M’ho va dir fa anys Paco lo saboner, fill d’una família de ramaders de Remolins: a Jesús hi havia la fàbrica del canyet, un lloc on es feien adobs orgànics. Segons el diccionari, un canyet és el lloc on s’enterren les bèsties mortes. Això m’ho havia guardat a la memòria fins que un dia, mirant l’hemeroteca, trobo un anunci de 1922 sobre un adob fabricat a un lloc ben jesusenc: els Molins d’en Comte. El fabricant és un tal Josep Monclús Balagué i la seva marca comercial és Fructidor. Quin misteri! He fet una petita recerca i he anat de sorpresa en sorpresa. Ara us ho explico.
Primer que res visito el lloc on crec que està la fàbrica. Està vora l’ermita de Sant Bernabé a Jesús, a prop de l’antiga central hidroelèctrica promoguda pel jesusenc Daniel Mangrané Escardó [1]. Ara només hi ha les ruïnes d’unes edificacions, sense teulades. També hi ha un petit fumeral i un mur que envolta la finca, potser perquè a dins es posaven els cadàvers per a fer el compost, no ho sé.
Sobre el fabricant dels adobs, Josep Monclús Balagué, trobo que neix el 1870 i que és un comerciant i industrial tortosí amb diversos negocis. I tinc la primera sorpresa: trobo un altre anunci de l’any 1918 sobre un magatzem seu al carrer del Comerç on accepta draps vells, papers, ferros, vidres… Avui diríem que és un gestor de residus. Vaig a l’adreça de la publicitat però no hi ha cap vestigi d’aquell negoci.
Continuo investigant i tinc la segona sorpresa: Monclús Balagué és conegut sobretot, sobretot, sobretot, per ser un impressor i editor des de principis del segle vint de publicacions d’ideologia republicana, reconegut a tot l’Estat. Ara entenc la marca comercial de l’adob: Fructidor [2] és el nom d’un mes al calendari republicà [3] vigent a la França revolucionària entre 1792 i 1806.
Monclús Balagué és republicà i ateu. Dir això a la Tortosa de principis del segle vint -conservadora, monàrquica, amb seu episcopal i guarnició militar- és ser una persona prou valenta. Un exemple: el 1905 és denunciat pel mateix bisbe coadjutor (és un bisbe auxiliar amb dret preferent de successió) i és jutjat per irreverent perquè s’ha negat a treure’s el barret davant del pas pel carrer del Viàtic (això és la comunió que es porta a les persones moribundes). Una curiositat: diuen que al judici de faltes presenta un certificat mèdic d’un metge molt respectat a la ciutat -el Dr. Cucala- on el justifica dient que pateix una malaltia que li impedeix descobrir-se. Segurament va resultar absolt. Els republicans ho tenen difícil: estem als temps de la Restauració, una autèntica farsa democràtica, i després vindrà la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
El 1901 Monclús Balagué és secretari del partit Unión Republicana [4] a Tortosa i el 1904 serà regidor a Tortosa. És l’època que un jove Marcel·lí Domingo [5] fa pràctiques de mestre al col·legi de la Mercè i que poc després obrirà la seva escola laica a Roquetes. Els fills de Monclús (Josep, Alexandre i Joan) estudien allà i en el futur seran fervents seguidors de Marcel·lí Domingo.
L’establiment del Monclús impressor i editor [6] és al darrere de l’Església del Roser amb diverses denominacions segons l’època: Impremta Monclús, Artes Gráficas Monclús o Casa Editorial Monclús. L’editorial Monclús és coneguda en el món progressista d’arreu l’Estat pels seus llibres i fulletons revolucionaris, republicans, federalistes, reivindicatius, d’avantguarda, feministes i antitaurins. No és poca cosa. Edita les primeres obres de Marcel·lí Domingo. També imprimeix diaris: El Pueblo i El Ideal de Tortosa, El Faro d’Amposta, La Voz d’Ulldecona… Curiosament, edita una conferència de mossèn Manyà [7] perquè ningú vol fer-ho per estar escrita en català, expliquen els seus fills molts anys després. Son les coses de Tortosa, ciudad famosa, la de los siete portales.
La dreta tortosina ataca de forma ferotge a Monclús i als republicans tortosins. La premsa local conservadora els qualifica de lladres, gentussa, gossos jueus, etc. També els anomenen ximpanzés drapaires, en relació amb l’altre negoci de Monclús. I a Marcel·lí Domingo li diuen despectivament Minguet, Domingo, Marcelino Caguete, Cacatua… I això que els periodistes segurament han rebut una exquisida educació!
El fill gran de Monclús -Josep Monclús Alemany- té un establiment d’adobs i de llavors vora la impremta, és agent comercial i també és el director del diari El Ideal i col·labora amb El Pueblo. També serà regidor a l’Ajuntament, igualment que el seu germà Alexandre.
Els Monclús són republicans marcel·linistes, més aviat coneguts com a marcelineros, i per això promouen i s’adhereixen a l’homenatge a Marcel·lí Domingo en proclamar-se la segona República (1931). Ho fan juntament amb un altre company de files: Daniel Mangrané Escardó, l’il·lustre empresari jesusenc que es mereix un capítol a banda. El món republicà marcelinero és un món més d’ideologia que de sigles de partit. La font política a principis de segle vint és La Unión Republicana (1903) que agrupa les diverses famílies republicanes arreu l’Estat. Malgrat això el partit continua patint escissions, coalicions i divergències sempre [8] de forma continuada. En tot cas, Marcel·lí Domingo és sempre el gran referent republicà al territori ebrenc per a obrers, camperols, comerciants, industrials, professionals i artistes.
