Els desequilibris territorials de Catalunya els tenim reflectits en el repartiment de les instal·lacions de molins de generació elèctrica que funcionen. Nosaltres, la gent de la Terra Alta, una de les comarques més oblidades de Catalunya en serveis bàsics com les variants de carreteres que fa 25 que estan paralitzades per uns governs de l’Estat que miren de cara un altre costat, tenim el territori ple de generadors que donem electricitat per dos milions d’habitatges. Mentre que comarques considerades riques i pròsperes no en tenen cap, ni en volen tenir cap. És que a la nostra comarca hi fa més vent que a altres del nord de Catalunya que no en tenen?
La resposta és clara. Les empreses instal·len els molins mastodòntics a la Terra Alta, a les Garrigues o al Priorat, entre altres llocs, perquè són les pobres de Catalunya. Als municipis rics, quan les empreses elèctriques ofereixen la instal·lació de molins, els seus representants municipals no els deixen ni parlar. I el per què, és molt fàcil d’entendre’l! A les Garrigues o a la Terra Alta, els ajuntaments no tenen ni un euro als seus pressupostos; la seva economia, any rere any s’ha de reduir perquè els joves han marxat del municipi, els grans es moren, els negocis tanquen i no entren els diners necessaris per atendre les necessitats municipals. A altres indrets de Catalunya, els rics, els seus polítics, no deixen ni exposar la possibilitat d’instal·lacions de molins perquè s’excusen que malmeten el paisatge.
La política actual emanada pels respectius governs respecte a les instal·lacions eòliques ha funcionat, sense tenir en compte altre concepte que produir electricitat, guanyar diners pels seus instal·ladors i repartir-se les rendes entre els accionistes. L’estudi d’un repartiment territorial, proporcional al seu consum, no s’ha tingut en compte en cap moment. Vet aquí que les comarques pobres se’n carreguen, mentre les sobrades i més necessitades d’electricitat, s’hi neguen.
A la Terra Alta que fa cent anys tenia el doble d’habitants que els actuals, s’han instal·lat gairebé dos-cents molins que produeixen dos mil vegades més d’energia de la que es consumeix. Cada any té menys habitants, els negocis tanquen i l’economia va avall. I quins beneficis en treuen els municipis? Els ajuntaments en recapten en proporció a les instal·lacions en funcionament. Però serveixen aquests diners per reequilibrar el despoblament i la riquesa dels municipis? No!, no serveixen. Els diners fan cap als ajuntaments per millorar serveis ben rebuts per la població però no per crear llocs de treballs ni per incrementar l’economia. La paradoxa més evident la tenim en una població riquíssima en agricultura, com és Batea. Té la renda més baixa de Catalunya i en canvi és on hi ha més molins instal·lats. Ara l’Ajuntament té recursos sobrats però es malbaraten sense crear llocs de treball, ni beneficiar empreses que aixequin l’economia i la nova llei ho hauria de preveure.
La conselleria de Territori acaba de dibuixar un mapa de les Catalunya que defineix on poden implantar-se noves instal·lacions. És una bona idea; cal que hagin instal·lacions repartides per tot el territori nacional i que cada comarca produeixi el màxim d’electricitat possible. Així evitaríem que s’haguessin de construir grans infraestructures de transport elèctric que s’estan projectant per passar pels nostres termes municipals, arribats de l’Aragó. Ara produïm un excés d’energia i a més per casa nostra es transporta l’aragonesa, que va a parar a les zones riques. I la incongruència és que a les nostres factures també paguem transport i en canvi la produïm; som productors i paguem igual que els consumidors.
La prova la tenim en els Fons Nuclears. Quan es va anunciar que tancarien les nuclears, per suplir els treballadors que es quedarien sense feina s’havien de recaptar impostos. Aquests recursos han servit per beneficiar llocs de treballs, millorar empreses i crear nous negocis. Les nuclears van començar a funcionar entre els anys 70 i 80 del segle passat i han hagut de passar 40 anys per adonar-se que podien potenciar les economies de les comarques on s’hi instal·laren per reequilibrar el territori nacional de Catalunya.
La llei preparada per la conselleria de Territori hauria d’incidir directament en el reequilibri entre els comarques riques i les pobres. Actualment la nostra electricitat, com va succeir amb les nuclears, es consumeix on la població creix constantment i en canvi no s’ajuden els pobles que perden habitants. La solució és clara i que l’he repetida en molts articles que he publicat i també en el meu llibre “El Despoblament Rural”, molt aplaudit, molts llegit i molt elogiat. Però qui ha de legislar no té en compte el reequilibri territorials i el pobres segueixen empobrint-se i el rics cada cop son més ufanosos.
La llei hauria de solucionar aquest problema. Hauria de contemplar que les comarques productores en excés haurien de tenir una rebaixa a la factura elèctrica per cada habitatge, per cada negoci o per cada empresa en proporció a la seva producció. Amb una rebaixa que hauria d’arribar fins a la gratuïtat total, com es el cas de la Terra Alta que produeix mil vegades més del que consumeix, el reequilibri territorial arribaria per si sol. Les comarques insolidàries són riques, fortes, tenen turisme, industries, comerços i bones comunicacions. Per tant haurien de pagar en la mateixa proporció que les productores haurien de ser compensades. A veure si se n’adonen, senyors del govern i milloren la llei per equilibrar econòmicament les comarques catalanes!
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari