUÈ, i ara ens correspon decidir COM. Jo us proposo que la fórmula sigui amb la CORRESPONSABILITAT. Tothom som corresponsables, en la part que ens toqui, de la millora de resultats del nostre alumnat. Ningú pot descriure la situació sense que se senti protagonista i corresponsable, perquè hi formem part. És molt més fàcil pensar que no som corresponsables d’allò que no va bé, però sense adonar-nos que formem part de l’estructura. Tots els professionals docents i de suport a la docència som corresponsables dels resultats!
Sí, també reconec que hi ha condicionants que cal considerar: la complexitat social, el model de relacions personals i familiars, la limitació dels recursos disponibles, la mobilitat en els equips professionals, etc… sí, hem de tenir en compte molts altres aspectes… però igualment som corresponsables perquè hi participem activament.
Els recursos i els indicadors
Amb els recursos disponibles hem de donar la millor resposta!
En voldríem més i millors, de recursos. I, a més, sabem que són necessaris per revertir la situació. Però tenim limitacions pressupostàries que ens condicionen, aquesta és una realitat. Tan de bo féssim efectiu un veritable Pacte per l’Educació per garantir els recursos, de forma consensuada, sense haver d’entrar al joc polític del condicionament estratègic. Tots hi sortim perdent.
En conseqüència, cal ser realistes i adaptar-nos!
“Hi ha centres que han identificat processos clau de millora i executen metodologies adients”
Quatre són els tipus d’indicadors que descriuen la realitat educativa. Els indicadors de context defineixen en quines condicions es presta el servei, però no són modificables per part dels centres educatius perquè depenen de dinàmiques socials supraescolars i de l’entorn. Els indicadors de recursos defineixen els suports disponibles i són clarament deficitaris, els hem de reforçar, quan tinguem disponibilitat pressupostària… clar. Ara, els que veritablement tenen un efecte diferenciador sobre els aprenentatges són els indicadors de processos: les maneres de fer, les metodologies, les dinàmiques de cada centre, la cultura de centre… que són els que acaben influint en els indicadors de resultats: número d’alumnat que promociona, % de superació de matèries, índex d’acompliment de l’excel·lència, taxa d’idoneïtat (edat/nivell educatiu), etc.
Com és que hi ha centres que tenen pràcticament els mateixos recursos, en contextos similars, i obtenen resultats molt diferents? Perquè han identificat els processos claus i executen metodologies eficaces (orientades a l’assoliment dels objectius en un alt grau).
Els reptes
El repte és garantir la prestació d’un servei d’Educació de qualitat a les Terres de l’Ebre!
I els reptes, o són compartits o no seran! Per això necessitem persones compromeses que formin equips que tinguin clar l’objectiu prioritari i que actuïn en conseqüència. Aquesta és la clau de qualsevol èxit: saber què vols i actuar en conseqüència. He conegut moltes persones que saben què volen, però no actuen per a aconseguir-ho… i culpen l’entorn, els que tenen al costat, les circumstàncies… Si el futur està en les nostre mans, posem les nostres mans a funcionar de cara al futur que volem.
La nostra és una societat complexa, per tant, els reptes que ens planteja s’han d’entomar de forma compartida. L’Educació és una eina de transformació, com ens deia en Mandela. Necessitem els millors… aquest és un altre debat en relació amb la selecció i la formació inicial de professorat… Necessitem lideratge! Aquí hem de reforçar i acompanyar els equips directius i els serveis educatius, són claus. Necessitem una formació ajustada les necessitats, i no tota la formació que tenim s’alinea adequadament amb l’objectiu prioritari. I necessitem prestigiar la professió docent, ho hem d’exigir a la societat. Ara, també necessitem prestigiar-la des de dintre, el prestigi també el tenim a les nostres mans, en part.
“El repte és garantir la prestació d’un servei d’Educació de qualitat a les Terres de l’Ebre!”
Acabo, em sento molt agraït i molt satisfet perquè m’he trobat molts professionals compromesos i altament preparats en el Departament d’Educació i Formació Professional, en els Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre, i en els centres i serveis educatius de les 4 comarques ebrenques.
Tot està per fer i tot és possible!
Terres de l’Ebre, octubre de 2025
*MARIO GONZÁLEZ JORGE, director dels serveis territorials d’Educació i Formació Professional a les Terres de l’Ebre, i professor universitari del Campus Terres de l’Ebre de la URV
Fes el teu comentari