L’Ajuntament d’Alcanar preveu actuar amb celeritat i tenir executat, en el termini d’un any, els primers enderrocs de cases per deixar pas lliure a les barrancades així com la construcció de basses de laminació per esmorteir el volum d’aigua corrent. Són les principals mesures que ha proposat la II Taula Tècnica dels Aiguats, convocada pel consistori, per atenuar els impactes que diversos episodis consecutius durant els últims anys al municipi. Segons ha avançat també l’alcalde, Joan Roig, el govern municipal estudia amb els propietaris del càmping Alfacs la renaturalització d’una part de l’establiment, la que ocupa la desembocadura del barranc del Llop, per evitar les afectacions que causen les consecutives barrancades.
El govern municipal canareu ha entomat el problema dels recurrents aiguats que assoten el seu terme municipal assumint dos actuacions principals, seguint les recomanacions dels experts que ha reunit, per segona ocasió, en aquesta taula. D’una banda, les basses de laminació, grans superfícies habilitades a la falda de la serra del Montsià per recollir l’aigua i esmorteir el volum i la intensitat del desplaçament cap al mar. De l’altra, l’enderroc d’edificacions situades en lleres i zones de risc, “aquell concepte tothom semblava tenir temor de pronunciar”.
Per a l’alcalde, l’expropiació i enderroc d’aquests edificis es configura com la solució “definitiva” que les diferents administracions han reconegut. “Fins i tot els veïns ja són capaços des pronunciar-ho”, ha subratllat. Deconstrucció i renaturalització, traslladant les persones que actualment habiten en aquestes zones a d’altres més segures i sense perill.
De moment són deu les cases – de la coneguda com urbanització l’Estona- sobre les quals s’han començat a parlar. Ha advertit, però, que poden ser moltes més. “Els veïns, de forma molt responsable, entenen perfectament que estan en una zona de risc i, per tant, les valoracions econòmiques poden no arribar a cobrir” el valor que podrien esperar de la seva propietat, ha precisat. Ha recordat el “compromís” del Govern de destinar recursos per acabar de concretar la compra d’aquests immobles i evitar obrir els feixucs i llargs processos d’expropiació.
Amb el procés ja obert, l’objectiu del govern canareu és tenir “solucionat” aquest primer paquet de mesures la tardor de l’any vinent. Això inclou, també, segons ha apuntat Roig, una solució definitiva per als problemes d’inundació al càmping Alfacs, a la desembocadura del barranc del Llop.
Platja per on desembocarà el barranc
“El propietari entén perfectament que per mantenir el negoci fa falta sacrificar una part del càmping actual”, ha apuntat Roig, qui ha apostat per la continuïtat de l’equipament, a la desembocadura del barranc del Llop al mar, amb major seguretat i la possibilitat de poder evacuar els campistes de forma més ràpida davant de cases de tempestes “fast flood”, d’inundació ràpida.
Segons ha desenvolupat, la propietat hauria presenta tal consistori una primera proposta -partint dels estudis que dibuixen una nova situació hidrològica arran la posada en marxa de mesures com les basses de laminació i altres- per “renaturalitzar” la zona més afectada que ocupa la llera fent “una espècie de platja pública per on desembocarà el barranc de forma natural”
El director tècnic de la Taula, l’arquitecte i professor de la UPC, Roger Sauquet, considera que les mesures posades sobre la taula per l’alcalde es podrien executar en un període relativament curt de temps, sempre que es disposin dels “recursos” necessaris i que encaixin dins de l’ordenament urbanístic actual, sense que requereixin una modificació del planejament, que allargaria i complicaria el procés considerablement.
“Vestit a mida”
Sauquet ha explicat gràficament que les propostes plantejades pels experts participant en aquesta taula organitzada per l’Ajuntament d’Alcanar, que la considera un fòrum únic en l’àmbit mundial per la novetat dels aspectes als quals ha de fer front, es plantegen com un “vestit a mida” en funció de la configuració de cada territori. “No hi ha una única fórmula salvadora en els casos d’aquestes disrupcions climàtiques”, ha apuntat, sinó que es tracta d’un “conjunt de mesures” encaminades a “millorar la resiliència del territori”.
En aquest sentit, ha apuntat que davant episodis de precipitacions torrencials, “‘d’alta pluviometria”, algunes de les mesures hidrològiques que el consistori va plantejar inicialment -com una prova pilot de transvasament entre barrancs que havia funcionat fins l’últim episodi, quan es va acabar desbordant- poden no resultar suficients. “Llavors s’han d’elevar altres mesures que puguin complementar les hidrològiques”, ha precisat.
Els experts han apuntat també, més enllà de les grans mesures apuntades per l’alcalde, accions com ampliar la secció o el disseny de carrer, recomanacions com no habitar les plantes baixes o deixar-hi coses de valor, no aparcar en alguns carrers al mateix temps que executar accions en l’àmbit hidrològic com redimensionar les lleres i mantenir-les netes.
Les conseqüències del descontrol
Més enllà de la qüestió purament meteorològica -el municipi ha registrat quatre episodis greus d’aiguats des de 2018-, Sauquet ha recordat que la realitat urbanística d’Alcanar no és diferent a la d’altres indrets del país. “Aquí hi ha una major freqüència dels aiguats però aquest realitat urbanística d’ubicació o descontrol d’uns anys, d’una època, que ha ubicat cases i edificis damunt les lleres és una realitat, tot i que no molt estesa, es repeteix en diversos territoris de Catalunya”, ha tancat l’expert.
Fes el teu comentari