El foc de Paüls, els aiguats del Montsià, el segellament del Castor i les noves restriccions a l’AP-7 marquen un any intens a les Terres de l’Ebre

El 2025 ha estat un any especialment intens a les Terres de l’Ebre, marcat per episodis de mal temps, emergències ambientals i grans projectes territorials. El foc de Paüls, que va arrasar 3.300 hectàrees de bosc i cultius i va provocar la mort d’un bomber durant les tasques d’extinció, va commocionar el territori i va obrir el debat sobre la gestió forestal i la prevenció d’incendis.
Uns mesos més tard, el 12 d’octubre, la tempesta Alice va deixar greus inundacions al Montsià, especialment a Godall, Santa Bàrbara i la Ràpita, on els barrancs desbordats van tallar carreteres com la C-12 i l’AP-7. Malgrat els danys materials, no es van haver de lamentar víctimes, tot i els rescats d’emergència de persones atrapades en vehicles i habitatges.

A final d’any, la regió ha estat també protagonista per l’inici del segellament definitiu dels pous submarins del projecte Castor, després de més d’una dècada d’incertesa. El govern espanyol ha autoritzat els treballs d’abandonament, mentre Alcanar i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia han reclamat més transparència sobre el procés.
La mobilitat ha estat un altre dels grans reptes de l’any. Les reiterades incidències i retards a les línies ferroviàries R-15 i R-16, després de les obres al túnel de Roda de Berà, han fet créixer la indignació dels usuaris. La plataforma Trens Dignes ha tornat a mobilitzar-se per reclamar més freqüències i tarifes justes per al territori.

També s’han produït noves restriccions de velocitat a l’AP-7 al seu pas per les Terres de l’Ebre. Després de dos accidents greus consecutius, el Departament d’Interior ha reduït els límits a 80 km/h per a camions i 100 km/h per a turismes entre l’Ametlla de Mar i Amposta, amb més controls i sistemes per detectar la fatiga dels conductors.
El 2025 ha deixat notícies positives en l’àmbit ambiental i econòmic. La posada en marxa del regadiu Xerta-Sénia ha permès que els primers pagesos disposin finalment d’aigua de l’Ebre per als seus camps, després de dècades de reivindicacions. També s’ha completat el primer cens d’oliveres monumentals de Catalunya, que ha comptabilitzat 4.160 arbres, la major part al Montsià.
La candidatura de Móra la Nova per acollir una de les gigafactories d’intel·ligència artificial de la Unió Europea ha situat la Ribera d’Ebre en el mapa tecnològic europeu. El municipi ofereix energia i recursos hídrics disponibles com a valors destacats de la seva proposta.

A nivell ambiental, les altes temperatures de l’estiu van tornar a causar la pèrdua del 90% de la cria de musclo al delta de l’Ebre, obligant els productors a comprar llavor a França i Itàlia. En paral·lel, s’ha autoritzat la creació d’un viver de cria a mar obert a l’Ametlla de Mar per reduir la dependència exterior.
El sector pesquer també ha reclamat canvis: la flota d’arrossegament de la Ràpita denuncia que l’ampliació dels dies de pesca ha arribat tard i demana una planificació anual estable per poder mantenir l’activitat.
A Alcanar, l’Ajuntament ha iniciat el trasllat dels primers veïns climàticament afectats del barranc del Llop, després de cinc inundacions en set anys. El consistori taxarà els habitatges per enderrocar-los i reubicar les famílies.
Pel que fa a les infraestructures, la Diputació de Tarragona ha aprovat el projecte de millora de la carretera T-2021, entre la Ràpita i el Poble Nou del Delta, coneguda com la carretera de la vergonya. Tot i quedar inicialment deserta, la licitació s’ha incrementat fins als 17,6 milions d’euros i les obres començaran a principis del 2026.

A Tortosa, el projecte d’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta s’ha reprès després d’un any d’aturada per la troballa d’unes restes arqueològiques. L’obra s’ha redimensionat, però manté la seva execució dins dels límits de pressupost.
Finalment, el debat sobre el futur de les centrals nuclears ha tornat a l’actualitat. L’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II continua ampliant el magatzem de residus i Ecologistes en Acció ha denunciat abocaments d’aigua calenta al riu Ebre, mentre els fons nuclears han repartit 52 milions d’euros durant aquest exercici.












Fes el teu comentari