Aquest article està escrit després de parlar durant alguns dies sobre les conseqüències dels últims aiguats amb el company i amic Josep Maria Simó, personalment crec que és una de les persones que més estimen i coneixen la realitat del nostre territori, i sap de les seves mancances.
Em comentava que durant molts anys hem tingut una mala gestió del territori per part de les administracions donant permisos de construcció en zones inundables, tapant barrancs i fent que els camins es converteixen en l’únic lloc on pot passar l’aigua.
D’un temps ençà ens anem habituant a la realitat de les danes i les fortes pluges de cent, dos-cents, tres-cents i fins a quatre-cents litres per metre quadrat en poques hores, que son pluges realment torrencials.
Davant d’aquest fenomen, que no és excepcional, ja que aquestes pluges han existit moltes vegades al llarg de la història, la diferència substancial més important és la freqüència amb què ara es produeixen.
L’arribada del canvi climàtic és un fet indiscutible, i ens cal tenir-lo en compte d’una manera seriosa i sense demagògies; però aquest canvi no pot ser excusa per no assumir la responsabilitat que a tots ens toca, i sobretot, als responsables dels diferents nivells de l’administració i de les organitzacions polítiques.
Els aiguats que hem patit darrerament a les nostres comarques han mostrat les deficiències que tenim al nostre territori i a les nostres poblacions.
I cal destacar que molts dels problemes que hem tingut en les darreres pluges han estat en llocs on ja s’han donat en altres ocasiones repetides inundacions, i on les destrosses han estat similars.
L’impacte a les zones agrícoles ha estat bàsicament pels problemes amb el cabal dels barrancs, pel fet d’haver convertit en canals de desaigües d’aigua els camins de la garriga, situació que provoca un augment important de la velocitat del aigua.
En el cas dels barrancs la falta de neteja i manteniment, l’ocupació del terreny per part de certes activitats agrícoles, les noves construccions, o simplement el taponament del cabal en el seu recorregut final quan arriba a les poblacions, han estat les causes.
Les inundacions dels terrenys ubicats en sòl agrícola estan provocades en part pels canvis en el tipus de cultiu i, per tant, de reestructuració de les finques així com de les noves construccions de magatzems, murs i tanques que desvien les corrents naturals de l’aigua, i en molts casos les canalitzen cap el camí.
Ara ens toca resoldre els problemes i aconseguir els ajuts per part de les administracions tant als afectats del camp com de les poblacions i que les mateixes arriben aviat. Da cara al futur, però, cal que ens posem tots les piles: els barrancs han de estar nets para facilitar que l’aigua arribi al mar, no taponar-los, no donar llicencies ni de cobriment parcial del mateix, ni per a noves construccions que l’afectin; i això depèn fonamentalment dels ajuntaments i subsidiàriament de la Generalitat.
I en relació al sòl rústic cal una ordenació de les construccions al camp, dels murs, i de les transformacions de finques, i aquí son també els ajuntaments els responsables de donar la llicència i, per tant, del seu control.
Cal valorar positivament la reacció immediata per part de la Generalitat amb la visita del seu President als llocs afectats i amb el compromís d’ajuts per la recuperació dels danys causats.
És urgent i necessari, amb tot, la creació d’un organisme supramunicipal que coordini i fitxi línies de actuació sobre tots els temes que afecten a les nostres comarques en el tema dels aiguats i el seu impacte, i que hi hagi un seguiment dels treballs a realitzar en el manteniment dels barrancs i camins rurals.











Fes el teu comentari