1. Un exemple històric, que fins i tot resulta còmic, de com es poden manipular xifres i estadístiques segons ens convingui. El rei anglès Enric VIII arrossega certa mala fama per fer decapitar les seves esposes. Però si anem a mirar, “només” en va fer executar dues, d’un total de sis. És a dir, “només” un 33%. Des d’alguns punts de vista amb força predicament, potser no n’hi ha per a tant i la mala fama de l’interessant és una exageració.
2. Consti que aquests jocs de mans són més aviat per a exagerar coses. Però qui vol s’ho fa venir bé per al contrari. Pobres dades, fins i tot quan no són estimacions sinó simples sumatoris.
3. Un exemple de malícia, molta. Està aflorant una forma de violència vicària que pot semblar secundària, però que és il·lustrativa de la maldat dels agressors. Mates la mascota per fer mal a l’exparella, perquè no hi ha fills o no hi pots arribar. Aquí opinem que el càstig penal ha de ser dur. I no per animalisme, sinó perquè la intenció, al capdavall, és la mateixa.
4. Un altre sector que recupera les xifres prepandèmiques, i fins i tot les supera, és la indústria militar espanyola. El 2024 va créixer un 16,2% i es va situar en un 1,4% del PIB. El 12,9% del PIB industrial. És més, el sector treu pit del fet que cada euro que genera directament, en crea 2,2 de forma indirecta.
5. La indústria militar espanyola s’alimenta sobretot de les exportacions, que han crescut 11 punts. El seu saldo comercial ha reduït en un 12,1% el dèficit de la balança comercial espanyola. No estem fent un spot publicitari, només constatem la curiositat que això passi després de llufes com la del submarí que se submergia, però que no surava en el delicat moment de tornar a la superfície. La cancel·lació de comandes va ser èpica…
6. Trump baixa aranzels, després de pujar-los, a diversos productes que els Estats Units no produeixen o no produeixen amb prou volum per atendre la demanda. Cal dir que no és per bondat, sinó pel fet previsible que els preus han pujat, amb les consegüents queixes dels consumidors i dels votants?
7. L’altre dia escoltàvem a una ràdio l’expressió “autopista de la informació”. En parlaven pestes, i no sense motiu. Ens va fer venir al cap un congrés que va fer-se a Sitges, l’estiu de 1987, quan érem joves i periodistes. Allí de tal autopista se’n parlaven meravelles. A l’hemeroteca es deu poder llegir què en vam escriure, tot positiu.
8. De tant en tant anem a passejar a Sitges, ja que ho tenim prop: per als lectors de l’Ebre, a menys distància que de Tortosa a l’Ampolla. I és passar per davant d’on va fer-se aquell congrés (el Cau Ferrat i tot allò) i no poder evitar pensar que quina pena on hem arribat en molts aspectes.
9. Prepareu-vos per a una intensificació de les pressions per a ampliar l’aeroport de Barcelona. Si continua la progressió de passatgers d’enguany, no tan sols es batrà el rècord anual, sinó que se superaran els 55 milions. Que és l’aforament de les terminals actuals.
10. Cal parlar d’aforament de terminals i no de capacitat operativa —això darrer en termes de vols. Les pistes encara donen, però amb la paradoxa que hom vol allargar la pista curta per acollir avions de molts passatgers, mentre la pista llarga, que ja serveix per a aquesta finalitat, està infrautilitzada.
11. No és el món a l’inrevés. És la forma de funcionar, insòlita per dir-ho fi, del país en què vivim. Com hem dit tantes vegades, els problemes de soroll als voltants d’aquest aeroport potser tenen altres solucions, més econòmiques i tot. Ningú sembla tenir gaire interès, però, a fer quatre números…
12. I ara, abans que es resolgui el problema de Rodalies, tindrem una segona línia d’AVE entre Lleida i Barcelona, perquè es pugui anar i tornar de Madrid més ràpid.
Fes el teu comentari