Avui, poques hores abans d’acabar l’any, sento la necessitat d’escriure aquestes línies per donar-li les gràcies a la persona de qui més he après i que més ha influït en la meva manera de ser, de fer i de pensar: Sebastián Gonell Porres, el meu pare.
Possiblement ho faig perquè em sento responsable, culpable de no haver-li agraït prou en vida, de ser valent i fer el que calia. Durant els meus vint anys a l’alcaldia de Sant Jaume d’Enveja van fer que pràcticament mai li agraís el seu treball i esforç públicament perquè era el meu pare i perquè ningú pogués dir-me que ho feia per aquest motiu.
Avui, al peu de la seva làpida, la corona de flors de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja (dono les gràcies molt sincerament a l’equip de govern) amb la inscripció “Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja al seu Primer Alcalde Democràtic”, m’ha fet pensar molt en el que això suposava per a ell. M’ha fet pensar en aquell primer consistori democràtic que va presidir, recentment acabada la dictadura franquista i només uns mesos després d’haver deixat de ser una pedania de Tortosa. També en l’orgull i l’esforç en què va servir al poble durant aquells anys.
Sebastián Gonell Porres va néixer a Sant Jaume d’Enveja el 1938. Tot i disposar d’estudis de comptabilitat i d’administració, la seva passió va ser sempre la ramaderia i l’agricultura i a això es va dedicar pràcticament tota la vida. Va formar part de diverses entitats culturals i esportives del poble i l’apassionava molt la política i el servei públic.
Els darrers anys de la dictadura, semblava que el procés de segregació de Tortosa de la pedania de Sant Jaume d’Enveja estava encallat, tot i la bona voluntat del governador Civil de l’època, Francesc Robert Graupera, i de l’alcalde de Tortosa, Felipe Tallada de Esteve. La Junta de Segregació de Sant Jaume d’Enveja, encapçalada per Arturo Vila Fumadó, després de tants anys de lluita, havia arribat a un nivell d’enfrontament i males relacions amb l’Ajuntament de Tortosa que feien molt difícil dialogar, negociar o arribar a acords. Això va fer que el governador Civil i l’alcalde de Tortosa (d’acord amb l’alcalde pedani de l’època, José Casanova Panisello), creessin l’anomenada Comissió de Segregació. Un fet que va ser possible gràcies a la bona relació que hi havia entre el llavors alcalde de Tortosa, Felipe Tallada, i el farmacèutic i tresorer del Casal, Bernardo Basset Aguiló. Així doncs, aquesta comissió estava formada per un grup de joves demòcrates, sense rancúnies ni odis que, des de l’ombra, tenien la capacitat d’actuar de mitjancers entre l’Ajuntament de Tortosa i la Junta de Segregació. En aquell moment, la majoria d’aquells joves, no n’escric els noms per por d’oblidar-me d’algú, formaven part de la junta directiva del Casal i, entre ells, hi havia en Sebastián Gonell Porres. Aquesta tasca de mitjancers, tot i fer-se des de la total discreció i anonimat, va provocar el descrèdit per part d’alguns membres de la Junta de Segregació.
Aquest grup de joves, a banda de voler que Sant Jaume d’Enveja fos un municipi independent, pensaven en un projecte de futur per al poble, parlaven de les necessitats i de les millores que calien i treballaven en el disseny del municipi, incloent-hi també la creació de l’Entitat Local Menor de Els Muntells.
El 23 de juny del 1978 el Consell de Ministres donava llum verda a la constitució del municipi de Sant Jaume d’Enveja, amb el compromís que, després de les eleccions municipals, la pedania de Els Muntells passaria a constituir-se com a Entitat Local Menor. Es creava una Gestora presidida per Arturo Vila Fumadó que administraria el nou municipi fins a les imminents eleccions municipals. D’acord amb la legalitat, el president de la Gestora havia de dimitir del càrrec amb una antelació mínima d’un mes per ser candidat a les eleccions municipals. Així, el març del 1979 passava a presidir la Gestora, Jeroni Gisbert Bertomeu, i el 3 d’abril del mateix any tenien lloc les primeres eleccions democràtiques.
