Catalunya és una Nació Mil·lenària. L’any 985 es va produir l’assalt de Barcelona per les forces àrabs d’Almansor, la mort del rei carolingi Lluís V i dos anys més tard es va entronitzar Hug Capet. Érem un país en construcció que posteriorment es coneixeria per Catalunya. L’arquitectura institucional de la nació es va anar creant a poc a poc i foren quatre les institucions d’origen medieval que la constituïren: la Corona d’Aragó, les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent. La característica d’aquell passat medieval del poble català i el d’avui, sempre ha estat la fórmula dualista del poder sobirà i el pactisme polític. Les Corts redactaven les lleis, la Generalitat controlava els recursos financers i supervisava el compliment de les despeses del rei i també els funcionaris que el secundaven.
Va arribar el moment que existia la necessitat de compilar i unificar els diferents textos jurídics antics adaptant-los i agrupant-los a unes noves Constitucions de Catalunya per establir-les com a lleis generals que serien formulades per les Corts Generals de Catalunya i aprovades per comte-rei. Foren redactades pel Parlament, pels tres braços, o diputats (els eclesiàstics, els cavallers i els ciutadans) que eren els que formaven la Cort General, mentre que la màxima autoritat reial i comtal ratificava les lleis aprovades, però no podia canviar-les, ni rectificar-les. Es tractava, per tant, d’una compilació sense precedents a l’Europa del moment i, per tant, Catalunya va disposar del primer dret propi elaborat pel poble i per al poble, mentre que els sobirans de la resta d’Europa disposaven de tot el poder per rebatre o revocar les lleis segons el seu criteri amb criteris absolutistes Els catalans, mitjançant el Parlament, vam mantenir funcions pròpies com reclamar greuges al rei que havia de reparar-los per obligació. Per tant, la potestat legislativa era superior a la reial i existia l’espai de negociació financer entre elsparlamentaris i el rei quan necessitava recursos per les campanyes militars havia de sol·licitar-los.
Per iniciativa de l’Assemblea Nacional Catalana milers de catalans,van Jurar les constitucions catalanes a la plaça de Pau Vila de Barcelona, on hi ha el monument al general Moragues, un dels herois de la defensa de Barcelona. Amb aquest jurament l’Assemblea Nacional reivindica que la Constitució espanyola no és la nostra, ja que els catalans les tenim de fa més de 700 anys. Les primeres constitucions catalanes foren promulgades a les Corts de Barcelona de l’any 1283 i les darreres, després de canvis i millores constants en diferents moments històrics, l’any 1702. Totes elles venien de diferents textos ancestrals provinents del dret romà que ja s’havien promulgat alguns segles abans amb els Usatges, el Llibre del Mar, el Llibre dels Feits i inclús dels llibres de Costums de la Catalunya Nova.
Pel dret de conquesta, la nostra Constitució fou abolida pel primer rei Borbó, Felip V, havent-nos imposat el Decret de Nova Planta. Aquest rei havia guanyat la guerra a Catalunya i a la resta dels territoris del Regne d’Aragó. Concretament a Catalunya les seves tropes van entrar a sang i foc a Barcelona l’11 de setembre del 1714. I posteriorment es va imposar el Decret de Nova Planta on s’abrogava el dret públic català com també les nostres institucions pròpies que funcionaven de feia segles, com les Corts, la Generalitat, les vegueries, els municipis, la justícia, les universitats quedant només respectat el dret privat, penal i processals propis de Catalunya. Des d’aquell moment fórem una província del regne de Castella, sota la direcció d’un capità general, la força de les armes d’un exèrcit d’ocupació i imposant la llengua castellana, prohibint la nostra a l’Audiència de Barcelona, als seminaris i a la Universitat de Cervera creada expressament després d’haver tancat les vuit que funcionaven fins aquell moment.
I passats els anys i sobretot el turbulent segle XVIII, amb continuats “manifiestos”, cops d’estat i guerres civils que significaren la caiguda del gran imperi castellà, arribàrem al XX, havent-se produït la Renaixença catalana, on intel·lectuals de cada comarca catalana es reuniren per refer la cultura i el sentit nacional de Catalunya. Posteriorment, la Mancomunitat que havia de canviar el sentit constructiu de Catalunya i l’afany de governar-se, sota la direcció de Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, va arribar la dictadura de Primo de Rivera, la República, el cop d’estat del general Franco produint dos milions de morts i la ruïna econòmica d’Espanya, i la restitució de la monarquia borbònica. I així es va imposar una monarquia, mai ni volguda ni desitjada pel poble de Catalunya, que descaradament el 3 d’octubre del 2017 es va posar a favor de “los a por ellos” i contra la nostra independència nacional, referendada afirmativament pels votants catalans. I ara ens trobem amb aquesta Constitució que ens espolia, manté un rei elegit per Franco sense preguntar al poble, imposa el castellà com a llengua menystenint la pròpia, i continuadament atempta contra el poble català coartant les nostres llibertats, perseguint els nostres polítics, empresonant-los i inhabilitant-los.
*Anton Monner –Cronista de Gandesa–
Fes el teu comentari