La diferència entre explicar i dir la veritat, o simplement dir el primer que ens passa pel cap, és el que potser no a curt, però sí a mitjà termini, atorga una qualitat imprescindible a qualsevol persona que es vulgui dedicar a la política: la credibilitat. Sense credibilitat, no som res.
Un exemple clar d’això el trobem aquests dies amb motiu del debat sobre la subhasta de la parcel·la on s’ubica la residència de l’Ametlla de Mar. En principi, defensar o criticar aquesta decisió és legítim, però quan el que es pretén és informar —i no desinformar—, el mínim que cal és parlar amb dades verídiques i contrastades, i no amb afirmacions inventades.

S’ha dit públicament que, per a la valoració de la parcel·la, no s’ha tingut en compte l’activitat econòmica que genera la residència. La realitat, però, és que un auditor de comptes jurat, dos advocats, un arquitecte i la secretària municipal van rebre instruccions clares i concretes per considerar tots els ingressos i despeses vinculats a aquesta activitat en la seva valoració.
També s’ha afirmat que la venda posa en risc el servei assistencial si la propietat decideix modificar-ne les condicions, quan la veritat és que el sòl continua qualificat com a equipament públic assistencial. Aquest ús només es pot modificar per acord de l’Ajuntament i la Generalitat, atès que es tracta d’una competència compartida.
De la mateixa manera, s’ha volgut fer creure que la Generalitat no té cap paper en la determinació de les tarifes ni dels requisits per accedir a la residència, cosa que tampoc és certa.
Potser el punt més greu, però, és l’afirmació que s’ha pres com a base el valor cadastral per fer la taxació. És totalment fals. La fitxa cadastral estableix un valor d’uns 65.000 euros per la parcel·la i 1.109.000 euros per l’edifici, molt inferior al valor que s’ha emprat. La valoració s’ha fet amb el mètode residual estàtic, el mateix que utilitzava l’anterior govern, però amb un valor per metre quadrat considerablement superior —és a dir, més beneficiós per a l’Ajuntament.
Quan vaig accedir a l’alcaldia, l’últim pagament de la residència es remuntava a l’abril de 2022. Feia més d’un any que no es pagava, s’acumulaven 800.000 euros d’endarreriments, i la societat creditora ja havia iniciat els tràmits per resoldre el contracte i reclamar 7,5 milions d’euros. Això hauria suposat el col·lapse econòmic del municipi i, el que és pitjor, la fi del servei assistencial.
Després d’haver destinat 4,5 milions d’euros al pagament de la residència, el deute no només no havia disminuït, sinó que encara s’havia incrementat en un milió més. En altres paraules, una instal·lació que va costar 5,5 milions l’any 2012 generava el 2023 un deute de 6,5 milions, malgrat tots els pagaments efectuats.
No podíem mantenir més temps l’agonia dels anys anteriors, en què no hi havia recursos ni per arreglar un clot al carrer ni per tapar una gotera, i en què calia recórrer constantment a préstecs per pagar la despesa corrent. Calia posar-hi fre, i es va fer després d’assegurar-nos de manera fefaent que no es posava en risc la continuïtat del servei, que sempre ha estat la nostra prioritat.
Era evident que aquesta dinàmica no era sostenible ni responsable i que calia prendre mesures valentes per posar-hi fi. La decisió adoptada, lluny de posar en risc el servei, garanteix la seva continuïtat i estabilitat, alhora que allibera l’Ajuntament d’una càrrega econòmica que hipotecava la seva gestió.
El que ara cal és gestió responsable, estabilitat i rigor. Perquè la política només té sentit si es fa amb transparència, coherència i credibilitat. I la credibilitat només s’aconsegueix d’una manera: dient la veritat.
*EVA DEL AMO, alcaldessa de l’Ametlla de Mar











Fes el teu comentari