Les aigües desbordades que han inundat les Terres de l’Ebre aquests dies no són només el resultat d’un episodi meteorològic extrem. Són el reflex d’una realitat que no podem ignorar: el canvi climàtic ha arribat per quedar-se i els fenòmens extrems seran cada vegada més habituals i virulents. La resposta que donem avui determinarà si estem preparats per al demà.
La dana Alice ha trasbalsat la normalitat de les nostres comarques. Carrers convertits en rius, vehicles atrapats, famílies confinades i infraestructures col·lapsades han estat la cara més visible d’una transformació climàtica que no perdona. Però també hem vist la cara més noble de la nostra societat: veïns ajudant veïns, cossos d’emergència treballant sense descans, i una resposta institucional que ha prioritzat la vida humana per sobre de qualsevol altra consideració.
Una d’aquestes respostes és la creació del futur Centre Logístic d’Emergències Catalunya Sud que representa més que una inversió en equipaments: és el reconeixement que el territori necessita eines pròpies per fer front a reptes que no respecten calendaris ni horaris d’oficina. És apostar per la proximitat quan cada minut pot salvar vides. El record de l’incendi de Paüls ens demostra que la natura ens posa a prova amb diverses cares: el foc que devora boscos i el fang que envaeix pobles. En ambdós casos, la resposta ha estat la mateixa: mobilització de recursos, coordinació entre administracions i, sobretot, una mirada posada en la protecció de les persones.
Ara s’entenen decisions que van ser criticades per alguns els darrers mesos, com la relocalització del futur Hospital de les Terres de l’Ebre. Allò que podria semblar un canvi tècnic és, en realitat, una decisió carregada de simbolisme i de sentit comú. La nova ubicació, en terrenys segurs i amb visió de futur, representa la diferència entre governar pensant només en el present i governar pensant en els pròxims cent anys. Un hospital ha de ser un refugi en temps de crisi, no una víctima més dels elements.
Mentre la ciència ens adverteix i la realitat ens colpeja, encara hi ha qui prefereix tancar els ulls davant l’evidència. El negacionisme climàtic de l’extrema dreta no és només una posició política: és una irresponsabilitat que posa en risc el futur col·lectiu. Negar la crisi climàtica quan tenim l’aigua al coll és com negar que plou mentre ens mullem. Les forces progressistes tenim la responsabilitat històrica de liderar la transició cap a un model més sostenible i resilient. No podem permetre que les badomeries i la demagògia condicionin polítiques que han de salvar vides i protegir el territori.
Més enllà de la resposta immediata a les emergències, el que realment està en joc és quin model de societat volem construir. Una societat que s’adapta i es prepara, o una societat que pateix i es lamenta. Una societat que inverteix en prevenció, o una societat que només actua quan és massa tard. La revisió de zones inundables, la neteja de lleres, la millora dels sistemes d’alerta i la inversió en infraestructures resilients no són despeses: són inversions en el nostre futur col·lectiu.
El canvi climàtic no espera. Els fenòmens extrems no tenen calendari electoral. La urgència de la resposta no pot fer-nos perdre la perspectiva de llarg termini. Necessitem polítiques que combinin l’eficàcia en la gestió immediata amb la visió estratègica per al futur. La Catalunya que volem és una Catalunya preparada, que no es deixa sorprendre pels elements i que protegeix els seus ciutadans. Una Catalunya que aprèn de cada episodi per millorar la resposta al següent. Una Catalunya que no té por del futur perquè s’hi ha preparat.
*MANEL DE LA VEGA, senador i primer secretari del PSC a Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari