El Palau Oliver de Boteller de Tortosa acull fins al 6 de febrer l’exposició ‘Fotos amb joguets’, una mostra que convida a redescobrir la vida quotidiana de la Catalunya de la Segona República a través d’un element tan simbòlic com les joguines. Nines, cavallets de fira, disfresses i escenes familiars prenen protagonisme en aquesta proposta dedicada al fotògraf Gabriel Casas i Galobardes, un dels noms clau de la fotografia catalana del segle XX.
La mostra, programada especialment per aquestes dates nadalenques, busca acostar la fotografia històrica a tots els públics, especialment a les famílies, i alhora reivindicar la figura de Gabriel Casas com un creador d’avantguarda. Segons els comissaris, aquesta és també una reparació simbòlica envers el fotògraf i la seva filla, Núria Casas, protagonistes d’algunes de les imatges més tendres i personals.
Casas (1892-1973) és considerat un dels fotògrafs catalans més importants dels anys trenta, amb un estil modern i experimental que va marcar època. La mostra “Gabriel Casas i Galobardes. Fotos amb joguets” ofereix una visió inèdita i íntima del seu univers: retrats familiars amb la seva esposa Maria Formiguera, escenes domèstiques i imatges plenes de tendresa de la seva filla Núria amb nines, disfresses o un cotxe de pedals.
El projecte és fruit de la col·laboració entre l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Museu del Joguet de Catalunya, amb la curadoria del crític Julià Guillamon, que ha seleccionat una part de l’obra —en bona part inèdita— que combina mirada artística i sensibilitat quotidiana. A través de fotografies d’infants, famílies i joguines, la mostra explora dues perspectives complementàries: la vida domèstica d’una família menestral dels anys trenta i la fascinació col·lectiva pel món dels joguets i la màgia dels Reis d’Orient.
L’exposició es tanca amb un espai dedicat a “El més petit de tots” (1937), l’icònica mascota de la Revolució creada per l’escultor Miquel Paredes i editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, un símbol d’esperança i resistència cultural.
Fes el teu comentari