Els caps de llista o alcaldables que es van presentar a les esmentades eleccions van ser: Sebastián Gonell Porres (CC-UCD) obtenint 4 regidors, Arturo Vila Fumadó (Independent) amb 3 regidors, Francesc Navarro Franch (CiU) assolint 2 regidors i Leonardo Colomé Tomàs (PSUC) obtenint també 2 regidors. Tot i els intents dels altres grups municipals per evitar que Sebastián Gonell fos l’alcalde, el regidor Arturo Vila no ho va acceptar i, d’aquesta manera, va permetre que Sebastián Gonell Porres esdevingués el primer alcalde democràtic de Sant Jaume d’Enveja.
Tot estava per fer i tot era possible, però no cal dir que no va ser gens fàcil presidir una alcaldia en minoria, en aquella època en què ningú estava acostumat a dialogar, consensuar i arribar a acords. Un poble oprimit per la dictadura, governat des de la llunyania de Tortosa, amb necessitat de parlar i ser escoltat. Sense pràcticament oficines municipals preparades, sense secretari, sense tècnics, sense padrons municipals (habitants, propietats rústiques i urbanes, vehicles…), sense recaptació d’impostos organitzada i amb unes greus mancances dels principals serveis bàsics i de planificació i execució urbanística.
Uns mesos després, el 16 de febrer de 1980, es constituïa l’Entitat Local Menor d’Els Muntells, passant a presidir-la Josep Sancho Subirats que, llavors, era també el regidor de l’equip de govern de Sant Jaume d’Enveja. En aquell moment, Sancho i el meu pare van establir un document d’acord que regulava les relacions econòmiques i administratives entre l’Ajuntament i l’ELM (ara, Entitat Municipal Descentralitzada). Un acord que va ser aprovat pel Ple de Sant Jaume d’Enveja i per la Junta Veïnal d’Els Muntells i que, 45 anys després, encara és la base de la relació entre el municipi i l’EMD. I ho podria continuar sent sempre, si es mantingués aquell esperit de solidaritat, col·laboració i justícia que li van posar Sebastián Gonell i Josep Sancho. I, molt possiblement, per això ell s’estimava tant el poble de Els Muntells i sempre deia que allí se sentia com un munteller més, essent sempre molt estimat i respectat pels veïns i veïnes de Els Muntells.
Per tant, Sebastián Gonell Porres, governant en minoria entre el 1979 i el 1983, va haver de fer front a aquells anys de Transició a la democràcia en l’àmbit local, va començar a organitzar el funcionament d’un municipi recentment constituït, va establir les relacions de funcionament amb la seva EMD, i va fer front a l’execució dels primers serveis bàsics inexistents a moltes zones del municipi. Ser un demòcrata convençut; el seu sentit comú, la seva responsabilitat i honradesa; la seva capacitat de diàleg i d’arribar a consensos; els seus valors de justícia, equitat i igualtat; la seva valentia, capacitat de treball i d’esforç; la seva vocació de servei públic i la seva bondat van fer que tot sortís bé. Va continuar aportant el seu gra de sorra i treballant per al poble, sent regidor de l’Ajuntament durant dues legislatures més, fins al 1991.
Gràcies, pare, per tot el que vas fer com a alcalde, pel poble i per la societat, per tot el que em vas ensenyar i vas fer per mi. Sempre recordaré el consell que em vas donar quan, el 2003, em van fer la proposta per a ser regidor de l’Ajuntament de Sant Jaume. Em vas dir: “si tens ganes de servir el poble, accepta-ho. Però, si en tens ganes de veritat, com més endavant de la candidatura hi vagis, millor. La feina es fa liderant”. Un consell que he tingut present, moltes vegades, quan he hagut de prendre decisions importants, i que em va fer entendre la política de la manera que l’entenc.
El teu camí, iniciat fa gairebé cinquanta anys, encara és la base principal de la gestió pública actual, la bona, la que dóna resultats i la que necessita la ciutadania.
Mai t’oblidaré Cachán!
*Joan Castor Gonell Agramunt
Sant Jaume d’Enveja, 31 de desembre de 2025
Fes el teu comentari