L’any 1932 mor Amàlia Alemany Lamolla, esposa de Monclús Balagué. Ell ja té 62 anys i puc intuir que aviat vol deixar la seva activitat empresarial. Ja no trobo més notícies sobre el seu magatzem de draps vells i el 1935 es ven la finca on es troba la fàbrica d’adobs. Aquell mateix any també ven la impremta a dos dels seus treballadors: Salvador Blanch Balagué i Josep Curto Ventura. Ara serà la nova Impremta Blanch, el nom l’han triat a sorts entre els cognoms dels dos socis.
La guerra ho capgira tot, és clar. El 13 de gener de 1939 l’exèrcit rebel ocupa Tortosa. Amb la derrota republicana Monclús Balagué pateix un Consell de Guerra. No tinc dades, però sembla que és absolt, però ja no tinc cap altra dada o notícia més sobre ell. Els seus fills i les seves famílies són a l’exili a França, on Marcel·lí Domingo ha mort el març de 1939.
No sé quan, crec que als anys cinquanta, però el seu fill Josep Monclús Alemany retorna a Tortosa. Als anys seixanta col·labora al setmanari La Voz del Bajo Ebro (1957) amb els pseudònims Viandante i Secano. Allà també escriu el seu amic Salvador Blanch, que signa amb el pseudònim Quico i que és el propietari de l’antiga impremta Monclús. Els Monclús Alemany continuaran amb els seus negocis d’adobs i representacions comercials a Tortosa.
Després de la mort del dictador, el 1979 se celebren les primeres eleccions municipals democràtiques des de la República. Veig les candidatures a Tortosa i tinc la tercera sorpresa: Alexandre i Josep Monclús Alemany participen en la vida política del moment. Especialment Josep, que tanca la llista per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) del candidat Miquel Bonfill Tudó. I encara em trobo una quarta sorpresa: el seu fill Ricard Monclús Ballester és el candidat -independent- del Partit Socialista de Catalunya (PSC). Després de les eleccions no pren possessió del càrrec de regidor i és substituït per Francesc Alemany Llaó. Monclús Ballester mor el 1989. El seu pare ho farà tres anys més tard, el 1992.
El magatzem de draps fa molts anys que va plegar. Nous propietaris faran treballar la fàbrica d’adobs de Jesús fins principis dels anys setanta del segle passat i la impremta també ho farà fins als anys vuitanta. Tempus fugit.
I des de la fàbrica d’adobs de Jesús fins aquí he arribat, de sorpresa en sorpresa i amb un fort sentiment de nostàlgia pels valors republicans. Veient com va el món, el més proper i el més llunyà, a vegades penso que tornem a estar a la casella de sortida.
Visca la República, una, l’altra, o la que sigui!
*Fernando Jaime Soler
Agraïments
Roc Salvadó Poy, Dolors Monclús Guitart, Registre de la Propietat 2 de Tortosa, Tere Monclús Espuny, Joan Sabaté Borràs, Juanjo Marmaneu Buera, Manel Ibáñez Pareja.
Bibliografia
Salvadó Poy, Roc (2023). “Casa Editorial Monclús, una editorial de combat tortosina en l’estela de Marcel·lí Domingo” a Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.). La cruïlla valencianocatalana. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada Edicions.
Panisello Gamundi, Quimo (2011). La vida tortosina (1939-1979). Benicarló: Onada Edicions.
Bayerri Raga, Josep: Els dietaris de mitja vida, 1944-1982, inèdit. A la xarxa.
Diaris de l’època: Diario de Tortosa, El Restaurador, El Ideal, Correo de Tortosa, El Pueblo, Heraldo de Tortosa, El Ateo, La Voz del Bajo Ebro, Informes, La Veu del Baix Ebre, Ebre-Informes/Migjorn.
Notes
- Daniel Mangrané Escardó (1883-1969), industrial, comerciant, productor i estudiós del món de l’oli d’oliva i polític jesusenc vinculat a Marcel·lí Domingo. El 1926 promou la Institución Cultural Benéfica Daniel Mangrané a Jesús, on el seu carrer principal i l’Institut Escola porta el seu nom. El 1962 rep la Medalla al Mérito del Trabajo del règim franquista.
- Fructidor és el dotzè mes del calendari republicà francès. És el darrer de l’any i el tercer de l’estiu i segons l’any dura del 18 o 19 d’agost fins el 21 o 23 de setembre.
- El calendari republicà francès va ser utilitzat en temps de la Revolució Francesa des de 1792 fins 1806, en que Napoleó Bonaparte el va abolir. VA ser vigent a França i a les seves colònies americanes i africanes. S’adapta al sistema decimal i elimina les referències religioses. L’any començava el 22 de setembre.
- La Unión Republicana va ser el partit que l’any 1903 agrupà les famílies polítiques del republicanisme a l’Estat. Fundat per Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux.
- Marcel·lí Domingo (1884-1939). Mestre, periodista, escriptor i polític nascut a Tarragona però des de ben jove afincat a Tortosa. En diverses ocasions ministre als governs de la II República (Agricultura, Indústria, Comerç, Instrucció Pública).
- Sobre la Casa Editorial Monclús l’historiador Roc Salvadó ha fet un interessant estudi que consta a l’apartat de bibliografia.
- Joan Baptista Manyà i Alcoverro (1884-1976), nascut a Gandesa, va ser filòsof i teòleg.
- Coalicions i/o escissions de la Unión Republicana van ser: Solidaritat Catalana, 1906; PRR, Partido Republicano Radical, 1908; PURA, Partido de la Unión Republicana Autonomista, 1908; Centre Nacionalista Republicà, 1906; Esquerra Catalana, 1910; CRS, Conjunción Republicano Socialista, 1909; PRRS, Partido Republicano Radical Socialista (1929) o PRRSC, Partido Republicano Radical Socialista de Catalunya (1933).
Fes el teu comentari