Els grups parlamentaris d’ERC i Junts han interpel·lat al Govern sobre la gestió de les recents inundacions i les polítiques d’adaptació al canvi climàtic que necessiten les Terres de l’Ebre. El diputat republicà Albert Salvadó i la diputada de Junts Irene Negre han exigit “polítiques hidràuliques i decisions valentes” sobre el territori i l’urbanisme, així com revisar el sistema d’alertes. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha recordat les actuacions previstes i ha tornat a defensar la gestió feta de l’emergència i dels avisos. “Volen dibuixar un escenari d’abandó que no copsem. Continuem treballant, però el nivell de satisfacció pel desplegament és més que adequat”, ha defensat en la sessió plenària d’aquest dimecres.
A partir de les dues interpel·lacions dels grups parlamentaris d’ERC i Junts en el plenari del Parlament, la consellera Paneque ha tornat a detallar les actuacions d’emergència que s’estan fent per a la reconstrucció dels danys dels aiguats al Montsià i el Baix Ebre, més d’un centenar, i de les primeres accions estructurals que s’han aprovat, com el pla director de barrancs que preveu una inversió de 37,5 milions d’euros per als pròxims cinc anys.
El diputat Albert Salvadó ha exigit més “canvis estructurals”, abans que les conseqüències dels fenòmens meteorològics catastròfics siguin irreparables. “Encara no ha passat res amb víctimes personals, però estem a no res de patir desgràcies”, ha advertit. El diputat ha demanat a Paneque “decisions valentes”, per adaptar el territori i l’urbanisme d’alguns municipis ebrencs “més vulnerables”, i ha recordat que no hi ha temps “per a debats estèrils, anuncis que són focs d’artifici i compromisos que mai s’acaben concretant”, en referència última a les propostes del darrer ple monogràfic que es va fer al gener al Parlament.
Salvadó ha demanat “canviar i adaptar els marcs normatius” per a donar “una resposta actualitzada, adequada i àgil” davant del nou escenari que ha accelerat el canvi climàtic, amb exemples com els ajuts als municipis de l’incendi del Baix Ebre que no arriben, o ajuts estatals per les emergències de protecció civil que tarden anys mentre es pateixen catàstrofes cada pocs mesos. “Són urgències que requereixen celeritat i valentia”, ha reclamat Salvadó. El grup parlamentari d’ERC ha proposat instruments com l’ordenació territorial, la renaturalització de zones vulnerables a les inundacions amb solucions basades en la natura, i pressupostar actuacions per a les zones més vulnerables que es van identificant.
Diners als barrancs
Per a la seva banda, la diputada de Junts, Irene Negre, també ha insistit en la necessitat “d’una política hidràulica valenta, preventiva i moderna, que equilibri natura i infraestructures, territori i ciutat, prevenció i resposta”. Negre ha recriminat que l’ACA acumuli romanents, -que no superàvit com a puntualitzat la consellera Paneque-, i ha exigit més inversions. “Que els diners públics no s’acumulin als comptes corrents i que baixin per barrancs, que laminin rieres i protegeixin cases”, ha demanat la diputada de Junts.
Negre ha assenyalat que el 2010 l’Agència Catalana de l’Aigua tenia un deute de 1.400 milions d’euros “heretat del tripartit”, però que el 2019 es van donar els comptes de l’organisme per sanejats, i el 2023 el pressupost de l’ACA va ser de 564 milions d’euros, amb unes inversions assignades de 92 milions d’euros. L’any passat, segons ha explicat la diputada de Junts, el romanent ascendia a més de 862 milions d’euros i ha dit que l’ACA “disposa d’un efectiu de 672 milions d’euros”. “No pot ser que hagin de passar desgràcies perquè el Govern reaccioni”.
Tant Negre com Salvadó han mostrat recels a desplegar en cinc anys les inversions estructurals del pla director de barrancs de l’Ebre aprovat pel Govern dimarts. “Sap quantes dana i quantes borrasques passaran per les Terres de l’Ebre?”, ha preguntat la diputada de Junts. El republicà Albert Salvadó també ha qualificat el període “d’excessiu”. “Ens fan tindre esperança i estarem amatents. Però són experts a fer anuncis i no sempre tan ràpids a fer feina”, ha criticat.
Nova Llei d’Emergències
Negre també ha reclamat a l’executiu que presenti al Parlament la nova llei d’emergències i que es revisi el sistema d’alarmes per “trobar l’equilibri entre l’excés i el defecte”. En aquest sentit, Salvadó ha qüestionat que s’enviessin alarmes per informar de la suspensió de classes o que es prenguessin les mateixes mesures al Baix Ebre i al Montsià, amb un nivell alt d’emergència, que a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre on el risc era baix. La diputada de Junts ha tornat a retreure que les alarmes van sonar tard la tarda dels aiguats i ha criticat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, coordinés les primeres hores de l’emergència a distància. “Ara és bo governar per Skype? Quan ho feia el president Puigdemont, no?”, ha etzibat.
La consellera Paneque ha tornat a defensar que el sistema d’alarmes va funcionar, ja que es fa servir amb “criteris de prudència”. “Potser millor passar-nos de més que no deixar de donar alguna alerta i posar en perill vides de persones”, ha reivindicat. La portaveu del Govern ha dit que “l’activació del pla Inuncat es va produir en el moment adequat”, així com l’operatiu i la coordinació encapçalada pel president Illa. Als retrets d’ERC i Junts, Paneque ha recordat que el PSC està al capdavant de l’executiu des de l’any passat. “M’hauria agradat trobar-me aquestes bases de laminació fetes o que els barrancs tinguessin el cabal que han de tenir. Però no estava fet”, ha recriminat
Fes el teu comentari