A Gandesa tenim un dels exemples més clars dels pas dels càtars pels nostres territoris. A la portalada romànica de l’església arxiprestal, construïda l’any 1220, hi deixaren esculpits signes de la seva religió considerada herètica per l’església romana. Els càtars d’Occitània, fugien perseguits quan s’organitzaren croades considerant-los infidels. Els seguidors que es resistien, per escarmentar-los, els cremaven vius a les places públiques. Occitània considerada part de Catalunya fins a perdre-la a la Batalla de Muret l’any 1213, on hi va morir el rei Pere I, per l’exèrcit comanat per Simó de Montfort, els càtars foren perseguits durant més d’un segle.
Algunes famílies perseguides fugiren direcció les nostres terres dominades pels templers i posteriorment pels hospitalers, per evitar la mort i la humiliació. Sempre mig amagats per evitar ser castigats, sabem que van establir-se a Tortosa que era la gran capital d’aquells dies, per tenir grans ports marítims i fluvials de l’Ebre per on viatjaven les mercaderies de la Mediterrània a la península Ibèrica. A més s’establiren a Sant Mateu, Morella, Ulldecona, Flix, Caseres, Orta o Gandesa, entre moltes altres. I també a les zones properes a Lleida on els templers hi tenien comandes ben importants com va ser el cas de Monsó o Gardeny i més al nord on hi pasturaven els seus ramats transhumants.
A aquestes poblacions hi deixaren petjades. A Gandesa les més transcendentals va ser les esculpides a l’església romànica de l’Assumpció de Maria, construïda pels administradors i senyors del territori, l’Orde del Temple. Els càtars eren artesans i menestrals, i les nostres terres ocupades pels cristians, necessitaven repobladors per conrear les terres però també tècnics per complementar l’agricultura i l’economia. Per les cartes de poblament sabem que arribaren del Pallars i la Noguera els segons fills dels nobles que allí habitaven. A Gandesa tenim l’exemple de les cartes de poblament del 1192 i 1194 on els templers procediren al repoblament per cinc cavallers on aquí serien propietaris, mentre que als pobles originaris d’on arribaren serien secundaris del germà gran com a hereu de les propietats familiars. Aquests cavallers i l’estol d’escuders, servidors, pagesos, pastors, escrivans, mestres d’obres i constructors, els templers els donaren terres per conrear i cases que havien estat abandonades pels andalusins on s’hi van construir palaus on hi visqueren amb els súbdits. Com a compensació, tenien l’obligació, en cas de necessitat, de formar part dels exèrcits podent ser mobilitzats per la defensa del territori o per la necessitat de l’Orde. Però en canvi, les famílies càtars, vivint mig amagades de la Inquisició en considerar-los heretges, i encoberts pels senyors de l’Orde del Temple, cobriren amb les seves menestralies les necessitats d’una societat agrària complementant el desenvolupament social.
A la Terra Alta, els templers construïren esglésies a tots els pobles durant el segle XIII. Però només es serven amb petjades càtars, les restes dels temples romànics a Caseres i a Gandesa. Malauradament en moments de plenitud econòmica, els rectors de cada parròquia, destruïren els antics temples i en construïren de nou, sobretot en les èpoques renaixentistes, quan les parròquies s’enriquiren per les exportacions de blat, oli i productes agrícoles, que via Sevilla feien cap a Amèrica. Els camps del Regne de Castella s’ermaren quan el seus agricultors emigraren per enriquir-se a Amèrica i el Regne de Castella havia de comprar els productes a casa nostra.
Joan Fuguet escriu que, “La parroquial de l’Assumpció de Maria de Gandesa va ser amb tota seguretat el temple parroquial més important de tots els que es construïren en el feu templer de l’Ebre (…) perquè convertiren Gandesa en el centre administratiu de la batllia de Miravet (…) La porta principal és un bell exemplar que ha estat inclòs dins el grup de portes de l’anomenada Escola de Lleida. És de mig punt, emmarcada per una esplèndida arquivolta de cinc arcs, amb les corresponents bases, columnes i capitells (…) El basament de les columnes de l’arquivolta és un sòcol motllurat que continua total parament del mur ressaltat; les columnes alternen amb pilars estriats; els capitells d’ambdós es fonen formant un fris on alternen motius històrics de tema bíblic i bells entrellaçats o esterilitzacions vegetals(…) La realitat és que detalls d’un cert fons càtar no fan més que constatar la procedència del migdia francès dels picapedrers que treballaren i influïren en diverses escoles catalanes…”
En diferents llocs esculpits de l’arquivolta exterior hi trobem definits els elements càtars del colom (homes purs o bons cristians) i del porc (com el maligne), concepció herètica basada en l’esperit càtar dualista del bé i del mal. També apareixen al fris escultòric, conceptes esculpits, ben definits, però amb possibles interpretacions, segons els historiadors. Un d’ells son tiges perlades emmarcades per coloms orientats de cara un rei maia, portador de rams de blat de moro. I a la banda esquerra el porc, recobert de dos petits homes impurs amb flors de roselles o margarides al damunt. I la pregunta queda enlaire: Un rei maia i un ram de panís a una portalada del segle XIII? A altres llocs apareix la roda de les 8 beatituds d’origen celta, el Gran Mestre del Temple i 6 reis o personatges units per les mans amb dos reis maies portadors de panís, en senyals de riquesa. Un altre rei maia, amb un gros atribut sexual o potser una espasa en senyal de poder, amb la pretensió de donar força als peregrins del camí de Sant Jaume que hi passa pel davant.
El conjunt escultòric d’aquesta façana, de gran bellesa i de magnitud recreativa, mereix un profund estudi per historiadors especialistes d’art romànic, l’andalusí i el càtar per determinar les incògnites que hi apareixen, fins avui mai estudiades seriosament. I tanmateix que quedi inclosa dins el catàleg de Catalonia Sacra o “Viatge pel patrimoni de la fe” creat pels bisbats catalans com a plataforma de difusió cultural, tenint en compte que la seva construcció, pertany a l’art romànic en un moment de transició al gòtic.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari